Entrades

La dolçor de l'amistat amb Jesús

Imatge
  DIUMENGE DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST – CORPUS ( Marc 14, 12-16, 22-26)   “Jesús prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots.  I els digué: Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes”.  L a primera lectura d’avui (del llibre de l’Èxode) descriu l’Aliança del Sinaí entre Déu i el poble. Aquest Pacte es feu amb tot un ritual curiós: la meitat de la sang d’un animal ofert en sacrifici era espargida sobre l’altar i l’altra meitat era espargida sobre el poble. Així es significava que entre Déu i el poble s’establia una comunió total, que res ni ningú no hauria de trencar.   La segona lectura (de la carta als Hebreus) compara l’aliança del Sinaí amb la Nova Aliança segellada amb la sang de Jesucrist, com si la sang de Jesús en la creu fos espargida sobre la humanitat (vg. 1Pere, 1,1). Evidentment, l’aspersió de la sang de Jesús sobre nostre és purament espiritual, és una aspersió que toca el nostre interior. Cert, Jesú

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fer de Déu en aquella època era

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressió que trobem en l’e

El gegant petit

Imatge
  ASCENSIÓ DEL SENYOR (Marc 16, 15-20)   “Jesús s’aparegué als onze i els digué:  Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli”.   Fa un temps, a Barcelona, hi va morir un bon sacerdot que es deia Enric Roig. (Per cert, el procés de la seva malaltia fou llarg i dolorós, i ell l’assumí amb molt de coratge i paciència). Tota la seva vida havia viscut en barriades de la perifèria, vivint molt senzillament i treballant de valent per tots els feligresos i veïns. Uns bons amics li van publicar un llibre de les seves homilies i les catequesis que havia fet, que ajudaven molt a viure la fe cristiana. I recentment li han publicat un llibre de les pregàries que li van trobar en uns quaderns personals. Impressiona veure com es sincerava davant Déu manifestant-se dèbil i necessitat de la força de l’Esperit Sant per tirar endavant la seva vida sacerdotal que volia que fos de molt compromís amb l’Església i amb el poble. Una persona que en el seu treball pastoral i socia

Elegits per a la felicitat

Imatge
  DIUMENGE SISÈ DE PASQUA (Joan 15, 9-17)   “Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc…  Tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena…  Vosaltres sou els meus amics”.   El to de les lectures d’avui, ens el dona el Salm que hem recitat. Deia: Aclameu el Senyor, arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d’alegria; perquè el Senyor ha revelat la seva ajuda, i tots els pobles contemplen la Salvació.   La lectura dels Fets dels Apòstols explica l’alegria del pagà Corneli i de tot el grup que es trobaven a casa seva, quan Pere, convençut que Déu no fa diferències de persones, els va batejar i van rebre l’Esperit Sant. Llavors Pere es va quedar amb ells uns quants dies i van formar com una petita església domèstica o familiar.     Per altra banda, la carta de sant Joan també ens feia vibrar d’alegria quan llegíem que tothom qui estima és fill de Déu, ha nascut d’ell i el coneix, perquè Déu és amor. I quan un se sent estimat per Déu, e

Formar la consciència

Imatge
  DIUMENGE CINQUÈ DE PASQUA (Joan 15, 1-8)   “Jesús digué: Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat.  Estigueu en mi i jo en vosaltres. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments.  Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit ”.   Fem ressonar les paraules que hem llegit de la carta de sant Joan: “Si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança; obtindrem allò que demanem a Déu perquè complim allò que ens mana i fem allò que li agrada... Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell”.   ¿I què és la consciència? És la veu del cor que ens convida a estimar i a fer el bé i a evitar el mal. Segons la nostra tradició cristiana, és Déu mateix qui grava en el cor aquest sentit de moralitat. Però també és veritat que la consciència necessita ser orientada per uns educadors, especialment els propis pares. I, segons l’educació que un hagi rebut, la persona tindrà més o menys clars els principis de moralitat. Fins i to

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de proclamar: 1. La traïció