El cor atent per ajudar
DIUMENGE 26 DURANT L’ANY
(Lluc
16, 19-31)
“Un
pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el portal amb tot el cos
nafrat,
esperant
satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric”.
La
manera de ser i de fer del ric de la paràbola és la que no hem de tenir els
cristians, perquè és antievangèlica, contrària a la de Jesús. ¿En quin sentit?
La paràbola presenta aquell ric com un “vividor”, que cada dia anava de
fartaneres amb gent de la seva mena, sense cap sentiment de compassió per al
pobre Llàtzer. Jesús era tot un altre: fins als 30 anys fou un treballador senzill,
vivint amb austeritat; durant els 3 anys de predicador ambulant havia de
dependre de l’acolliment dels altres. Però Ell sempre tenia el cor atent per
ajudar els malalts i altres persones necessitades.
Una de les orientacions que donava sant Pau era aquesta: Que tothom procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat (Efesis 4,28). I sovint repetia: “Qui no vulgui treballar, que no mengi” (2 Te 3,10). Pel que fa a aquest punt del treball, la paràbola dona a entendre que el ricatxo no treballava perquè no volia i que el pobre no treballava perquè no podia: estava malalt o ningú no li oferia treball.
Ja sabem que la qüestió del treball és un gros problema per a molts. Per una part, ocupar-se en algun treball és cosa molt sana i, a més, sol ser necessari per guanyar-se la vida; però, per altra part, molts no sempre el poden realitzar: o perquè legalment no poden oferir-te’n, o bé perquè t’has quedat a l’atur, sense la feina que tant t’havia omplert. Sembla ser que Jesús no va passar per aquesta situació, encara que possiblement es va haver d’espavilar per buscar-se feina del seu ofici. Quan vivia a Natzaret amb la família, jo me l’imagino treballant de valent per a guanyar-se el pa que menjaven i perquè en quedés per a la gent necessitada.
Germans: Al ricatxo de la paràbola no li devia agradar veure un pobre demanant al portal de casa seva. En general, no ens agrada veure pobres demanant caritat pels carrers... Doncs bé, si no ens agrada fer almoina pel carrer, pensem que hi ha institucions que intenten ajudar-los a través de menjadors populars o d’altres maneres. Aquestes institucions acceptarien de bon grat les nostres aportacions. Per altra part, cal dir que amb aquesta paràbola Jesucrist no volia espantar ningú i menys els seus amics. Ell no pretenia descriure com és l’infern, sinó que volia i vol que procurem que la nostra vida no sigui, a causa de la nostra insolidaritat, un infern en aquest món.
Oració:
Oh Déu i Pare!
Estem rodejats de molts “llàtzers” que,
en silenci o amb gemecs, ens demanem ajuda.
A vegades el nostre benestar ens impedeix de veure
la indigència de molta gent.
Senyor!
Ajuda’ns a estar atents a la seva veu, que és
també la teva veu,
que ens parla a través del germà que ens
necessita.
Que siguem conscients que un peca per omissió
quan deixa de fer allò de bo que podria fer.
Senyor!
Que el vostre amor ens faci més misericordiosos.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals:
Al moment de morir, la meva il·lusió serà el cel.
Ajudant Déu, res no temeré…
Senyor, guia’ns tu mateix
per la via estreta cap a l’excelsa Glòria…
A prop de Tu vull estar…
I que els àngels m’acompanyin.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada