Crida a la confiança

 



ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

(Lluc 1, 39-56)

“Digué Elisabet: Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà”.

 

El Concili Vaticà II va formular una mariologia (és a dir, el tractat teològic sobre santa Maria) amb traces marcadament cristològiques i eclesiològiques. Això significa que parlar de Maria ens ha de portar necessàriament a parlar de Crist i de l’Església. Perquè Maria va viure tota ella dedicada (consagrada) a Jesús, i ella, la primera cristiana, ha de ser vista com la germana de cada un de nosaltres. Així, doncs:

L’Assumpció ens recorda que Maria és allà on es troba el seu Fill ressuscitat, a l’eternitat. Perquè entre “tots els qui són del Crist”¿qui pot estar més a prop de Crist sinó la seva Mare, Maria? El “sí” o “fiat” pronunciat amb senzillesa per Maria en l’Anunciació de l’Àngel, va trobar resposta de plenitud i glòria en el “sí” mussitat per Déu en l’Assumpció (Antonio Astigarraga). No té res d’estrany, doncs, que des dels primers segles la pietat dels cristians hagi venerat Maria associant-la al seu Fill mort i glorificat. Aquesta pietat de segles va ser un dels arguments que va fer servir el Papa Pius XII per establir l’Assumpció de Maria com a dogma de fe.

Per altra part, l’Assumpció és profecia de la nostra resurrecció, perquè Maria és imatge de l’Església, és a dir, del Poble de Déu destinat a arribar a la plenitud de la glòria futura. El camí de Maria és el que cadascun de nosaltres ha de recórrer. Per tant, la festivitat d’avui és una crida a l’esperança, ja que Maria, Mare de l’Església, ens ha precedit en el camí cap al goig suprem d’estar fruint de la vida eterna amb el Senyor. Tots nosaltres tenim l’esperança d’arribar a aquesta joia suprema. La festa de l’Assumpció és una crida o un reclam a la confiança i també al compromís cristià; perquè així com Maria sempre va tenir un sí per a Déu, també nosaltres hem de ser tot oïdes i tot obediència a la voluntat de Déu.

Germans: La mort de Maria va ser una dormició, un pas vers la Vida. Al terme de la seva ruta, després de seguir de manera total i íntima el Camí del seu Fill, ara es troba plenament assumida per ell en l'alegria del Pare. Maria brilla davant els nostres ulls de pelegrins. Que ella ens ajudi a fer el nostre camí amb amor i fidelitat. El mateix Senyor que va fer meravelles en ella, també ha fet, fa i farà meravelles en tots i cadascú de nosaltres. Que sapiguem correspondre-hi com ella hi va correspondre.

 

Oració:

 

Oh Maria, mare nostra:

El Senyor ha obrat en Vós meravelles

i us ha exalçat molt amunt, fins a dalt del cel.

Vós, la primera deixebla de Jesucrist que fóreu enaltida a la Glòria,

sou el model del nostre peregrinar.

Doneu-nos l’esperança d’assolir el mateix terme.

Amén. Així sigui!

 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

Alegreu-vos!

Imatge
  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...
Més informació