Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 29 DURANT L’ANY (Mateu 22, 15-21)   “Els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús  en alguna paraula comprometedora.  Digueu-nos: ¿què penseu d’això? ¿És lícit o no de pagar tribut al Cèsar?”   Ja sabem que un mateix fet evangèlic pot tenir un relat una mica diferent segons l’evangelista que el narri. Pel que fa a l’evangeli d’avui, un altre evangelista (Lluc 20, 20s), presenta algun matís complementari que il·lustra millor el sentit. Per exemple, diu que e ls mestres de la Llei i els grans sacerdots, per posar un parany a Jesús, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l'atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l'autoritat del governador romà. I després d’explicar la pregunta que li van fer i la resposta de Jesús, Lluc acaba el text dient: “ Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar”. Però malgrat aquesta res...

  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Mateu 22, 1-14) “Aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu.  Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents.  I la sala del banquet s’omplí de convidats”.   L’evangeli parla del casament del fill d’un rei. Hi estaven invitats una sèrie de persones. Sorprèn el fet que tots, l’un darrere l’altre, es disculpessin o es neguessin a anar a la festa. ¿Tan malament s’hi haurien trobat? Jesús, en aquesta paràbola, es referia al convit del Regne de Déu, que és espiritual, on tots els amics de Déu s’hi han de trobar en comunió, formant una família. Potser per això molts es neguen a prendre-hi part, perquè prefereixen anar a la seva, tancats en el seu món individualista. Si entrar en el Regne de Déu (o l’Església) fos per aconseguir avantatges materials, molts s’hi apuntarien... Però el que ja no agrada tant a la gent és sentir parlar de comunió amb Déu i amb els altres. Sortosament nosaltres est...

  DIUMENGE 27 DURANT L’ANY (Mateu 21, 33-43)   “Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca,  hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia”.             Avui, tant la primera lectura com l’evangeli parlen de la vinya que un pagès propietari s’ha anat preparant: l’ha netejada de pedres, l’ha cavada o llaurada, hi ha plantat ceps dels millors, l’ha voltada d’una tanca i hi ha construït una torre de guàrdia per vigilar-la i defensar-la, i, a més, ha encarregat a uns vinyaters perquè la cultivessin. Tot ho ha fet amb un amor gairebé d’enamorat... Què més podia fer per tu que no hagi fet?        Aquesta al·legoria de la vinya descrita per Isaïes, un gran poeta, es referia al Poble d’Israel. Déu, el propietari, va quedar decebut, perquè n’esperava més fruits. La reacció era dura: amenaça d’abandonar-la! Però després s’alça la veu del salmista: Senyor, no us enutgeu! Ens convertirem! I Déu va esperar pa...

  DIUMENGE 26 DURANT L’ANY (Mateu 21, 28-32) “Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu”.   Les lectures d’avui ens inviten a reflexionar sobre la nostra conducta, en una doble direcció: canviar les actituds equivocades que tinguem, i proposar-nos imitar més Jesucrist. En primer lloc, la conversió. Llegíem del profeta Ezequiel: “Només que reconeguis el mal que havies fet i et converteixis, viuràs i et salvaràs de la mort” . I sobretot l’evangeli ens demana que revisem les actituds poc responsables que gairebé tots tenim de tant en tant: Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui. R/ Oh sí, pare! – Però no hi va anar. Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui. R/ No hi vull anar! . Però després hi va anar... Tots dos fills van disgustar el pare. L’un perquè descaradament va dir que no el volia obeir, encara que després s’hi va repensar. I l’altre perquè, malgrat les paraules mel·líflues i fals...

  DIUMEMGE 25 DURANT L’ANY (Mateu 20, 1-16a )   “¿No havíem fet tractes per un jornal? Doncs, pren el que et toca i ves-te’n.  A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. ¿Tens enveja perquè jo sóc generós?”   Un bisbe xinès que havia passat injustament molts anys a la presó, una vegada, parlant sobre la fe, deia: De Déu, m’agrada pensar en la seva grandesa, en la seva omnipotència, en les seves qualitats. Però el que més m’agrada de Déu són els seus defectes. Això és el que m’enamora, això és el que m’atreu el cor. Defectes? Sí, i molt grans. Quins? Primer de tot, que no té memòria; segon, que no sap comptar; tercer, que és incoherent; i quart, que és injust... ¿ A què es referia aquest venerable bisbe? Segons ell, sembla com si Déu no volgués recordar-se de les nostres faltes; que, en lloc de castigar-nos per tot el mal que hem fet, sembla que faci un “capmàs” sempre a favor nostre. A més és incoherent perquè, si en algunes pàgines de la Bíblia llegim...

  DIUMENGE 24 DURANT L’ANY (Mateu 18, 21-35)   “Pere preguntà a Jesús:  Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al  meu germàel mal que m’haurà fet?  ¿Set vegades?  Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”.   Fa cinc o sis anys una noia iraniana va perdonar in extremis (a l’últim moment) el noi agressor que l’havia deixada cega i desfigurada tirant-li àcid a la cara. Era el seu pretendent. En refusar-se ella de casar-s’hi, ell va tenir aquesta reacció cruel. Segons la llei del talió vigent a l’Iran, el càstig o condemna podia ser en la mateixa mesura. Per tant, també li podria tirar àcid a la cara per deixar-lo cec i desfigurat. Ella, al principi, va portar l’afer als tribunals i li van reconèixer el dret de fer-ho així. Però al moment d’aplicar aquesta pena cruel, el va perdonar. Tanmateix, la lliçó ja l’havia donada: va ser un avís per a aquells nois fatxendes que pretenen fer-se seva una noia contra la seva voluntat. Aqu...