Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE QUART DURANT L'ANY (Marc 1, 21-28)                                                                                                                                                                             “¿Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova;  fins i tot mana els esperits malignes”. Sabem la importància que té la figura de Moisès per al judaisme. Doncs bé, llegíem en la primera lectura d’avui que Déu va anunciar a Moisès que enviaria un altre gran Profeta, que seria com la seva mateixa Paraula... La Comunitat cristiana ha vist en Jesucrist aquest altre Profeta anunciat. Per dues vegades els Fets dels Apòstols li apliquen el text que hem llegit (3,26; 7,37). I sant Mateu, en el seu evangeli, sembla que tingui com objectiu principal presentar Jesús com el nou Moisès. Sobretot recordem el text de la Transfiguració: Jesucrist, rodejat de Moisès i Elies, i la veu del Pare que diu als deixebles: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui

  DIUMENGE TERCER DURANT L'ANY (Marc 1, 14-20)   “Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu;  deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop.  Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”. L’evangeli d’avui esmenta les primeres paraules de la predicació de Jesús: Ha arribat l’hora! El Regne de Déu és a prop! Convertiu-vos ja! I crida uns col·laboradors: Ei, veniu amb mi! I ells immediatament deixaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Aquí notem una certa pressa per fer les coses realment importants, que és la predicació per a la conversió. També ho notem en les paraules de sant Pau: No podem deixar perdre l’oportunitat present. Aquest món passa aviat! Per tant, cal relativitzar les coses personals per tal de col·laborar en les coses del Regne de Déu.   I la primera lectura parla de la conversió de la gent de Nínive, una ciutat pagana a on segles abans havien viscut, exiliats, molts jueus. Segons el relat del llibre de Jonàs (escrit uns 300 anys abans de

  SEGON DIUMENGE DURANT L'ANY (Joan 1, 35-42)   “Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: Què voleu?  Ells li digueren: Rabí (mestre), on us allotgeu?”. Tota la vida és un exercici de cercar, trobar i retenir. Ja el nadó cerca el pit de la mare i no para de plorar fins que el troba i en beu la llet. Un dia voldrà tenir amics i no pararà fins que en trobi. Després vindrà el temps de l’amor: el cercarà i potser el trobarà, i haurà de procurar no perdre’l. I així passa també quan un cerca un bon treball, o quan un lluita per la salut, etc. – Però en aquest exercici de cercar, trobar i retenir, a vegades fallen coses, o perquè no tot depèn d’un mateix o bé perquè ha trobat allò que buscava i després s’ho ha deixat perdre...   Doncs bé, la fe també cau dintre aquesta dinàmica. Potser sí que la família ha influït perquè jo m’orientés a la fe, però de poca cosa serviria si jo no me la fes meva. I per a fer-me-la pròpia, és necessari recercar-la i després procurar

  BAPTISME DEL SENYOR – B (Marc 1, 7-11)   “Jesús vingué des de Natzaret de Galilea,  i Joan el batejà en el Jordà” . Jesús va fer-se batejar en el Jordà. Era un baptisme de conversió. Ell personalment no el necessitava, però va acceptar aquell ritu per solidaritat amb la gent pecadora, és a dir, amb tots nosaltres. Se sentia germà de totes les persones, les més bones i les no tan bones. Sempre el tindrien al seu costat.   Jesús, entrant a les aigües del Jordà i submergint-se en elles, expressava el gran abaixament de Déu fent-se home. I aquest signe d’abaixament va ser recompensat amb les paraules del Pare celestial: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”. També, anys a venir, el gran abaixament de Jesús assumint la mort i la sepultura, li seria recompensat amb la Resurrecció gloriosa. Podem dir que en el Jordà Jesús va rebre el baptisme d’aigua i en la creu va rebre el baptisme de sang. Llegim en la carta primera de Joan: Jesucrist ha vingut a complir la

  EPIFANIA DEL SENYOR – B (Mateu 2, 1-12)   “Vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:  ¿On és el rei dels jueus que acaba de néixer?  Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge”. Aquest relat, aparentment infantil, ens està parlant de dues coses molt importants. Ho eren per als cristians de la primera etapa (quan es va escriure aquest evangeli) i ho són per a nosaltres en el segle XXI.   Primera cosa: Que la figura o la persona de Jesús no ha de quedar-se tancada en un grup concret, sinó que és d’interès de tot el món i de totes les cultures. Tot el conjunt dels evangelis parlen clar en aquest sentit: Molta gent del poble d’Israel no van creure en Jesús; en canvi, gent pagana, sí. Tinguem en compte que quan es van escriure els evangelis molta gent no jueva, és a dir, procedent del paganisme, havia entrat a la Comunitat Cristiana.   Segona cosa: En la narració dels mags que segueixen l’estrella, podem veure-

  SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU – B (Lluc 2, 16-21)   ”Tothom qui ho sentia, es meravellava del que deien els pastors.  Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”.   La pau del món es veu contínuament amenaçada a causa de l’agressivitat de la gent i dels pobles. I amb actituds de duresa i agressivitat, no trobarem mai el camí de la pau. El camí de la pau, ens l’assenyala la comprensió, l’acolliment, la donació personal i la tendresa, tan pròpies d’una bona mare, actituds que veiem com personalitzades en Maria, la dolça Mare de Jesús.   El dia 1 de gener, tots ens preguntem què ens portarà el nou any. Doncs bé: Enmig de totes les nostres preocupacions, hem d’acudir confiadament a Maria, la mare de Jesús i mare nostra, perquè pregui i intercedeixi per nosaltres, ja que Ella és, amb paraules del Concili Vaticà II, “torxa radiant d’esperança segura i consol del Poble de Déu que peregrina”.   Maria és “torxa radiant d’esperança”. Imitant-la a ella, caminarem pel

  LA SAGRADA FAMÍLIA – B (Lluc 2, 22-40)   “Hi havia també una profetessa, Anna, d’edat molt avançada.  Parlava del Nen a tots els qui esperaven el temps de ser redimits”.              ¿Us imagineu que un triï aquest evangeli de la Presentació de Jesús al Temple per llegir-lo en una celebració de casament? Doncs, a mi em va passar. Una vegada, quan jo preparava la cerimònia amb una parella, la noia em va dir que li agradaria aquest text. Jo vaig quedar molt sorprès. ¿Per què precisament aquest evangeli?, li vaig preguntar. Ella em va explicar que li recordava molt la seva àvia, que feia poc havia mort. I és que cada any, el dia 2 de febrer l’àvia celebrava el seu sant i li demanava que el millor regal era acompanyar-la a missa. I aquell dia (festa de la Presentació de Jesús al temple) cada any es llegia aquest evangeli, que li agradava molt. I em va manifestar que la seva fe, la devia en part a la seva àvia. Aquesta anècdota m’ha fet pensar en el paper que té la família en