Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...

  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...

  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Lluc 12, 49-57) “Jesús deia: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!  He de passar  la prova d’un baptisme.  Com em sento oprimit fins que no l’hauré passada!”.   Jesús ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra , el foc de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi de la Història. Ell és el nostre Mestre i model. De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats ...

  ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA (Lluc 1, 39-56) “Digué Elisabet: Feliç tu que has cregut!  Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà”.   El Concili Vaticà II va formular una mariologia (és a dir, el tractat teològic sobre santa Maria) amb traces marcadament cristològiques i eclesiològiques. Això significa que parlar de Maria ens ha de portar necessàriament a parlar de Crist i de l’Església. Perquè Maria va viure tota ella dedicada (consagrada) a Jesús, i ella, la primera cristiana, ha de ser vista com la germana de cada un de nosaltres. Així, doncs: L’Assumpció ens recorda que Maria és allà on es troba el seu Fill ressuscitat, a l’eternitat. Perquè entre “tots els qui són del Crist”¿qui pot estar més a prop de Crist sinó la seva Mare, Maria? El “sí” o “fiat” pronunciat amb senzillesa per Maria en l’Anunciació de l’Àngel, va trobar resposta de plenitud i glòria en el “sí” mussitat per Déu en l’Assumpció (Antonio Astigarraga). No té res d’estrany, don...

  DIUMENGE 19 DURANT L’ANY (Lluc 12, 32-48) “Jesús digué als seus deixebles:  No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.  Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten”.   Jesús, al temps de la seva vida de predicador ambulant, solia anar rodejat d’un petit grupet de deixebles i unes quantes dones, algunes de les quals havien tingut mala reputació. Jesús els deia: No tingueu por, petit ramat: el Pare es complau a donar-vos el Regne. Sempre haureu de ser un “petit ramat”, sempre haureu de tenir la missió discreta com la del llevat involucrat en la massa o com la sal, que no s’ha de notar gaire però ha de donar bon gust al menjar.           Avui dia, quan sembla que els fonaments trontollen (els fonaments de la societat, de la família, de les ideologies i de les creences i també de les esglésies i de l’Església), necessitem animar-nos mútuament a mantenir-nos ferms, cosa que...

  DIUMENGE 18 DURANT L’ANY (Lluc 12, 13-21) “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida  i tot això que volies guardar-te, ¿de qui serà?”.       Una de les persones que més he admirat ha estat el papa Pau VI. Davant la seva mort, que preveia pròxima, va escriure en el seu Testament Espiritual: “Sento el deure de celebrar el do, la sort, la bellesa, el destí d’aquesta existència fugissera”. “I ara que el dia avança cap a la posta i tot s’acaba, i s’esvaeix aquest meravellós i dramàtic escenari temporal i terrestre..., tanco els ulls sobre aquesta terra dolorosa, dramàtica i magnífica, invocant encara una vegada sobre d’ella la bondat divina”.           J o també penso que la vida és bonica, malgrat les penalitats que a vegades l’acompanyen. Sí, la vida és magnífica, sobretot quan podem anar amunt i avall i ens veiem rodejats per la família i uns bons amics... La vida és bella, però fugissera. “Ruit ...