Tenir el cor vigilant

 



DIUMENGE 19 DURANT L’ANY

(Lluc 12, 32-48)

“Jesús digué als seus deixebles: No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten”.

 

Jesús, al temps de la seva vida de predicador ambulant, solia anar rodejat d’un petit grupet de deixebles i unes quantes dones, algunes de les quals havien tingut mala reputació. Jesús els deia: No tingueu por, petit ramat: el Pare es complau a donar-vos el Regne. Sempre haureu de ser un “petit ramat”, sempre haureu de tenir la missió discreta com la del llevat involucrat en la massa o com la sal, que no s’ha de notar gaire però ha de donar bon gust al menjar.

        Avui dia, quan sembla que els fonaments trontollen (els fonaments de la societat, de la família, de les ideologies i de les creences i també de les esglésies i de l’Església), necessitem animar-nos mútuament a mantenir-nos ferms, cosa que no vol dir ser endurits ni tancats, sinó fidels, fidels al nostre deure i al nostre ideal evangèlic. Ni que pugui semblar que quedem pocs cristians fidels, Jesús ens tracta carinyosament com el “petit ramat”, com si fóssim la nineta dels seus ulls... Els qui tenim la sort o, millor dit, la gràcia de tenir fe i esperança, hem de posar moltes ganes i il·lusions a fer tot el que estigui al nostre abast per a ser fidels mantenidors de la flama de la fe. No siguem d’aquells que l’evangeli d’avui tracta d’irresponsables, irreflexius i gent de pocs escrúpols, els quals, tot i tenir moltes possibilitats, només pensen a passar-s’ho bé ells. El Senyor serà exigent amb aquests tals.  Nosaltres, en canvi, vetllem en la nit del món, esperant i demanant que arribi l’Amo com un Amic, el qual ens farà seure a taula i ens servirà. És el que premonitòriament Ell fa avui mateix invitant-nos a l’Eucaristia...

        Germans: La fe ens ha d’ajudar a tenir el cor vigilant, per tal de no perdre el sentit de la vida. Quantes persones, amb la pèrdua de la seva fe, també han deixat d’estar atentes sobre elles mateixes i la seva vida. El jesuïta p.Teilhard de Chardin deia que hem de ser persones ardents. Són les que entenen la vida com un creixement constant, les que sempre estan buscant quelcom de millor. Per a les persones “ardents”, la vida és un descobriment permanent, però no s’obsessionen buscant la pròpia felicitat, sinó que aquesta els arriba com a conseqüència del progrés que fan en la seva vida de fe i d’amor.

 

Oració:

 

Oh Jesucrist!

Dona’ns una fe prou forta com per a no deixar-nos distreure

amb la lluentor dels bens que no perduren.

Ajuda’ns a cercar sempre el tresor més gran, aquell que no es fa malbé.

Senyor:

Que sapiguem estar amatents,

pendents de Tu i de la teva arribada a la nostra vida.

Perdona les nostres distraccions, la nostra autocomplaença.

No ens deixis caure en la buidor d’una vida sense objectius.

Gràcies, Senyor,

per haver-nos assegurat que som fills del Pare del cel.

Fes-nos més conscients del molt que hem rebut i rebem de la teva divina gràcia.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Down by t he Riverside

A baix de la ribera,

hi deixaré la meva espasa.

No pensis mai més en la guerra.

Vull caminar amb el Príncep de la pau.

Res de bombes atòmiques…


Morgenglanz der Ewigkeit

Resplendor d’eternitat

d’una llum inesgotable:

dona’ns, amb divina pau,

esperança perdurable

i reanima el nostre amor

amb valor.

La teva bondat, Senyor,

enforteix la nostra fe...


Dona molt fruit


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

Alegreu-vos!

Imatge
  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...
Més informació