Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 17 DURANT L’ANY (Mateu 13, 44-52)   “Passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines.  El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà”.   Més d’una persona s’ha trobat en situació d’haver de re-orientar la seva vida; per exemple sant Francesc d’Assís. Ell era de família de tradició cristiana, però va arribar un moment que va adonar-se més clarament què representava ser seguidor de Jesucrist. Doncs bé: En el seu Testament explica que durant el seu procés de re-conversió ningú no li mostrava el que havia de fer, sinó que fou el mateix Senyor qui li va revelar que havia de viure més profundament “segons la forma del sant Evangeli”... Semblantment, santa Teresa de Jesús, la d’Àvila, havia viscut 20 anys com una noia qualsevol de la seva època fins que es va fer religiosa. Tanmateix, tot i essent religiosa, va anar fent la viu-viu sense prou compromís de donació a Jesucrist, fins que, passats 20...

  DIUMENGE 16 DURANT L’ANY (Mateu 13, 24-43) “No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat.  Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega”.   En la meva vida, he conegut persones que es creien molt bones i virtuoses i es permetien jutjar fàcilment els altres. I algunes d’aquestes persones (podríem dir “puritanes”) les he conegudes també en la vida religiosa. Però ¿què ha passat sovint al cap d’uns quants anys? Que de tant fer-se passar per sants, se n’han cansat i han plegat de tot. S’han cansat de ser “puritans”. En realitat, el que passava és que els faltava humilitat, que és un bon signe de “santedat”. No sabien ser comprensius envers els altres i, al final, no han sabut ser comprensius ni envers ells mateixos. En realitat, tots portem dintre nostre tendències oposades. Som capaços de fer el bé i també de fer el mal. Som com un camp on hi ha bon blat i també jull o mala herba. I necessitem la comprensió i l’ajuda dels altres: dels qui ens es...

    DIUMENGE 15 DURANT L’ANY (Mateu 13, 1-23)   “La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne   i l’han entesa i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta”.   Molts de nosaltres (siguem pares o avis o educadors) sabem que les nostres paraules i el nostre testimoni de vida influeixen d’una manera diferent a uns o a altres, perquè depèn de la predisposició de cada persona i de moltes altres circumstàncies. Hi ha molts condicionants que fan que un mateix ensenyament ajudi o no ajudi a les diferents persones que tractem. Jesucrist també ho constatava. La seva predicació anava dirigida a tothom i era prou senzilla i entenedora, però a alguns oients els relliscava com si caigués sobre una terra trepitjada, i altres la rebien bé d’entrada, encara que després diferents interessos o preocupacions impedien que la llavor de la Paraula cresqués. En canvi, molta altra gent la rebia de grat, i la llavor creixia i donava fruit...

  DIUMENGE 14 DURANT L’ANY (Mateu 11, 25-30) “Jesús digué:  Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar.  Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor,  i trobareu el repòs que tant desitjàveu”.   Si tenim Jesucrist per mestre de vida, hem d’imitar-lo! En l’evangeli d’avui, el veiem no solament parlant de Déu, sinó parlant amb Déu i, precisament, com a Pare estimat. També nosaltres hem de pensar o parlar amb Déu amb sentiments filials. Hi ha persones que de tant en tant pensen en Déu com una possibilitat o hipòtesi i potser et plantegen més i més preguntes sobre temes de religió..., però mai no parlen amb Déu, ni entren mai en el propi interior més pregon on hi ha el mateix Esperit Sant de Déu. També hi ha persones que es creuen molt religioses, però no es mouen de les quatre idees que tenen sobre Déu i es queden sempre amb els principis ètics que s’han creat a la seva mesura. A aquests tals, Jesús no ...

  DIUMENGE 13 DURANT L’ANY (Mateu 10, 17-42)   “Jesús digué als seus apòstols:  Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi.  Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi”.   La fe cristiana ens fa descobrir que en el fons de cada proïsme hi ha un germà que hem d’estimar i servir. És més, la fe ens dona la seguretat que, estimant el germà, estimem Déu, perquè Déu vol ser estimat i servit principalment en la persona del germà que el representa. Doncs bé! Imagineu-vos com deu voler Déu que estimem els més pròxims..., començant pels qui són de la pròpia família. Els pares cristians han de pensar que els fills són un regal que Déu posa a les seves mans perquè en tinguin cura. Els fills cristians han de pensar que els pares són els representants de Déu amb l’encàrrec de cuidar-los. I els germans han d’estimar-se mútuament com Jesucrist ens ha estimat. Per tant, com en van, d’equivocats, els qui interpreten...

  DIUMENGE 12 DURANT L’ANY (Mateu 10, 26-33)   “No tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima...  A vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells”.   Hi ha una dita que fa: La por és una mala consellera. I n’hi ha una altra que diu: La por guarda la vinya. Poden semblar contradictòries, però en el fons no ho són. Perquè si, per una part, la por no és bona quan et paralitza de fer projectes i tirar-los endavant, per altra part, és bona quan la por és raonada i equival a prudència. Tanmateix, encara que la por tingui quelcom de positiu, cal superar-la! Un soldat pot tenir por d’entrar en batalla, però és un valent si supera la por... I deu ser aquest el sentit que Jesús dona a la invitació repetida: No tingueu por! Jo he vençut el món, el món del mal. De raons per a estar preocupats, n’hi ha un munt. No cal repetir el que diuen les estadístiques: que les coses no van prou bé per les causes que siguin: catàstrofes, guerres, ego...