Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE SEGON DE QUARESMA (Marc 9, 2-10)   “Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús Del núvol estant va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat: escolteu-lo”. Amb alguns matisos diferents, els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) expliquen aquest episodi de la Transfiguració de Jesucrist. Això indica que la primera comunitat cristiana considerava aquest fet molt important. També l’Església d’avui valora tant aquest text, que el posa a la Litúrgia cada any al segon diumenge de quaresma. Encara que aquest episodi ens és força conegut, recordem-lo i potser descobrirem aspectes que no es veuen a primer cop d’ull: Jesús està de viatge cap a Jerusalem. Fa temps que els seus adversaris d’allà (gent poderosa) voldrien fer-lo desaparèixer. No obstant això, no deixa d’encaminar-s’hi. Pel camí, passa per l’indret de la muntanya del Tabor i sent la necessitat de pujar per pregar-hi. I demana que l’acompanyin tres deixebles (Pere, Jaume i Joan).

  PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA (Marc 1, 12-15) “L’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies.  Després Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu;  deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos”. Dimecres passat, començàvem el temps de Quaresma amb el ritu de la imposició de cendra. Les frases que acompanyen la imposició de cendra eren: Recorda’t que ets pols, i que a la pols tornaràs. O bé: Convertiu-vos i creieu en l’evangeli, frase, aquesta, que avui trobàvem en llavis de Jesús. Ben cert! Som febles, som de fang..., però som terra vivificada i santificada pel Sant Esperit de Déu.   Sempre hem d’estar orientats de cara a Déu. Per això se’ns diu “converteix-te”, és a dir , re-orienta’t, si t’has desviat o si havies donat l’esquena a Déu anant massa a la teva. Així com els bons amics i els bons esposos sempre han de tractar-se amigablement i estar l’un per a l’altre (per alguna cosa han fet pacte d’amistat o una aliança d’am

  DIUMENGE SISÈ DURANT L'ANY (Marc 1, 40-45)   “Es presenta a Jesús un leprós, s’agenolla i li diu: Si voleu, em podeu purificar.  Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: Sí que ho vull: queda pur”. Les mesures que antigament es prenien en cas de lepra eren molt dures, com ho llegíem en la primera lectura d’avui. Deia: “Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: impur, impur!. Mentre el mal persisteixi, són impurs, i han de viure sols, fora del campament”. Diu “fora del campament”, perquè era quan els israelites feien la travessia pel desert, i vivien en tendes. En temps de Jesús les normes continuaven essent semblants. Els leprosos havien de viure fora dels pobles i avisar de la seva presència quan veien gent que s’acostava. Si algú tenia contacte amb un leprós (sobretot si el tocava) quedava legalment impur i havia de guardar una quarantena, per si un cas hagués quedat contagiat. Per

DIUMENGE CINQUÈ DURANT L'ANY (Marc 1, 29-39) “Jesús li va donar la mà, i la va fer llevar;  la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula”. Segons el salmista d’avui, Déu conforta els cors desfets, embena les ferides, sosté els desvalguts i crida cadascun pel seu nom. Això és el que feia Jesús. L’evangeli explica com va omplir aquell dissabte o dia de festa: El matí se’n va anar a la sinagoga, on, per cert, va guarir un pobre esperitat. Després se’n va anar a la casa on s’allotjava i va guarir la sogra de Simó, la qual tot seguit es va posar a servir a taula. Al captard, li porten malalts i en guareix a molts. Sopen i se’n van a dormir. L’endemà, de matinet, ell tot sol surt de casa per anar a un lloc solitari a pregar. Quan els deixebles el localitzen, li diuen que hi ha molta gent que el demana (segurament els mateixos que havia guarit i que volien que es quedés al poble). Però ell diu: Ara cal que vagi a altres pobles. - En tot això, hi endevino la voluntat de