Senzills i humils
DIUMENGE 22 DURANT L’ANY
(Lluc 14, 1a, 7-14)
"Quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.
Humilitat
i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui.
Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel
sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que
estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la
vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per
l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor...
Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls ni pretensions, transparenten la bondat de Déu i són semblants a Jesucrist, el qual era bo i servicial...
La persona humil que no s’enorgulleix de les pròpies qualitats i les posa per al bé de tots, acostuma a tenir la recompensa de l’amistat. En canvi, la persona orgullosa sovint viu en una gran soledat interior. Pot ésser que tingui algun admirador (sobretot si aquest en pot treure algun profit), però té pocs amics de veritat. Però la paga principal de l’humil li ve de Déu mateix. Ho llegíem en la primera lectura, del Siràcida: “Déu que és veritablement poderós, revela els seus secrets als humils...” Com més humil i més servicial, més beneït per Déu, que li ho recompensa amb una gran pau interior, amb una felicitat semblant a la de Jesucrist. Feliços els humils i nets de cor, proclama Jesús en les Benaurances.
Germans: No ens deixem enlluernar per les aparences de gent massa creguda, que s’imaginen ser els amos del món..., ans procurem aprofundir en l’actitud d’humilitat i senzillesa que ha de donar color o un toc especial a la nostra manera de ser. En la paràbola d’avui Jesús parla de l’amo que col·locarà cada invitat en el lloc que li pertoca, i col·locarà al primer lloc aquell que s’havia situat en el darrer lloc. Ell, Jesucrist, va ser col·locat al primer lloc per Déu Pare, precisament perquè era el més senzill i humil.
Oració:
Jesús, Germà i Amic diví!
Creix Tu en mi:
en el meu esperit, en el meu cor,
en la meva imaginació, en la meva ment.
Que creixi en mi la teva misericòrdia,
la teva puresa, la teva humilitat,
el teu zel, el teu amor.
Jesús, que creixi en mi
la teva gràcia, la teva llum, la teva pau.
Creix Tu en mi per poder glorificar el Pare:
Amén.
Així sigui!
(Pierre Olivaint)
Enllaços musicals:
Si no tinc amor, jo no
sóc res!
Ja podria parlar tots
els idiomes
i recórrer tot el món…
Ja podria resar i
cantar molt
i repartir els béns als
pobres…
Si no tinc amor, jo no
sóc res…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada