Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Mateu 18, 15-20)   “Jesús digué als deixebles:  Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols.  Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà”.   La primera lectura diu que el profeta ha estat posat com a sentinella. Què és o qui un sentinella? Un sentinella o un guaita és una persona que té a càrrec la vigilància des d’un lloc d’observació. Abans, quan les ciutats eren emmurallades, un sentinella feia la ronda tant de dia com de nit per si observava algun moviment estrany que posés en perill els vilatans. Avui dia veiem més aviat torres de guaita forestal al punt més alt d’una boscúria, perquè el guaita miri si es veu cap fum sospitós en tot aquell entorn. Abans, hi havia els guaites de la costa era que observaven si venien pirates; ara hi ha torres de guaita a la platja, per si algun banyista o esportista necessita ajuda o socors. Per tant, el guaita o sentinella era i és el qui està alerta perquè avisi d’al...

  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Mateu 16, 21-27) “Jesús digué als deixebles: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix,  que prengui la seva creu i m’acompanyi.  Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà”.   Per l’evangeli d’avui sabem que Jesús preparava el cor dels deixebles per als moments que poguessin trobar-se desanimats i potser quedar decebuts: portareu la vostra creu darrere meu... Quan Jesús diu: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”, ¿en què hem de pensar? Les nostres creus poden ser les malalties, les lluites interiors, les responsabilitats que semblen superar les nostres forces, els patiments de qualsevol mena... I això de “negar-se a si mateix”, no significa pas flagel·lar-se o autodestruir-se..., sinó deixar d’estar sempre pendent d’un mateix i alliberar-se del propi “jo” per a adherir-se radicalment a Jesucrist, disposat a assumir la inseguretat, la ...

  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Mateu 16, 13-20)   “Simó Pere li contesta: Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.  Jesús li va respondre: Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs:  això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel”.   Simó Pere va confessar o afirmar que Jesús era el Messies esperat. Aquesta confessió de fe va ser més per gràcia de Déu que per mèrits personals: Sortós de tu, perquè no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el Pare celestial. Pere no era pas més llest que els altres deixebles, però va tenir com una inspiració divina. Tanmateix, quan Pere va confessar que Jesús era el Messies, no sabia pas tot el que això significava. Per això, més endavant, quan Jesús anuncia que, al Messies, li tocarà sofrir i morir, Pere reacciona dient: Apa, Jesús! A Tu, això no et pot pas passar... Jesús replica: Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu sinó com els homes... Malgrat tot, Jesús li va fer una promesa: Et donaré les...

  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Mateu 15, 21-28)   “No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells. Ella li contesta: És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes  que cauen de la taula dels amos”. Les lectures d’avui tenen tot un to d’universalisme.    En la primera lectura, del profeta Isaïes, hi llegíem : “Als estrangers que s’han adherit a mi, el Senyor, els deixaré entrar a la muntanya sagrada, acceptaré en el meu altar els seus holocaustos, etc.” Després amb el salmista hem cantat: “Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora”.    Seguidament, sant Pau ens manifestava que la primera comunitat cristiana va veure clar que la salvació aportada per Jesucrist anava dirigida a tot el món. Diu: “Tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus, ja que sóc el vostre apòstol: Déu s’ha compadit de vosaltres, com abans s’havia compadit d’ells, el poble jueu. Ara ells l’han desobeït, però...

  ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA (Lluc 1, 39-56)   “Feliç tu, que has cregut!  La meva ànima magnifica el Senyor! Des d’ara totes les generacions em diran benaurada!”.   Maria és un referent o un paradigma de tot cristià. És un model a imitar. Se l’ha anomenada la “primera cristiana”, la que ens ha obert el camí a seguir: noia atenta i generosa a la Voluntat de Déu; esposa amatent i mare amorosa; veïna disposada a ajudar, dona amb molta personalitat, que va saber fer el pas de mare a deixebla; la que, dreta al peu de la creu, va donar la cara pel seu Fill al moment de les incomprensions i persecucions; i després de la resurrecció de Jesús va agombolar la primera comunitat esporuguida, tot esperant la Pentecosta de l’Esperit. Amb tota seguretat va tenir una influència espiritual decisiva sobre els apòstols i tota la comunitat. Al llarg de la història de l’Església, sobretot en èpoques en què Déu era presentat molt seriós i rigorós i el culte oficial era...

  DIUMENGE 19 DURANT L’ANY (Mateu, 14, 22-33) “Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús.  Però en adonar-se del vent que feia s’acovardí i començà d’enfonsar-se.  Llavors cridà: Senyor, salveu-me”.   Avui començaré referint-me a la primera lectura, que parla del profeta Elies. Aquest personatge, juntament amb Moisès, és una de les figures cabdals de l’Antic Testament. Per això, a la muntanya del Tabor els deixebles van veure Jesús rodejat de Moisès i d’Elies. Jesús, al mig, perquè és sobretot en Jesucrist que Déu se’ns ha revelat i ens ha fet conèixer la seva voluntat. El relat d’avui situa Elies a la muntanya de l’Horeb, dita també del Sinaí, precisament allà on Moisès havia rebut les Taules de la Llei, és a dir, els 10 Manaments. Elies esperava sentir la presència de Déu enmig de tempesta de llamps i trons i terratrèmol, com Moisès. Però no fou així, sinó que va percebre Déu al so d’un aire suau o en el rumor d’un silenci. Diu el t...