Gotes d'Evangeli

NADAL DEL SENYOR – B  (Lluc 2, 1-14)   “No tingueu por: us anuncio una nova  que portarà a tot el poble una gran alegria”.                  Imaginem que està a punt de néixer el fill del rei i s’anuncia que, quan neixi, es concedirà la gràcia de l’amnistia per a tots els presos i exiliats. L’expectativa per aquest naixement seria molt gran, perquè significaria la llibertat de molta gent. – O imaginem que s’anuncia que la vacuna per superar una pandèmia serà del tot eficaç i que tothom podrà rebre-la. Com celebraríem aquesta notícia! Significaria la llibertat de les persones per relacionar-se lliurement entre elles. - Doncs bé: Un expectativa semblant hi havia entre una part significativa del poble israelita que esperaven la vinguda del Messies.   Els textos litúrgics del dia de Nadal parlen de llibertat, de salvació, de redempció, de llum per als confinats en presons subterrànies; parlen també d’alegria, de pau i bé, de consol, d’amor, de Bona Notícia...   La Bona Notícia és

  4 ADVENT – B (Lluc 1, 26-38)   “Maria va respondre: Sóc l’esclava del Senyor:  que es compleixin en mi les teves paraules”.             Un cant molt propi del temps d’Advent, que anys enrere cantàvem en llatí i gregorià, deia “Rorate, caeli, desuper, et nubes pluant Justum”, que traduït és: Que el rou del cel amari la terra, que el Just sigui com una pluja que ve de dalt. Aquest verset s’inspira en el text del profeta Isaïes (45,8), que avui trobem en l’antífona d’entrada a la Missa: Oh cel, deixa caure la rosada; que el Bé (el Just) plogui de dalt i que la terra obri el seu si, per fer-ne germinar la Salvació.   El sentit teològic és prou clar: Jesucrist, el Just, ens ha vingut de dalt, per voluntat del Pare. I Maria ha estat com la terra que ha acollit en el seu ventre el Germen de la Salvació (el Salvador).   Per l’evangeli d’avui es veu molt clar que la vinguda del Salvador del món ha estat per iniciativa del Pare, que ha enviat el seu àngel. Maria, que s’autoanomena

  3 ADVENT – B (Joan 1, 6-8. 19-28)   “Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni;  vingué a donar testimoni de la Llum”.   Avui és el diumenge anomenat “gaudete” (o Alegreu-vos), per la invitació que les lectures fan a l’alegria, al goig, a l’acció de gràcies. Sobretot ho trobem en la primera lectura presa del profeta Isaïes, i també en la carta de sant Pau. En realitat, tot l’Advent és una crida a desvetllar-nos del son de la rutina i renunciar a la mediocritat, a abandonar la tristesa i descartar el desànim. Hem de viure espiritualment alegres, perquè el Senyor ve i no deixa de fer-se present en la nostra vida. Déu s’apropa a nosaltres, es fa present en els esdeveniments de la vida. Ell fa estada en el nostre cor.   Si nosaltres, Església de Crist, no mostrem al món la veritable alegria d’haver trobar Jesucrist (l’alegria d’haver experimentat l’amor gratuït de Déu que ens perdona i ens guareix i que ens dona en Jesucrist la gràcia i la veritat), no podrem anu

  DIUMENGE SEGON D'ADVENT CICLE B:  Marc 1, 1-8   “Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí”.   Qui més qui menys, tothom necessita consol, perquè tots els cors passen alguna pena. Alguns ploren pels propis pecats o les pròpies equivocacions. Altres lamenten les desgràcies socials: epidèmies, terratrèmols, guerres. Aquests mals, un no els provoca personalment, però també fan sofrir molt. Per tant, tots necessitem ajuda, necessitem salvació.   La primera lectura d’avui parla del poble jueu quan estava a l’exili. Va ser per culpa dels mals polítics i també a causa dels pecats de molta gent del poble. Sigui com sigui, aquest exili es va allargar molts anys i els nou nascuts no en tenien cap culpa... El profeta Isaïes escriu aquesta pàgina de consolació: “Consoleu, consoleu el meu poble. Parleu-li amorosament dient-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa. Que el missatger anunciï la Bona Notícia: El Senyor-Déu us vetll

  LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA:  (Lluc 1, 26-38)   A la mare del Messies, Déu la volgué senzilla, noble i coratjosa. Per això va beneir-la abundosament i la va omplir de gràcia des de la seva concepció, i li va donar uns pares que l’eduquessin en el sentit del sagrat. Maria va viure una vida normal, però amb un sentiment religiós profund, de plena confiança envers Déu. Fixem-nos com presenta l’evangelista Lluc aquella visita de l’àngel: res de por, sinó de plena familiaritat. “No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús” . I Maria dialoga amigablement: “Escolta, àngel! Com pot ser això, si jo no tinc marit? ” – “L’Esperit Sant vindrà sobre teu, etc.” És una trobada de tu a tu, en què s’exposen propostes, dificultats i solucions. Déu demana i espera que Maria hi assenteixi de cor. És així com Déu ens vol a nosaltres: homes i dones lliures, capaços d’entendre i d’acollir el seu pla de salvació, i de dialogar amigab