Entrades

Maria, mirall de santedat

Imatge
  LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA  (Lluc 1, 26-38)   “L’àngel entrà a casa de Maria i li digué:  Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.  Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així”.             En aquesta festa de Maria, la Tota Santa, la Immaculada, l’Església canta el poder de la gràcia de Déu, primerament i de manera singular en Maria, però també, en certa manera, en nosaltres; en ella, com a realitat sempre joiosa i, en nosaltres,   com   a vocació, ja que estem cridats a seguir, dintre el possible, l’exemple de Maria. L’evangeli d’avui parla de la relació entre Déu i Maria. Ara bé, aquella disposició de Maria, de voler fer sempre la voluntat divina, hauria de ser també la nostra bona disposició... Per tant, aquest relat ens pot interessar per aprendre la manera de relacionar-nos amb Déu. Analitzem, doncs, breument el text: ...

Silenciar el cor

Imatge
  2n. DIUMENGE ADVENT (Lluc 3, 1-6)   “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.  S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes”.   En totes les èpoques hi ha hagut crisis de pobles i d’institucions. Però, passat un temps de purificació, sovint hi ha hagut una renaixença. La primera lectura d’avui explica un d’aquests casos. Ens situa en la història del poble jueu. Per les seves infidelitats envers Déu i sobretot per culpa de les ambicions i l’orgull dels seus dirigents, van sofrir una gran desfeta i foren deportats a l’exili. Allà, molts continuaven reunint-se i pregant el Déu d’Israel, i allà, en el desert de l’exili, van veure ampliat l’horitzó espiritual, van comprendre que Déu era el Déu de tots, no solament del seu Poble particular. En aquest sentit, el dolor de l’exili no fou inútil, perquè van descobrir més de veritat el Déu de l’univers. La lectura d’avui descriu l’alegre retorn d’aquell exili. Després, retornats a la seva pàtria, van po...

Viure esperançats

Imatge
  1r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 21, 25-28. 34-36)   “Estigueu alerta pregant en tota ocasió  i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir”.   Diguem-ho d’entrada: No ens hem de deixar abatre pel pessimisme, sinó que, fent cas de l’evangeli de nostre Senyor Jesucrist, hem de viure esperançats.   Per una part, sí que hi ha moltes coses que ens preocupen. Per exemple: la taxa d’atur laboral; la falta de perspectiva per a molts joves que es refugien en festes, gresques i “botellots” que no porten a res; crisi de moltes institucions, tant polítiques com judicials com també religioses (inclòs un cert terrabastall dins l’Església); famílies desestructurades; desplaçament de moltes persones que fugen de la fam o de la guerra; violències i abusos contra les persones; terrorisme de diferent signe, etc.   Per altra part, dins d’aquestes mateixes situacions hi trobem molt d’amor, molta solidaritat i moltes iniciatives creadores, qu...

Jesucrist, rei del nostre cor

Imatge
  NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN  (Joan 18, 33b-37) “Jo sóc rei. La meva missió és la de ser testimoni de la veritat;  per això he nascut i per això he vingut al món:  tots els qui són de la veritat escolten la meva veu”.   En els últims anys s’ha estudiat i s’ha escrit molt sobre els costums de la gent a la Palestina del segle I, cosa que ens ajuda a emmarcar i comprendre més la vida humana de Jesús. Un llibre important és el de José Antonio Pagola, Jesús, aproximació històrica ; un altre llibre és el d’Armand Puig, Jesús. Un perfil biogràfic. I un altre el de Joseph Ratzinger (Papa Benet XVI), Jesús de Natzaret .   La vida humana de Jesús era, més o menys, com la dels seus contemporanis allà a Palestina, i precisament com la de la gent senzilla i treballadora del poble de Natzaret, amb dificultats per guanyar-se el pa que menjaven i per poder pagar els impostos tant a l’invasor Romà com al Temple o a l’estructura religiosa del seu tem...

Confiar sempre en Déu

Imatge
  DIUMENGE 33 DURANT L’ANY  (Marc 13, 24-32)   “El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.  Però del dia i de l’hora, ningú no en sap res,  ni tan sols els àngels ni el fill;  només ho sap el Pare”.   Les lectures d’avui, amb l’anunci de tantes calamitats, poden espantar alguns o bé poden deixar indiferents a altres, perquè les troben exagerades. Jo penso que no ha de ser ni una cosa ni l’altra. Si les situem bé en el seu context històric, més aviat poden suscitar una esperança de salvació.   Tant la primera lectura com l’evangeli d’avui s’expressen en un llenguatge “apocalíptic”, que és un relat especial, que avui dia no s’estila. Així com un relat poètic s’ha de saber interpretar com a tal, així també el relat “apocalíptic”. “Apocalipsi” significa Revelar o Desvelar un secret. Els relats apocalíptics pretenen manifestar la realitat fonda de certes situacions de crisi i la perspectiva que hi ha més enllà.   ...

La pobresa evangèlica

Imatge
  DIUMENGE 32 DURANT L’ANY (Marc 12, 38-44) “Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots;  els altres han donat del que els sobrava,  però ella, que ho necessitava per a viure,  ha donat tot el que tenia”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem Jesús fent un gran elogi d’una viuda pobra i fent una dura crítica dels escribes.   L’elogi va per a una viuda molt pobra que discretament va fer una petita ofrena al Temple, d’uns dinerons que ella prou necessitava per a viure. En general, en temps de Jesús les viudes eren unes persones que s’ho passaven   malament, ja que a més del daltabaix sentimental per la pèrdua de l’espòs, es veien abocades a la precarietat més absoluta sense els recursos que aportava el marit i per la dificultat de trobar un treball que els permetés tirar la casa endavant, sobretot si hi havia fills. Pensem que no hi havia cap sistema de Seguretat Social. Depenien molt de la caritat dels parents i altres persones. En aquella ...

Estimar Déu i els altres

Imatge
  DIUMENGE 31 DURANT L’ANY  (Marc 12, 28b-34)   “El primer manament és aquest: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor...  El segon és: Estima els altres com a tu mateix.  No hi ha cap altre manament més gran que aquest”. Jesucrist era de raça i cultura jueves. La seva família practicava la religió jueva, encara que és possible que a Natzaret, en un poble de pagès del nord de Palestina, la gent senzilla no es fixessin en certes minúcies com ho feien alguns fariseus de Jerusalem. En una ocasió Jesús va exclamar: Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses fonamentals de la Llei, com són la justícia, l’amor i la lleialtat... Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell... (Mateu 23, 23s).    L’evangeli d’avui ens presenta un mestre de la Llei cara a cara amb Jesús. Li fa aquesta pregunta: ¿Quin és el primer de tots els manaments? ...