L'amor a Déu integra l'amor humà
DIUMENGE 23 DURANT L’ANY
(Lluc 14, 25-33)
“Qui
no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.
Ningú
de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.
L’amor
a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més
tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més
augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als
fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que
és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat.
La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan aquest esclau o criat surti de la presó, el rebi bé, que el rebi com el rebria a ell mateix. Amb això, podem constatar com la fe i la relació amb Jesucrist pot modificar, millorar o enriquir les relacions mútues... Encara que no sempre és fàcil tractar bé segons quina gent, per amor de Déu podem deixar passar per alt certs defectes i relacionar-nos-hi amb correcció, amb respecte, amb amor.
En l’evangeli d’avui constatem que Jesús no dissimulava pas les dificultats que poden venir pel fet de voler ser cristians conseqüents en tot. A vegades es presenten situacions de conflicte, que poden venir fins i tot dels propis familiars que no entenen una certa manera de ser generós envers Déu i de ser solidari envers altra gent fora de la família. Quants joves (nois i noies) han trobat oposició de la família al moment de plantejar seguir la vocació sacerdotal o religiosa o de voluntariat. Cert, és bo que els pares vulguin aconsellar el fill sobre el seu futur a emprendre, perquè l’estimen i el coneixen o pensen conèixer-lo. Però que, en això, no hi entrin interessos egoistes dels pares, sinó que sincerament procurin el bé dels fills. Aquests, no solament són fills seus, sinó que també són fills de Déu, i Déu hi té quelcom a dir. Els fills són persones independents, autònomes. Són ells, personalment, que s’han de deixar guiar per l’Esperit de Déu i prendre les decisions que creguin més convenients.
Germans: Posem l’amor a Déu al centre del nostre cor i deixem-nos guiar per ell. Mai no haurem de penedir-nos-en. Déu mai no es deixa vèncer en generositat...
Oració:
Oh Déu i Pare!
En les nostres decisions i en la nostra actuació,
massa sovint busquem el nostre benefici personal,
en comptes d’estar atents a la vostra Voluntat.
Vós voleu que us estimem amb tot el cor
i que renunciem als nostres interessos egoistes.
Senyor, Jesucrist!
Ajuda’ns a conèixer el que Tu vols,
a desitjar el que Tu desitges,
a estimar el que Tu estimes,
i, si convé, a donar la vida per Tu.
Amén. Així sigui.
Was Gott tut, das ist wohlgetan
Allò que Déu fa, està bé!
La seva voluntat és sempre justa!
Acceptaré tot el que Ell m’enviï.
Em deixo guiar per Ell.
Preparant la festa de la Nativitat de Maria,
la Mare de Jesucrist:
La veu de Maria és un bàlsam per a les
ferides,
és dolça melodia que ens porta al cor de
Jesús.
Les mans de Maria són una benedicció.
El seu somriure ens fa cantar: Sou la meva
Mare!
Els ulls de Maria penetren l’ànima i desfà el
gel.
L’amor de Maria és dolça poesia
que remoreja sempre el Nom de Jesús.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada