Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 6 DURANT L’ANY (Mateu 5, 17-37) “Digueu senzillament sí, quan és sí, no, quan és no.  Tot allò que dieu de més, ve del Maligne”.   En l’evangeli de Mateu, hi trobem avui el text dels contrastos: “Els antics deien... Doncs, jo us dic...” Ara bé: Aquest “Jo us dic...”, no sempre és una oposició a la norma anterior, sinó un perfeccionament, una interiorització. Jesús mateix ho diu clarament: No he vingut a desautoritzar (canviar o destruir) els llibres de la Llei i els Profetes, sinó a completar-los, més ben dit: a donar-los plenitud, a portar-los a plenitud... L’ètica que predicava Jesucrist era, en el fons, la mateixa dels “deu Manaments”, però vivint-la amb una autenticitat molt més plena; no pas afegint-hi encara més interpretacions de les moltes que hi feien els fariseus i mestres de la Llei, sinó, en tot cas, simplificant-les. Amb el salmista cantàvem: Feliços els qui segueixen la Llei del Senyor..., perquè “les vostres paraules són esperit i són vida”. ...

  DIUMENGE 5 DURANT L’ANY (Mateu 5, 13-16)   “Vosaltres sou la sal de la terra.  Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada?  No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.  Vosaltres sou la llum del món”.   En l’evangeli d’avui, Jesús ens diu que els seus seguidors hem de ser la llum del món i la sal de la terra. La imatge de la llum ens fa pensar més aviat en la doctrina, i la metàfora de la sal ens fa pensar més aviat en l’experiència espiritual que un comunica amb la seva manera de ser, des del seu testimoniatge de vida.   Jo avui em fixaré més en la imatge o metàfora de la sal. Sabeu que la sal sempre ha estat molt valorada; tant és així que, en certs llocs on escassejava, el treball es pagava amb sacs de sal; d’aquí ve el nom de “salari”. Sobretot abans que no hi havia neveres i congeladors, la sal servia (i encara serveix) per a conservar molts aliments. A més, la sal (amb mesura) és molt útil pe...

  DIUMENGE 4 DURANT L’ANY (Mateu 5, 1-12a) “Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells...  Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran...  Alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel”.   Llegíem avui en la carta de sant Pau que Déu ha fet de Jesucrist la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat, la nostra redempció. Podríem dir que Jesucrist en persona és la nostra força, la nostra riquesa, la nostra saviesa . El seu Evangeli ens proporciona la font de l’autèntica saviesa... N’és un exponent la pàgina de les Benaurances que hem escoltat.   Segons la saviesa de l’Evangeli, és un encert o una bona pensada... Creure i confiar en Déu, tant si em van bé les coses, com si no em van prou bé. Sentir-me solidari al costat dels qui pateixen, encara que això representi haver-los de dedicar temps i diners. Anar amb el cor a la mà, fins i tot a risc que algú abusi de la meva bona voluntat. ...

  DIUMENGE 3 DURANT L’ANY (Mateu 4, 12-23)   “Jesús començà a predicar així:  Convertiu-vos que el Regne del cel és a prop.  Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans...  i els digué: Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”.   Després de fer-se batejar per Joan al riu Jordà, Jesús va retirar-se al desert, on va passar-hi quaranta dies. Després va quedar-se encara una temporada a Judea, però quan va sentir a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, encara que no va anar a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac. I tot vorejant el llac, veié dos germans, Simó i Andreu, i també Jaume i Joan (possiblement els havia conegut allà al Jordà), i els va invitar –més ben dit, els va cridar- a ser seguidors seus. I ells, deixant la barca i el pare, se n’anaren amb Jesús. També va invitar-ne altres fins al nombre de 12, perquè estiguessin amb ell, formant grup. Aquests són uns fets. Però jo em pregunto si Jesús, quan va sortir de Na...

  DIUMENGE 2 DURANT L’ANY (Joan 1, 29-34)   “Joan veié que Jesús venia i digué:  Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”.   Avui començo fixant-me en la segona lectura. Sant Pau reconeix i agraeix que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, és a dir, enviat a comunicar la Bona Notícia de l’Evangeli. Escriu a “la comunitat de Déu que és a Corint, que són santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats”. I afegeix: “en unió amb tots els qui arreu invoquen el nom de Jesucrist, nostre Senyor”. És una carta que podem llegir com escrita per a nosaltres que també som santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats. També nosaltres som, en certa manera, “apòstols de Jesucrist”, enviats a comunicar la Bona Notícia de l’Evangeli. Però, per a comunicar-la, primer hem d’haver-la meditada en el nostre cor i hem d’haver-la viscuda en la nostra vida. Passo ara a parlar de l’evangeli, i concretament del títol “Anyell...

  BAPTISME DEL SENYOR (Diumenge primer durant l’any) (Mateu 3, 13-17) “Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant.  Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell,  i una veu deia des del cel:  Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” .   En l’evangeli d’avui trobem Jesús al riu Jordà per fer-se batejar. Com tants altres joves del seu temps, es va sentir commogut per la predicació de Joan i va acudir a rebre el baptisme, que era un ritu d’immersió a l’aigua, cosa que significava una decisió radical de lliurament a una Causa. Va ser un moment especial de la seva vida. Allà, en el Jordà, l’home Jesús va prendre més consciència de la seva condició de Fill estimat de Déu, enviat a revelar aquest amor de Déu a la humanitat. Jesús, això, no ho va pas descobrir de cop i volta. Des de petit havia anat madurant, juntament amb la seva família, la fe del seu poble que esperava un Messies-Salvado...