Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Mateu 15, 21-28)   “No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells. Ella li contesta: És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes  que cauen de la taula dels amos”. Les lectures d’avui tenen tot un to d’universalisme.    En la primera lectura, del profeta Isaïes, hi llegíem : “Als estrangers que s’han adherit a mi, el Senyor, els deixaré entrar a la muntanya sagrada, acceptaré en el meu altar els seus holocaustos, etc.” Després amb el salmista hem cantat: “Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora”.    Seguidament, sant Pau ens manifestava que la primera comunitat cristiana va veure clar que la salvació aportada per Jesucrist anava dirigida a tot el món. Diu: “Tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus, ja que sóc el vostre apòstol: Déu s’ha compadit de vosaltres, com abans s’havia compadit d’ells, el poble jueu. Ara ells l’han desobeït, però...

  ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA (Lluc 1, 39-56)   “Feliç tu, que has cregut!  La meva ànima magnifica el Senyor! Des d’ara totes les generacions em diran benaurada!”.   Maria és un referent o un paradigma de tot cristià. És un model a imitar. Se l’ha anomenada la “primera cristiana”, la que ens ha obert el camí a seguir: noia atenta i generosa a la Voluntat de Déu; esposa amatent i mare amorosa; veïna disposada a ajudar, dona amb molta personalitat, que va saber fer el pas de mare a deixebla; la que, dreta al peu de la creu, va donar la cara pel seu Fill al moment de les incomprensions i persecucions; i després de la resurrecció de Jesús va agombolar la primera comunitat esporuguida, tot esperant la Pentecosta de l’Esperit. Amb tota seguretat va tenir una influència espiritual decisiva sobre els apòstols i tota la comunitat. Al llarg de la història de l’Església, sobretot en èpoques en què Déu era presentat molt seriós i rigorós i el culte oficial era...

  DIUMENGE 19 DURANT L’ANY (Mateu, 14, 22-33) “Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús.  Però en adonar-se del vent que feia s’acovardí i començà d’enfonsar-se.  Llavors cridà: Senyor, salveu-me”.   Avui començaré referint-me a la primera lectura, que parla del profeta Elies. Aquest personatge, juntament amb Moisès, és una de les figures cabdals de l’Antic Testament. Per això, a la muntanya del Tabor els deixebles van veure Jesús rodejat de Moisès i d’Elies. Jesús, al mig, perquè és sobretot en Jesucrist que Déu se’ns ha revelat i ens ha fet conèixer la seva voluntat. El relat d’avui situa Elies a la muntanya de l’Horeb, dita també del Sinaí, precisament allà on Moisès havia rebut les Taules de la Llei, és a dir, els 10 Manaments. Elies esperava sentir la presència de Déu enmig de tempesta de llamps i trons i terratrèmol, com Moisès. Però no fou així, sinó que va percebre Déu al so d’un aire suau o en el rumor d’un silenci. Diu el t...

  DIUMENGE 18 DURANT L’ANY (Mateu 14, 13-21)   “Jesús ordenà que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos,  alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué”.   Més enllà del miracle dit de “la multiplicació dels pans” (els miracles només els pot fer Déu), en aquest episodi nosaltres podem aprendre de Jesús algunes actituds importants. Primera, la proximitat amb la gent. Aquell dia, Jesús pensava descansar i, en canvi, va sacrificar els seus plans, perquè el poble necessitava els seus ensenyaments. Segona, saber adonar-se que la gent té necessitat també de menjar. I tercera, tenir arrelat en el cor el sentiment de compassió ( cum passio ), és a dir, de saber patir amb els qui pateixen. La generositat de Jesús era reflex de l’amor misericordiós de Déu envers tothom. És interessant trobar textos de l’Antic Testament en què veiem com al...

  DIUMENGE 17 DURANT L’ANY (Mateu 13, 44-52)   “Passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines.  El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà”.   Més d’una persona s’ha trobat en situació d’haver de re-orientar la seva vida; per exemple sant Francesc d’Assís. Ell era de família de tradició cristiana, però va arribar un moment que va adonar-se més clarament què representava ser seguidor de Jesucrist. Doncs bé: En el seu Testament explica que durant el seu procés de re-conversió ningú no li mostrava el que havia de fer, sinó que fou el mateix Senyor qui li va revelar que havia de viure més profundament “segons la forma del sant Evangeli”... Semblantment, santa Teresa de Jesús, la d’Àvila, havia viscut 20 anys com una noia qualsevol de la seva època fins que es va fer religiosa. Tanmateix, tot i essent religiosa, va anar fent la viu-viu sense prou compromís de donació a Jesucrist, fins que, passats 20...

  DIUMENGE 16 DURANT L’ANY (Mateu 13, 24-43) “No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat.  Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega”.   En la meva vida, he conegut persones que es creien molt bones i virtuoses i es permetien jutjar fàcilment els altres. I algunes d’aquestes persones (podríem dir “puritanes”) les he conegudes també en la vida religiosa. Però ¿què ha passat sovint al cap d’uns quants anys? Que de tant fer-se passar per sants, se n’han cansat i han plegat de tot. S’han cansat de ser “puritans”. En realitat, el que passava és que els faltava humilitat, que és un bon signe de “santedat”. No sabien ser comprensius envers els altres i, al final, no han sabut ser comprensius ni envers ells mateixos. En realitat, tots portem dintre nostre tendències oposades. Som capaços de fer el bé i també de fer el mal. Som com un camp on hi ha bon blat i també jull o mala herba. I necessitem la comprensió i l’ajuda dels altres: dels qui ens es...