Rics davant els ulls de Déu

 

DIUMENGE 18 DURANT L’ANY

(Lluc 12, 13-21)

“Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això
que volies guardar-te, ¿de qui serà?”.

 

   Una de les persones que més he admirat ha estat el papa Pau VI. Davant la seva mort, que preveia pròxima, va escriure en el seu Testament Espiritual: “Sento el deure de celebrar el do, la sort, la bellesa, el destí d’aquesta existència fugissera”. “I ara que el dia avança cap a la posta i tot s’acaba, i s’esvaeix aquest meravellós i dramàtic escenari temporal i terrestre..., tanco els ulls sobre aquesta terra dolorosa, dramàtica i magnífica, invocant encara una vegada sobre d’ella la bondat divina”.

        Jo també penso que la vida és bonica, malgrat les penalitats que a vegades l’acompanyen. Sí, la vida és magnífica, sobretot quan podem anar amunt i avall i ens veiem rodejats per la família i uns bons amics... La vida és bella, però fugissera. “Ruit dies”, deien amb nostàlgia els antics romans, és a dir, “el dia s’acaba”. Quan menys t’ho esperes, la vida fuig, i per a molts la partença és dolorosa i dramàtica.

        L’evangeli d’avui parla d’un ric terratinent que va fer uns càlculs equivocats. Es pensava poder passar llarga vida reposant, menjant, bevent i divertint-se, però aquella mateixa nit van reclamar-li el compte de la seva conducta en la vida. I resulta que només havia reunit tresors per a si mateix i no va fer-se “ric davant els ulls de Déu”.

            Quan un mor, no s’enduu pas les riqueses materials... L’única cosa que s’enduu per presentar-se davant el Déu-Amor, és l’amor pràctic al proïsme, l’almoina als pobres, el perdó als qui t’han ofès, la pau i el bé escampats arreu. Allò que donem gratuïtament en aquest món, és l’única cosa que trobem en el sac de les bones obres, al cel. En canvi, en el moment de morir perdem tot el que hem volgut conservar egoistament.

            Germans: Encara que no ens agradi pensar en la nostra mort, reflexionar-hi de tant en tant és un exercici molt sa. Ens ajuda a relativitzar els problemes. Pensar en la pròpia mort o haver-la tingut a prop, ens canvia la perspectiva sobre el que realment importa en la vida. Recordem allò que en una ocasió Jesucrist va dir:“No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs els fan malbé i el lladres no entren ni els roben” (Mateu 6, 19-20). Si un s’omple de riqueses materials, en el seu cor no hi haurà lloc per a Déu, que és la veritable riquesa...

 

Oració:

Jesús,

avui ens convides a fer-nos rics als ulls de Déu,

i demanes que ningú no es dediqui a reunir tresors

només per a si mateix.

Senyor, dona’ns la saviesa del cor

per a aprendre a usar bé tot el que has posat a les nostres mans.

Massa vegades l’ambició dels diners provoca baralles,

fins i tot entre germans.

Senyor,

ajuda’ns a saber compartir les nostres coses

i a viure l’alegria de la generositat.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Al atardecer de la vida

Tiens ma lampe allumée

Mantén la meva llàntia encesa: és feble!
T’ho suplico! Només Tu em pots ajudar!
Que ni el fracàs, ni la por ni el pes dels anys
no me l’apaguin mai…