Gotes d'Evangeli

  CORPUS – SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST (Joan 6, 51-58)   “Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna”.   La Processó de Corpus, al seu moment, va ser una bona pensada. Fixeu-vos: Des de l’any 1264 (quan es va establir aquesta festa) fins als nostres dies..., quants segles han passat mantenint-se aquesta manifestació religiosa per enaltir la Presència Sacramental de Jeus en l’Eucaristia. Vol dir que va ser un encert iniciar-ho. Hi ha molta gent que encara recorda (i potser enyora) aquells moments plens de sentiment i poesia, viscuts als pobles, fins i tot als llogarrets més petits de pagès. Un sacerdot poeta ho descrivia així: “Era bonic, al caient de la tarda, sentir les campanes marcant el pas de la gent que sortia del temple, armada amb atxes de llum i brandons de pau per acompanyar Jesús que anava beneint la vida, bo i trepitjant catifes de flor i enmig d’una pluja de ginesta...” (Martí Amagat). Però avui dia, fer la Processó de Corpus per Bar...

  LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Joan 3, 16-18) ”D éu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,  perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell”.   Déu és tan gran, que no el podem qualificar amb una sola paraula, ni que sigui aquesta tan bonica com dir-li “Pare”. Els cristians, per parlar de Déu, li diem Trinitat. La veritat és que no acabem d’entendre com és Déu: és massa gran per al nostre caparró. Li diem Pare, Fill i Esperit Sant. Però no acabem de saber relacionar Jesucrist amb Déu (o Déu Pare) i no sabem encaixar prou el que és la manera de ser i de fer de Jesús (el seu esperit) amb l’Esperit Sant. I llavors, davant la dificultat d’entendre Déu (sobretot la manera diferent de parlar-ne la filosofia i la fe cristiana), parlem de Déu com de Misteri! Sí! Déu és un Misteri, que els humans no podem acabar d’entendre. I l’acceptem com un Misteri. I l’adorem com Algú important, però misteriós. Però no hem de fer com alguns que, perquè no accepten el “Misteri de D...

  PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.  Llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant”.   L’evangelista Joan parla de la donació de l’Esperit Sant. Situa aquest fet en la trobada de Jesús amb els deixebles el vespre mateix del dia de la Resurrecció. I és quan els envia al món. Diu: “ Com el Pare m’ha enviat a mi, jo us envio a vosaltres ”. En canvi, l’evangelista Lluc, en el llibre dels Fes dels Apòstols, parla de la vinguda de l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta. Tant se val! L’important és saber que Jesús encomana als deixebles una missió semblant a la que Ell havia rebut del Pare; i que, per a això, necessitaran una força especial de l’Esperit: l’Esperit de la veritat, l’Esperit de la pau, l’Esperit de l’alegria pregona.. El gran miracle i missatge de la Pentecosta és la unitat en la diversitat, un gran desafiament del nostre temps i de tots els temps, perquè en el cor de les persone...

  ASCENSIÓ DEL SENYOR (Mateu 28, 16-20)   “Aneu a convertir tots els pobles.  Ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.  Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.   Tenim dos relats una mica diferents de l’última trobada de Jesús amb els seus deixebles. Per una part, l’evangelista Mateu la presenta en una muntanya de Galilea i els promet que serà sempre amb ells. Per la seva part, en el llibre dels Fets dels Apòstols, Lluc presenta la darrera trobada i l’Ascensió a prop de Jerusalem i ho escenifica dient que un núvol se l’endugué. Cal tenir en compte que el núvol era un símbol de la Presència de Déu. Per tant, ens està recordant que el Pare ha glorificat el seu Fill i el fa participar del seu mateix poder o autoritat. Podríem dir que el relat (o relats) de l’Ascensió és una nova confessió de fe en Crist Ressuscitat, fe en aquest Crist que ha enllaçat Déu i la humanitat, el qui ha enllaçat l’ésser humà i la Transcendència. L’Ascensió é...

  DIUMENGE 6 DE PASQUA (Joan 14, 15-21) “Jo pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor,  l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”.   Un dia va passar per Barcelona un científic alemany, especialista en tot el que es refereix al cervell humà. Li van fer una entrevista, i entre altres coses li van preguntar “si creia en Déu”. Ell, que no s’esperava aquesta pregunta, va respondre simplement: “Sí, sóc catòlic practicant”. I l’entrevistador va continuar preguntant: “Escolti, digui’m: Déu, té cervell? Perquè la Bíblia diu (i l’Església ho repeteix) que Déu va fer l’ésser humà a la seva imatge i semblança...” Ell contesta: “No! Déu no té un cervell com nosaltres. La semblança nostra amb Déu és d’un altre ordre” . I l’entrevistador va continuar preguntant: “¿Creu que Déu està en Vostè, creu que Déu l’habita?” Ell contesta: “Sí, que ho crec. Però això de creure o no creure és una cosa molt personal. No ho puc demostrar, però hi crec!” - M...

  DIUMENGE 5 DE PASQUA (Joan 14, 1-12)   “Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig,  i fins en farà de més grans,  perquè jo me’n vaig al Pare”.           Tota vida és dinamisme. I tot dinamisme comporta esforç, lluita. I en tota lluita acostuma haver-hi problemes, crisis, fracassos. Pensem, per exemple, en la política, en el món laboral i sindical, en el món escolar o en ambients esportius. També l’Església ha passat periòdicament i està passant per situacions de crisi. Després de l’eufòria de l’època conciliar en què tant es parlava d’inserció en el món modern, quantes frustracions per part de molts. Ja en els primers temps del cristianisme dintre la comunitat o Església van sorgir conflictes i tensions, inevitables en qualsevol col·lectiu humà. En aquell moment, les desavinences es van produir entre els dos grups que formaven la comunitat de Jerusalem: els cristians d’origen palestinenc (entre els quals hi havia els Dotze ...