La porta de la Vida

 


DIUMENGE 21 DURANT L’ANY

(Lluc 13, 22-30)

 “Senyor, ¿són pocs els qui se salven? Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.

 

Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta...

¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Comunitat de Jesús.

I, en realitat, ¿quina és la porta “estreta” per entrar-hi? En una ocasió Jesucrist va dir (Joan 10,9): “Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges”. Sí! Jesucrist en persona és la porta. Jesús mateix és la mida de la porta. I Ell va néixer a Betlem, el lloc de la pobresa. I Ell es va forjar a Natzaret, el lloc del treball. I Ell va recórrer els camins de tot Palestina, els indrets de la generositat. I Ell, a Jerusalem, hi va fer el regal de la seva vida. El qui vulgui seguir-lo en el camí i entrar per la porta de la vida ha de dur, per tot equipatge, l’amor.

Germans: L’evangeli d’avui ens diu que al Regne de Déu hi entrarà gent vinguda d’Orient i d’Occident, del Nord i del Sud. Al meu entendre, això vol dir que el cristianisme té prou valor i vigor com perquè duri anys i més anys, segles i més segles. El seu encant pot ésser que sigui descobert per gent que fins ara desconeixia “el fet cristià”. Potser sí que països de tradició cristiana no seran cristians en el futur i, en canvi, ho seran persones de països on majoritàriament fins ara eren d’altres tradicions religioses... Tanmateix la porta d’entrada al Cristianisme sempre serà “estreta”, no en el sentit que serà restringit el seu accés, sinó en el sentit que, per entrar-hi, un haurà de tenir l’actitud espiritual de la humilitat, que és el contrari de l’orgull. Aquell que anés per la vida inflat d’orgull o d’autosuficiència, no passaria pas per aquesta porta “estreta” del Regne de Déu. Cal ser humil. Cal ser senzill i pobre d’esperit, i cercador sincer de la Veritat. I cal fer un esforç constant per deixar-se inspirar i portar pel vent de l’Esperit Sant...

 

Oració:


Senyor Jesucrist!

Il·lumina el meu cor i la meva intel·ligència

perquè sàpiga escollir el camí i la porta que duen a la vida veritable.

Que cada dia jo sàpiga conèixer-te millor

i estimar-te amb més intensitat i compromís.

No deixis que em tanqui en mi mateix,

ans que pugui ajudar els altres perquè et trobin a Tu,

que ets el Camí i la Porta de la vida.

Senyor:

Gràcies per haver-me invitat a prendre part

de la taula del teu Regne, l’Eucaristia.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


O for a Thousand Tongues to Sing

Oh, amb mil de veus lloem el Redemptor

pel triomf de la seva gràcia.

El Nom de Jesús calma les penes.

Els cors humils se n’alegren…


 

Bless the Lord, o muy soul

Beneeix, ànima meva, el Senyor!

Agraeix-li els seus favors:

Ell perdona els pecats i sana les malalties.

Beneït sigui per la seva misericòrdia.


 

Senyor, us necessito



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

Alegreu-vos!

Imatge
  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...
Més informació