Entrades

La muntanya de l'oració

Imatge
  DIUMENGE SEGON DE QUARESMA (Marc 9, 2-10)   “Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús Del núvol estant va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat: escolteu-lo”. Amb alguns matisos diferents, els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) expliquen aquest episodi de la Transfiguració de Jesucrist. Això indica que la primera comunitat cristiana considerava aquest fet molt important. També l’Església d’avui valora tant aquest text, que el posa a la Litúrgia cada any al segon diumenge de quaresma. Encara que aquest episodi ens és força conegut, recordem-lo i potser descobrirem aspectes que no es veuen a primer cop d’ull: Jesús està de viatge cap a Jerusalem. Fa temps que els seus adversaris d’allà (gent poderosa) voldrien fer-lo desaparèixer. No obstant això, no deixa d’encaminar-s’hi. Pel camí, passa per l’indret de la muntanya del Tabor i sent la necessitat de pujar per pregar-hi. I demana que l’acompanyin tres deixebles (Pere, Jaume i Joan).

Temps de renovació

Imatge
  PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA (Marc 1, 12-15) “L’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies.  Després Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu;  deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos”. Dimecres passat, començàvem el temps de Quaresma amb el ritu de la imposició de cendra. Les frases que acompanyen la imposició de cendra eren: Recorda’t que ets pols, i que a la pols tornaràs. O bé: Convertiu-vos i creieu en l’evangeli, frase, aquesta, que avui trobàvem en llavis de Jesús. Ben cert! Som febles, som de fang..., però som terra vivificada i santificada pel Sant Esperit de Déu.   Sempre hem d’estar orientats de cara a Déu. Per això se’ns diu “converteix-te”, és a dir , re-orienta’t, si t’has desviat o si havies donat l’esquena a Déu anant massa a la teva. Així com els bons amics i els bons esposos sempre han de tractar-se amigablement i estar l’un per a l’altre (per alguna cosa han fet pacte d’amistat o una aliança d’am

Exposats

Imatge
  DIUMENGE SISÈ DURANT L'ANY (Marc 1, 40-45)   “Es presenta a Jesús un leprós, s’agenolla i li diu: Si voleu, em podeu purificar.  Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: Sí que ho vull: queda pur”. Les mesures que antigament es prenien en cas de lepra eren molt dures, com ho llegíem en la primera lectura d’avui. Deia: “Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: impur, impur!. Mentre el mal persisteixi, són impurs, i han de viure sols, fora del campament”. Diu “fora del campament”, perquè era quan els israelites feien la travessia pel desert, i vivien en tendes. En temps de Jesús les normes continuaven essent semblants. Els leprosos havien de viure fora dels pobles i avisar de la seva presència quan veien gent que s’acostava. Si algú tenia contacte amb un leprós (sobretot si el tocava) quedava legalment impur i havia de guardar una quarantena, per si un cas hagués quedat contagiat. Per

L'art de l'acompanyament

Imatge
DIUMENGE CINQUÈ DURANT L'ANY (Marc 1, 29-39) “Jesús li va donar la mà, i la va fer llevar;  la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula”. Segons el salmista d’avui, Déu conforta els cors desfets, embena les ferides, sosté els desvalguts i crida cadascun pel seu nom. Això és el que feia Jesús. L’evangeli explica com va omplir aquell dissabte o dia de festa: El matí se’n va anar a la sinagoga, on, per cert, va guarir un pobre esperitat. Després se’n va anar a la casa on s’allotjava i va guarir la sogra de Simó, la qual tot seguit es va posar a servir a taula. Al captard, li porten malalts i en guareix a molts. Sopen i se’n van a dormir. L’endemà, de matinet, ell tot sol surt de casa per anar a un lloc solitari a pregar. Quan els deixebles el localitzen, li diuen que hi ha molta gent que el demana (segurament els mateixos que havia guarit i que volien que es quedés al poble). Però ell diu: Ara cal que vagi a altres pobles. - En tot això, hi endevino la voluntat de

Jesús: llibertat i autoritat

Imatge
  DIUMENGE QUART DURANT L'ANY (Marc 1, 21-28)                                                                                                                                                                             “¿Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova;  fins i tot mana els esperits malignes”. Sabem la importància que té la figura de Moisès per al judaisme. Doncs bé, llegíem en la primera lectura d’avui que Déu va anunciar a Moisès que enviaria un altre gran Profeta, que seria com la seva mateixa Paraula... La Comunitat cristiana ha vist en Jesucrist aquest altre Profeta anunciat. Per dues vegades els Fets dels Apòstols li apliquen el text que hem llegit (3,26; 7,37). I sant Mateu, en el seu evangeli, sembla que tingui com objectiu principal presentar Jesús com el nou Moisès. Sobretot recordem el text de la Transfiguració: Jesucrist, rodejat de Moisès i Elies, i la veu del Pare que diu als deixebles: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui

Conversió i comunió

Imatge
  DIUMENGE TERCER DURANT L'ANY (Marc 1, 14-20)   “Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu;  deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop.  Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”. L’evangeli d’avui esmenta les primeres paraules de la predicació de Jesús: Ha arribat l’hora! El Regne de Déu és a prop! Convertiu-vos ja! I crida uns col·laboradors: Ei, veniu amb mi! I ells immediatament deixaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Aquí notem una certa pressa per fer les coses realment importants, que és la predicació per a la conversió. També ho notem en les paraules de sant Pau: No podem deixar perdre l’oportunitat present. Aquest món passa aviat! Per tant, cal relativitzar les coses personals per tal de col·laborar en les coses del Regne de Déu.   I la primera lectura parla de la conversió de la gent de Nínive, una ciutat pagana a on segles abans havien viscut, exiliats, molts jueus. Segons el relat del llibre de Jonàs (escrit uns 300 anys abans de

Cercar i trobar

Imatge
  SEGON DIUMENGE DURANT L'ANY (Joan 1, 35-42)   “Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: Què voleu?  Ells li digueren: Rabí (mestre), on us allotgeu?”. Tota la vida és un exercici de cercar, trobar i retenir. Ja el nadó cerca el pit de la mare i no para de plorar fins que el troba i en beu la llet. Un dia voldrà tenir amics i no pararà fins que en trobi. Després vindrà el temps de l’amor: el cercarà i potser el trobarà, i haurà de procurar no perdre’l. I així passa també quan un cerca un bon treball, o quan un lluita per la salut, etc. – Però en aquest exercici de cercar, trobar i retenir, a vegades fallen coses, o perquè no tot depèn d’un mateix o bé perquè ha trobat allò que buscava i després s’ho ha deixat perdre...   Doncs bé, la fe també cau dintre aquesta dinàmica. Potser sí que la família ha influït perquè jo m’orientés a la fe, però de poca cosa serviria si jo no me la fes meva. I per a fer-me-la pròpia, és necessari recercar-la i després procurar