Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de proclamar: 1. La traïció

  DIUMENGE CINQUÈ DE QUARESMA (Joan 12, 20-23)   “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor dona molt de fruit.  Els qui estimen la seva pròpia vida, la perden;  els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”.   Aquesta breu paràbola resumeix una lliçó fonamental de tot l’Evangeli, un punt important del missatge de Jesús: que l’amor oblatiu, l’amor que porta a donar-se un mateix, genera vida; que sacrificar-se un mateix per amor, genera vida. És la típica “paradoxa” de l’Evangeli: perdre la vida per amor és la forma de guanyar-la per als valors definitius; donar la vida és la millor forma de rebre-la o conservar-la. Captar aquesta aparent contradicció és descobrir la Bona Notícia de Jesús.   De natural, a ningú no li agrada fracassar o fer sacrificis i renúncies, perquè la nostra naturalesa refusa el dolor. Però quan un preveu el fruit que d’això en pot resultar, ho arriba a acceptar o encaixar de bon cor. En algun moment també Je

  DIUMENGE QUART DE QUARESMA (Joan 3, 14-21) “Jesús digué a Nicodem: Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,  perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,  sinó que tinguin vida eterna” .   Abans es deia molt –i encara avui dia se sent a dir alguna vegada: “Aquest s’ha merescut un bon cel”. Això es deia, per exemple, quan una persona havia estat molt caritativa i després havia tingut una mort dolorosa... I cert, podem pensar que una persona pugui estar al cel perquè ha estat molt bona. Però, pròpiament, ningú no es mereix la Glòria del cel, sinó que sempre és un regal de Nostre Senyor. No anem al cel perquè nosaltres ens el mereixem amb les nostres bones obres, sinó perquè Déu és bo i misericordiós. L’amor que m’ha tingut el Senyor és molt gran; en canvi, jo no sempre he correspost a aquest amor seu. Per mèrit propi, jo no sóc res. ¿Què tinc que no ho hagi rebut? I si tot ho he rebut, ¿de què puc gloriar-me? Només puc gloriar-me i alegrar-me de l’amor i de la

  DIUMENGE TERCER DE QUARESMA (Joan 2, 13-25)   “Jesús escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules,  i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí;  no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.   L’episodi que ens narra l’evangeli d’avui no respon a un simple rampell de Jesús un dia que va perdre la serenitat i va actuar amb violència. No! El gest de Jesús va ser volgudament apassionat i profètic, en el sentit que manifestava el mateix sentiment de Déu. Els diu: “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Com si els digués: Alerta! Vosaltres valoreu molt el Temple perquè us dona diners; vosaltres idolatreu el temple: els vostres negocis han suplantat Déu.   De fet, a l’entorn del Temple hi havia tot un entramat econòmic important. En aquells temps, malgrat que Palestina era un país ocupat pels romans, els jueus havien aconseguit tenir una certa autonomia econòmica a l’entorn del Temple, ja que podien encunyar moneda pròpia i es movien molts diners del delm