Entrades

Formar la consciència

Imatge
  DIUMENGE CINQUÈ DE PASQUA (Joan 15, 1-8)   “Jesús digué: Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat.  Estigueu en mi i jo en vosaltres. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments.  Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit ”.   Fem ressonar les paraules que hem llegit de la carta de sant Joan: “Si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança; obtindrem allò que demanem a Déu perquè complim allò que ens mana i fem allò que li agrada... Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell”.   ¿I què és la consciència? És la veu del cor que ens convida a estimar i a fer el bé i a evitar el mal. Segons la nostra tradició cristiana, és Déu mateix qui grava en el cor aquest sentit de moralitat. Però també és veritat que la consciència necessita ser orientada per uns educadors, especialment els propis pares. I, segons l’educació que un hagi rebut, la persona tindrà més o menys clars els principis de moralitat. Fins i to
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de proclamar: 1. La traïció
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Quina satisfacció donar-se!

Imatge
  DIUMENGE CINQUÈ DE QUARESMA (Joan 12, 20-23)   “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor dona molt de fruit.  Els qui estimen la seva pròpia vida, la perden;  els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”.   Aquesta breu paràbola resumeix una lliçó fonamental de tot l’Evangeli, un punt important del missatge de Jesús: que l’amor oblatiu, l’amor que porta a donar-se un mateix, genera vida; que sacrificar-se un mateix per amor, genera vida. És la típica “paradoxa” de l’Evangeli: perdre la vida per amor és la forma de guanyar-la per als valors definitius; donar la vida és la millor forma de rebre-la o conservar-la. Captar aquesta aparent contradicció és descobrir la Bona Notícia de Jesús.   De natural, a ningú no li agrada fracassar o fer sacrificis i renúncies, perquè la nostra naturalesa refusa el dolor. Però quan un preveu el fruit que d’això en pot resultar, ho arriba a acceptar o encaixar de bon cor. En algun moment també Je
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El regal de la plenitud

Imatge
  DIUMENGE QUART DE QUARESMA (Joan 3, 14-21) “Jesús digué a Nicodem: Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,  perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,  sinó que tinguin vida eterna” .   Abans es deia molt –i encara avui dia se sent a dir alguna vegada: “Aquest s’ha merescut un bon cel”. Això es deia, per exemple, quan una persona havia estat molt caritativa i després havia tingut una mort dolorosa... I cert, podem pensar que una persona pugui estar al cel perquè ha estat molt bona. Però, pròpiament, ningú no es mereix la Glòria del cel, sinó que sempre és un regal de Nostre Senyor. No anem al cel perquè nosaltres ens el mereixem amb les nostres bones obres, sinó perquè Déu és bo i misericordiós. L’amor que m’ha tingut el Senyor és molt gran; en canvi, jo no sempre he correspost a aquest amor seu. Per mèrit propi, jo no sóc res. ¿Què tinc que no ho hagi rebut? I si tot ho he rebut, ¿de què puc gloriar-me? Només puc gloriar-me i alegrar-me de l’amor i de la
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Purificar la fe

Imatge
  DIUMENGE TERCER DE QUARESMA (Joan 2, 13-25)   “Jesús escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules,  i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí;  no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.   L’episodi que ens narra l’evangeli d’avui no respon a un simple rampell de Jesús un dia que va perdre la serenitat i va actuar amb violència. No! El gest de Jesús va ser volgudament apassionat i profètic, en el sentit que manifestava el mateix sentiment de Déu. Els diu: “No convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Com si els digués: Alerta! Vosaltres valoreu molt el Temple perquè us dona diners; vosaltres idolatreu el temple: els vostres negocis han suplantat Déu.   De fet, a l’entorn del Temple hi havia tot un entramat econòmic important. En aquells temps, malgrat que Palestina era un país ocupat pels romans, els jueus havien aconseguit tenir una certa autonomia econòmica a l’entorn del Temple, ja que podien encunyar moneda pròpia i es movien molts diners del delm
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La muntanya de l'oració

Imatge
  DIUMENGE SEGON DE QUARESMA (Marc 9, 2-10)   “Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús Del núvol estant va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu estimat: escolteu-lo”. Amb alguns matisos diferents, els tres evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc) expliquen aquest episodi de la Transfiguració de Jesucrist. Això indica que la primera comunitat cristiana considerava aquest fet molt important. També l’Església d’avui valora tant aquest text, que el posa a la Litúrgia cada any al segon diumenge de quaresma. Encara que aquest episodi ens és força conegut, recordem-lo i potser descobrirem aspectes que no es veuen a primer cop d’ull: Jesús està de viatge cap a Jerusalem. Fa temps que els seus adversaris d’allà (gent poderosa) voldrien fer-lo desaparèixer. No obstant això, no deixa d’encaminar-s’hi. Pel camí, passa per l’indret de la muntanya del Tabor i sent la necessitat de pujar per pregar-hi. I demana que l’acompanyin tres deixebles (Pere, Jaume i Joan).
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Temps de renovació

Imatge
  PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA (Marc 1, 12-15) “L’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies.  Després Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu;  deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos”. Dimecres passat, començàvem el temps de Quaresma amb el ritu de la imposició de cendra. Les frases que acompanyen la imposició de cendra eren: Recorda’t que ets pols, i que a la pols tornaràs. O bé: Convertiu-vos i creieu en l’evangeli, frase, aquesta, que avui trobàvem en llavis de Jesús. Ben cert! Som febles, som de fang..., però som terra vivificada i santificada pel Sant Esperit de Déu.   Sempre hem d’estar orientats de cara a Déu. Per això se’ns diu “converteix-te”, és a dir , re-orienta’t, si t’has desviat o si havies donat l’esquena a Déu anant massa a la teva. Així com els bons amics i els bons esposos sempre han de tractar-se amigablement i estar l’un per a l’altre (per alguna cosa han fet pacte d’amistat o una aliança d’am
Publica un comentari a l'entrada
Més informació