El foc de l'amor
DIUMENGE 20 DURANT L’ANY
(Lluc 12, 49-57)
“Jesús deia: He vingut a
calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar
la prova
d’un baptisme. Com em sento oprimit fins
que no l’hauré passada!”.
Jesús
ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra, el foc
de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat
que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de
passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la
felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de
la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada
fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La
nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi
de la Història. Ell és el nostre Mestre i model.
De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats es presenten dintre el propi poble i la pròpia família. La primera lectura ens parlava del profeta Jeremies, en qui molts hi veuen unes semblances amb Jesucrist. Va viure uns 600 anys abans de l’era cristiana, en un dels períodes més difícils de l’antic Pròxim Orient, quan un gran imperi s’imposava a un altre i els petits països satèl·lits en sortien malparats. Jeremies no era pas pròpiament un polític, però tenia bastant olfacte polític; i quan les tropes de Babilònia ja estaven assetjant Jerusalem, ell es va atrevir a proposar que la ciutat es rendís pacíficament per tal de salvar tant les vides dels ciutadans com el Temple. S’adonava que una victòria militar dels israelites era impossible. Llavors, els prohoms de la ciutat, pensant que aquesta proposta de Jeremies desanimava la gent a lluitar, van exigir a l’inepte rei Sedecies que el condemnés a la tortura de ser tirat a una cisterna mig plena de fang, i a morir de fam. Però, gràcies a un tal Abdemèlec, un oficial estranger de bon cor, va poder sortir-ne. El resultat final fou que la ciutat i el Temple van ser destruïts i la família reial assassinada o exiliada a Babilònia com ostatges. Sembla ser que Jeremies va poder escapar-se i exiliar-se a Egipte.
Germans: Jeremies va tenir la sort de salvar-se de morir al fons del pou; en canvi Jesucrist va morir de mort ignominiosa. Però, ja ho sabem, després fou ressuscitat i glorificat. Emergí del sepulcre per la força de l’amor diví. I ara ens atreu cap a Ell, i podem caminar sense perdre l’ànim, sabent-nos acompanyats i guiats per Ell mateix.
Oració:
Jesús, Tu has dit:
“He vingut
a calar foc a la terra, i com voldria ja veure-la cremar”.
Et preguem:
Que la flama del teu amor es mantingui encesa en
els nostres cors.
Que il·lumini tots els qui caminen entre dubtes.
Que escalfi els qui estan atrapats per la
tristesa.
Que la teva paraula, que ressona en la comunitat,
revifi en tots nosaltres el foc del teu amor.
Que no perdem l’esperança ni les ganes de lluitar
per tal que en el món es visqui d’una manera més
justa i fraternal.
Amén. Així sigui!
Oh Verge Maria!
La teva llum tranquil·la
eclipsa el sol i les estrelles.
Oh esperança nostra,
eixuga’ns les llàgrimes.
La imatge mira cap al mar
sota un cel blau.
Els camperols demanen
pluja per als camps.
Santa Maria,
protegeix-nos a tots…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada