L'alegria del retorn
DIUMENGE 24 DURANT L’ANY
(Lluc
15, 1-32)
“Us
asseguro que al cel hi haurà més alegria per un sol pecador convertit,
que
no pas per noranta-nou justos, que no necessiten convertir-se”.
La
majoria de nosaltres hem nascut en una família més o menys cristiana, i ens
sentim fills de l’Església. Seguim bastant la pràctica cristiana, però potser
no sempre vivim amb un amor prou apassionat per Jesús. Qui sap si vivim en una
certa rutina, fent-nos els propis esquemes de vida, i anem tirant amb massa
indolència. Però la gràcia de Déu pot fer que un dia sentim un sotrac més fort
en la nostra vida que ens despulli de certes superficialitats; i potser serà
això el que facilitarà un major atansament a Déu.
La
primera lectura d’avui ens parlava d’aquells israelites que, caminant pel
desert enmig de dificultats, van caure en el desànim i enyoraven les cebes
d’Egipte, i es van fabricar un ídol d’or per fer-li festes al seu entorn, a
l’estil dels costums pagans. També avui dia molts dels batejats menystenen la
fe de l’Església i perden el temps amb altres creences i supersticions.
La
segona lectura ens presenta un sant Pau molt agraït a Jesucrist, perquè l’ha
salvat i li ha donat forces per a viure dedicat totalment a ell i a la missió
evangelitzadora. Reconeix que durant anys havia injuriat i perseguit el Senyor
en la persona dels seus deixebles o seguidors. “Però la gràcia de nostre
Senyor ha estat pròdiga amb mi... Es va apiadar de mi perquè Jesucrist pogués
demostrar primerament en mi tota la grandesa de la seva paciència”, etc.
Tant de bo que també nosaltres poguéssim tenir uns sentiments semblats als de
sant Pau.
I,
en l’evangeli, Jesús parla del bon Pastor que va a la recerca de l’ovella
esgarriada perquè no quedi atrapada entre bardisses i espines. Quan la troba,
se la carrega al coll, i invita veïns i amics a celebrar la troballa de
l’ovella perduda. Jesús també posa l’exemple de la dona, mestressa de casa, que
ha perdut una desena part dels seus pocs diners. No para de remoure tots els
mobles, fins que troba el diner perdut, i després ho celebra amb les amigues. I
Jesús acaba comentant: Us asseguro que al cel se sent tanta i més alegria
que aquell pastor o aquella dona, quan un pecador es converteix. I tot
seguit Jesús va explicar la coneguda paràbola del Fill pròdig o del Pare que
perdona.
Germans: Tant de bo que nosaltres visquéssim sempre la nostra vida cristiana amb total fidelitat. Però si alguna vegada ens desanimem i ens apartem del camí, procurem no tancar-nos dintre de nosaltres mateixos, ans obrim-nos una i altra vegada a l’amor misericordiós de Déu.
Oració:
Déu i Pare nostre!
Vós sou el Déu de
l’alegria:
sentiu joia per l’ovella
retrobada;
sentiu joia per la moneda
retrobada;
sentiu joia pel fill
retrobat...
Senyor!
Si alguna vegada ens desviem
del Camí,
feu que després puguem
sentir l’alegria del retorn, de la reconciliació.
Que puguem sentir sempre
la vostra abraçada íntima del perdó.
Enllaços musicals:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada