Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 26 DURANT L’ANY (Lluc 16, 19-31)   “Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el portal amb tot el cos nafrat,  esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric”.   La manera de ser i de fer del ric de la paràbola és la que no hem de tenir els cristians, perquè és antievangèlica, contrària a la de Jesús. ¿En quin sentit? La paràbola presenta aquell ric com un “vividor”, que cada dia anava de fartaneres amb gent de la seva mena, sense cap sentiment de compassió per al pobre Llàtzer. Jesús era tot un altre: fins als 30 anys fou un treballador senzill, vivint amb austeritat; durant els 3 anys de predicador ambulant havia de dependre de l’acolliment dels altres. Però Ell sempre tenia el cor atent per ajudar els malalts i altres persones necessitades. Una de les orientacions que donava sant Pau era aquesta: Que tothom procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat (Ef...

  DIUMENGE 25 DURANT L’ANY    (Lluc 16, 1-13 )     “Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa,  perquè quan desaparegui,  trobeu qui us rebi eternament a casa seva”.   El diner és com el vi: que, amb mesura, ajuda a alegrar una mica la vida, però que, amb excés, emborratxa. El diner és com un explosiu: que, ben controlat, ajuda a extreure pedres d’una pedrera, però que, descontrolat, destrossa. El diner és com un instrument musical; que, ben tocat, és agradable, però que, mal tocat, és horrorós. Són, aquestes, unes senzilles comparacions per dir que el diner és, per una part, útil i necessari, però que, per altra part, és perillós. Cal saber servir-se bé de la riquesa, però de cap manera ha d’esclavitzar. Del diner, no hem de ser-ne ni amics. El que sí hem de fer és guanyar-nos amics a costa de la riquesa enganyosa. És el que avui ens diu Jesús. El Senyor va elogiar aquell administrador corrupte, no perquè fos un estafador, sinó perquè fe...

  DIUMENGE 24 DURANT L’ANY (Lluc 15, 1-32) “Us asseguro que al cel hi haurà més alegria per un sol pecador convertit,  que no pas per noranta-nou justos, que no necessiten convertir-se”.   La majoria de nosaltres hem nascut en una família més o menys cristiana, i ens sentim fills de l’Església. Seguim bastant la pràctica cristiana, però potser no sempre vivim amb un amor prou apassionat per Jesús. Qui sap si vivim en una certa rutina, fent-nos els propis esquemes de vida, i anem tirant amb massa indolència. Però la gràcia de Déu pot fer que un dia sentim un sotrac més fort en la nostra vida que ens despulli de certes superficialitats; i potser serà això el que facilitarà un major atansament a Déu. La primera lectura d’avui ens parlava d’aquells israelites que, caminant pel desert enmig de dificultats, van caure en el desànim i enyoraven les cebes d’Egipte, i es van fabricar un ídol d’or per fer-li festes al seu entorn, a l’estil dels costums pagans. També avui d...

  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...

  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...

  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...

  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Lluc 12, 49-57) “Jesús deia: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!  He de passar  la prova d’un baptisme.  Com em sento oprimit fins que no l’hauré passada!”.   Jesús ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra , el foc de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi de la Història. Ell és el nostre Mestre i model. De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats ...