Gotes d'Evangeli

  LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR (Joan 20, 1-9) “Pere s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar,  però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol,  sinó lligat encara al mateix lloc.  Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre,  ho veié i cregué”.   Ho acabem de llegir: El deixeble Joan “ho veié i cregué”. ¿Què va veure? El sepulcre buit i el llençol d’amortallar aplanat. Igual que Pere. Però Joan cregué. ¿Què va creure? Que, segons les Escriptures, Jesús hauria ressuscitat. I amb els ulls del cor, amb els ulls de la fe, va veure la Realitat, que era el fet de la Resurrecció. Per això, en lloc de dir “ho veié i cregué”, també es podria dir ”cregué i ho veié”. I per a veure-hi per mitjà de la fe, Joan en va tenir prou amb uns signes o senyals. Nosaltres també creiem..., i creiem sense haver vist; o potser sí que hem vist alguns signes en la persona de molts cristians fidedignes...

  DIVENDRES SANT (Joan 18, 1 a 19, 42) Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan   És cèlebre la pintura El Darrer Sopar o Cenacle , de Leonardo Da Vinci. Representa el moment en què Jesús està dient que en el grup de deixebles hi ha un traïdor. Tots tenen un posat contorbat; excepte Judes, que està immòbil, impertèrrit. A l’entorn d’aquesta pintura, que es troba en l’antic convent de Dominics de Milà, hi ha una llegenda curiosa. Es diu que Leonardo Da Vinci va començar pintant Jesús; i per model va demanar la col·laboració d’un jove d’uns 20 anys, que li suggeria bellesa i innocència. Després d’ell, va anar pintant cada un dels deixebles, inspirat en un model diferent. Però es veu que, per diferents circumstàncies, trigava a acabar l’obra. Passaren 3 o 4 anys. I el personatge per al qual més li costava trobar un model idoni era Judes. Diuen que va anar a la presó de Roma i es va fixar en un condemnat per robatori i assassinat. La seva cara pagava: damunt se...

  DIJOUS SANT (Joan 13, 1-15) “Jesús s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-hi amb la tovallola que duia a la cintura”.   És impressionant veure Jesucrist agenollat als peus dels deixebles rentant-los els peus. És impressionant pel fet en si i pel que significa. Una mica de raó tenia Pere en dir-li: Tu, ¿rentar-me els peus a mi? ¿Que no ho veus que això és ofici de criats o esclaus? Entre companys, això, no ho he vist fer mai. Apa, Jesús, no exageris, no et passis... Però, de fet, va ser durant tota la seva vida que Jesús va viure en pobresa i humilitat. Naixement en un estable... Haver-se d’escapar d’una matança i emigrar a Egipte... I després, a Natzaret, un poble de mala mort, portant una vida desapercebuda, com un noiet de tants, ajudant a la fusteria del seu pare des de molt jove... Després Jesús va fer-se batejar en el Jordà, barrejat entre els...

  DIUMENGE DE RAMS (Mateu 21, 1-11 + 26. 14 a 27, 66)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu   En Jesús s’acompliren “les Escriptures”, fins a arribar al moment crucial de la seva mort en creu. Ell, el Servent del Senyor (del Càntic d’Isaïes), va ser del tot fidel als designis misteriosos del Pare celestial. Doncs bé: Ja d’entrada ens podríem preguntar: I nosaltres, què? ¿Som obedients a la voluntat de Déu? ¿Accepto els designis del Pare? La història humana de Jesús, l’hem de situar al costat de totes les històries humanes, també de les nostres: històries d’èxit i de fracàs, de joia i de tristor, de vida i de mort. Qualsevol dia, en el nostre món, hi passen històries de mort: guerres, accidents, ofegats al mar, històries de violència, d’egoisme, malalties difícils d’aturar, etc. Històries de mort com la història que hem escoltat, la de Jesús a la creu. Ara bé: Enmig de tantes foscors, també hi ha llums; enmig de tant d’odi també hi ha amors; enmi...

  5 DIUMENGE DE QUARESMA (Joan 11, 1-45) “Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: Senyor, aquell que estimeu està malalt...  Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer...  Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre.  Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: Traieu la llosa”.   La nostra futura resurrecció física serà més que la de Llàtzer. En el seu cas no hi va haver més que una mena de reanimació de cadàver, com si hagués sofert una mort aparent. Llàtzer es va desvetllar a la vida, però hagué de tornar a morir després d’uns quants anys... En canvi, la resurrecció pròpiament tal, segons la nostra fe, serà una creació nova per a viure en un món nou. No acabem d’entendre com això es realitza. Deixem-ho al designi de Déu. En tenim prou amb saber que la desfeta del cos no significarà pas la desfeta de la persona, ja que quan morim serem acollits per les mans amoroses del Pare. Jesús és la Resurrecció i la Vida. Encara que pel ...

  4 DIUMENGE DE QUARESMA (Joan 9, 1-41) “¿Creus en el Fill de l’home?  Ell respongué: I, ¿qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?  Jesús li diu: Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.  Li diu ell: Hi crec, Senyor. I l’adorà”.   L’episodi de Jesús i el cec de naixement va ser molt més que una simple curació. La vista que li va donar, no va ser solament la llum física sinó la llum espiritual. A més de poder veure la persona de Jesús físicament, el va poder veure com a bona persona, d’una gran humanitat. És més: Va saber descobrir-lo com a profeta, és a dir, instrument de l’amor de Déu. Es més: El va saber intuir com el Messies, l’Enviat de Déu, i va creure en Ell, i el va confessar com a Senyor. I el va adorar. Així mateix tots nosaltres, cristians, hem d’anar a fons del coneixement de Jesucrist: no solament considerar-lo com persona d’una gran humanitat, sinó creure’l i confessar-lo en el misteri de la seva divinitat. De cecs, n’hi ha de moltes c...