Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 5 DE PASQUA (Joan 14, 1-12)   “Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig,  i fins en farà de més grans,  perquè jo me’n vaig al Pare”.           Tota vida és dinamisme. I tot dinamisme comporta esforç, lluita. I en tota lluita acostuma haver-hi problemes, crisis, fracassos. Pensem, per exemple, en la política, en el món laboral i sindical, en el món escolar o en ambients esportius. També l’Església ha passat periòdicament i està passant per situacions de crisi. Després de l’eufòria de l’època conciliar en què tant es parlava d’inserció en el món modern, quantes frustracions per part de molts. Ja en els primers temps del cristianisme dintre la comunitat o Església van sorgir conflictes i tensions, inevitables en qualsevol col·lectiu humà. En aquell moment, les desavinences es van produir entre els dos grups que formaven la comunitat de Jerusalem: els cristians d’origen palestinenc (entre els quals hi havia els Dotze ...

  DIUMENGE 4 DE PASQUA (Joan 10, 1-10)   “Jesús parlà així: El qui entra per la porta és el pastor.  Les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom.  Jo sóc la porta de les ovelles”.   La figura del Pastor (Jesús) en relació amb el ramat d’ovelles (nosaltres), als moderns els deixa indiferents. Potser la figura actual que més s’adiu a la del pastor d’ovelles és la del pedagog. El bon pedagog és el qui coneix i estima cada un dels seus alumnes i procura que descobreixin la veritat. El bon mestre és el qui obre camins anant al davant i, si convé, empenyent per darrere els qui s’arrosseguen i ronsegen, o bé es barreja entre ells perquè se’l sentin més proper. Aquest era Jesús, el Mestre! I semblantment han de ser-ho els qui tenen encomanats treballs “pastorals”, començant pel bisbe de Roma i els altres bisbes i preveres i diaques i tots els membres de l’Església. Ara bé: A diferència de la figura del pastor, que d’algun...

  DIUMENGE 3 DE PASQUA (Lluc 24, 13-35) “Es deien l’un a l’altre:  “¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre  mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?”.   El tercer dia després d’haver estat crucificat i sepultat Jesús, dos dels seus deixebles se’n van a Emaús, més ben dit, fugen de Jerusalem per retirar-se a la seva finqueta. Estan decebuts a causa de tot el que ha passat, ja que havien posat moltes esperances en Jesús, que havien considerat un profeta. Potser la imaginació havia corregut massa: es pensaven que seria l’alliberador del poble, el Messies polític. Ara s’aparten del grup. Encara sort que continuen recordant Jesús i duent-lo al cor. No se’l treuen del cap. I Jesús se’ls fa trobadís, company de ruta sota l’aparença d’un vianant foraster, i els fa explicar totes les il·lusions estroncades. Llavors Ell els diu que, malgrat la mort, el Messies no ha pas quedat derrotat sinó que ha sortit victoriós, ja q...

  2 DIUMENGE PASQUA (Joan 20, 19-31) “Jesús entrà, es posà al mig i els digué: La pau sigui amb vosaltres.  Després els ensenyà les mans i el costat.  Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor”.   L’evangeli explica una de les manifestacions o aparicions de Jesús. Es presenta als deixebles, i els diu: Pau a vosaltres! Sense retreure’ls que durant la passió l’haguessin abandonat o negat, els desitja la Pau, la pau profunda. També a nosaltres, encara que haguem pecat, Jesucrist sempre ens vol donar la pau del cor. I vol que la seva Comunitat (l’Església) sigui transmissora de pau i perdó. Per això va dir als deixebles: Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats... Tomàs no es trobava entre els companys el primer dia de la Resurrecció. Possiblement havia quedat tan desmuntat i decebut en saber com Jesús havia acabat, que ara pensava retirar-se del tot. Per això es va perdre la primera visita o aparició de Jesús. A m...

  LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR (Joan 20, 1-9) “Pere s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar,  però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol,  sinó lligat encara al mateix lloc.  Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre,  ho veié i cregué”.   Ho acabem de llegir: El deixeble Joan “ho veié i cregué”. ¿Què va veure? El sepulcre buit i el llençol d’amortallar aplanat. Igual que Pere. Però Joan cregué. ¿Què va creure? Que, segons les Escriptures, Jesús hauria ressuscitat. I amb els ulls del cor, amb els ulls de la fe, va veure la Realitat, que era el fet de la Resurrecció. Per això, en lloc de dir “ho veié i cregué”, també es podria dir ”cregué i ho veié”. I per a veure-hi per mitjà de la fe, Joan en va tenir prou amb uns signes o senyals. Nosaltres també creiem..., i creiem sense haver vist; o potser sí que hem vist alguns signes en la persona de molts cristians fidedignes...

  DIVENDRES SANT (Joan 18, 1 a 19, 42) Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan   És cèlebre la pintura El Darrer Sopar o Cenacle , de Leonardo Da Vinci. Representa el moment en què Jesús està dient que en el grup de deixebles hi ha un traïdor. Tots tenen un posat contorbat; excepte Judes, que està immòbil, impertèrrit. A l’entorn d’aquesta pintura, que es troba en l’antic convent de Dominics de Milà, hi ha una llegenda curiosa. Es diu que Leonardo Da Vinci va començar pintant Jesús; i per model va demanar la col·laboració d’un jove d’uns 20 anys, que li suggeria bellesa i innocència. Després d’ell, va anar pintant cada un dels deixebles, inspirat en un model diferent. Però es veu que, per diferents circumstàncies, trigava a acabar l’obra. Passaren 3 o 4 anys. I el personatge per al qual més li costava trobar un model idoni era Judes. Diuen que va anar a la presó de Roma i es va fixar en un condemnat per robatori i assassinat. La seva cara pagava: damunt se...