Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 16 DURANT L’ANY (Lluc 10, 38-42) “Una germana d’ella que es deia Maria,  asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula,  mentre Marta estava molt atrafegada per obserquiar-lo”.   Les lectures d’avui ens parlen d’hospitalitat, d’acolliment, de bona rebuda. En la primera lectura, trobem que Abraham es desviu per atendre tres pelegrins. I resulta que, rebent-los, ha rebut a Déu mateix. També en l’evangeli, hi trobem una escena d’hospitalitat. És a Betània, a casa de Marta i Maria. Pel que sembla, Jesús s’hi presenta tot sol, i potser inesperadament. Marta vol aprofitar l’ocasió per oferir-li un bon àpat. Maria, en canvi, aprofita l’oportunitat per a conversar amb el Mestre: escoltant-lo i fer-li preguntes... Marta protesta perquè Maria no l’ajuda a la cuina. Però ¿que no estava ben combinat això que, mentre Marta feinejava, Maria feia els honors al Mestre?   ¿O potser en el fons Marta està indicant a Maria que la seva actitud no és la més...

  DIUMENGE 15 DURANT L’ANY  (Lluc 10, 25-37)  “¿Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?”   Hi ha persones que saben que serien més felices si fossin una mica més treballadores, més servicials, més sacrificades, més caritatives, i menys egoistes, menys malpensades, menys criticaires, menys obsessives de sexe. Ho saben prou bé i, tanmateix, no fan allò que els faria més felices, i no deixen de fer allò que els perjudica. El nostre cor, la nostra consciència, té com una llum que ens fa endevinar allò que seria millor fer o deixar de fer. Els Manaments de la Llei de Déu, els tenim com escrits en el cor. Una altra cosa és si els seguim o no... La religió hauria d’ajudar a il·luminar encara més la consciència i, sobretot, hauria d’ajudar a donar ànims per a complir el que entenem que és la voluntat de Déu. Però no sempre és així. Per exemple, en l’evangeli d’avui Jesucrist fa una crítica a...

  DIUMENGE 14 DURANT L’ANY (Lluc 10, 1-12. 17-20) “Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa.  Cureu els malalts que hi hagi”.   ¿És fàcil fer arribar novament el Missatge de Jesús a famílies descristianitzades, és a dir, a les que ja havien tastat la vida cristiana? Jo penso que possiblement és més difícil tornar a transmetre el Missatge a aquests, que fer-ho a la gent de països on encara no n’han sentit a parlar... De tota manera, cal intentar fer arribar el Missatge a tot arreu... L’evangeli d’avui dona algunes pistes per a l’Església missionera. En primer lloc, Jesús diu que falten segadors per a recollir la collita abundant dels camps. Jo ho entenc en el sentit que hi ha molta gent bona i disposada a rebre el Missatge de Jesús; només cal que algú els ajudi a prendre consciència del seu anhel espiritual i que maduri fins a relacionar-se amb Déu com a Pare i amb Jesucrist com a germà i amic. En segon lloc, l’evangeli d’avui ens ve a dir que el ...

  DIUMENGE 13 DURANT L’ANY  (Lluc 9, 51-62)   “Jesús digué: Vine  amb mi.  Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada  no és apte per al Regne de Déu”.   Les lectures d’avui ens inviten a reflexionar sobre la pròpia vocació cristiana i com hem de respondre-hi amb promptitud i radicalitat, lliurement i cordialment. En la lectura de l’Antic Testament, hi trobem la vocació o crida d’Eliseu. Elies, ja envellit, cerca un successor com a profeta, i es fixa en Eliseu. Aquest estava llaurant quan Elies li tira al damunt el mantell de profeta, com forçant-lo a acceptar l’encàrrec. Ell, tot seguit, se’n va a acomiadar-se de la família i organitza una festa amb tot el poble menjant carn dels bous. Per cert, va coure o rostir la carn cremant la fusta dels arreus. És a dir, va fer un gest radical de seguiment. I l’evangeli d’avui explica que Jesús  “resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem” , on hi donaria la vida, morint en creu. Pel camí, va es...

  CORPUS – SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST  (Lluc 9, 11b-17) “Jesús digué: Doneu-los menjar vosaltres mateixos.  Ells respongueren:  Només tenim dos pans i cinc peixos”.   Una cosa és donar i una altra és donar-se. Donar-se és molt més que donar. Pot ésser que un no pugui donar molt (diners, ciència, temps, etc.), perquè no en té, però que pugui donar-se realment d’altres maneres (sentiment, amistat, pregària, petits serveis, etc.). Un bon sacerdot repetia sovint: Qui té molt i dona poc, estima poc; qui té molt i dona molt, estima molt; qui té poc i dona el poc que té, estima moltíssim; i qui, tenint poc o tenint molt, es dona del tot personalment, estima al màxim, com Jesús. Reflexionem les lectures d’avui sota aquesta perspectiva:             En l’episodi de la multiplicació dels pans i dels peixos, hi llegim quina solució donaven els deixebles al problema de la gana. Diuen a Jesús: Acomiada la gent, i que vagin pels pob...

  LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Joan 16, 12-15) “Jesús digué: Encara tinc moltes coses per dir-vos,  però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.  Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la  veritat,  us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”.   En el món hi ha molta gent oberta a pensar o creure en un Déu-Creador. En canvi, molta gent dubta o refusa que Déu s’hagi volgut fer home, per a ser company i amic de tota persona humana. Per a acceptar això, s’ha de tenir fe, que és un do que ve de Déu mateix. És un misteri que un arribi a tenir fe i un altre la refusi. Tanmateix Déu estima tothom. I voldria, com a Pare i Amic amorós que és, que tothom s’alegrés de tenir una total confiança en Ell, que tant s’ha acostat a nosaltres. Segons la fe cristiana, és essencial pensar o creure que Jesucrist és el Déu (el Verb de Déu o el Déu-Fill) fet veritable home, que va morir i ressuscitar. En formulació teològica diem que Jesucrist és la Segona Pe...