Entrades

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressió que trobem en l’e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El gegant petit

Imatge
  ASCENSIÓ DEL SENYOR (Marc 16, 15-20)   “Jesús s’aparegué als onze i els digué:  Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli”.   Fa un temps, a Barcelona, hi va morir un bon sacerdot que es deia Enric Roig. (Per cert, el procés de la seva malaltia fou llarg i dolorós, i ell l’assumí amb molt de coratge i paciència). Tota la seva vida havia viscut en barriades de la perifèria, vivint molt senzillament i treballant de valent per tots els feligresos i veïns. Uns bons amics li van publicar un llibre de les seves homilies i les catequesis que havia fet, que ajudaven molt a viure la fe cristiana. I recentment li han publicat un llibre de les pregàries que li van trobar en uns quaderns personals. Impressiona veure com es sincerava davant Déu manifestant-se dèbil i necessitat de la força de l’Esperit Sant per tirar endavant la seva vida sacerdotal que volia que fos de molt compromís amb l’Església i amb el poble. Una persona que en el seu treball pastoral i socia
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Elegits per a la felicitat

Imatge
  DIUMENGE SISÈ DE PASQUA (Joan 15, 9-17)   “Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc…  Tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena…  Vosaltres sou els meus amics”.   El to de les lectures d’avui, ens el dona el Salm que hem recitat. Deia: Aclameu el Senyor, arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d’alegria; perquè el Senyor ha revelat la seva ajuda, i tots els pobles contemplen la Salvació.   La lectura dels Fets dels Apòstols explica l’alegria del pagà Corneli i de tot el grup que es trobaven a casa seva, quan Pere, convençut que Déu no fa diferències de persones, els va batejar i van rebre l’Esperit Sant. Llavors Pere es va quedar amb ells uns quants dies i van formar com una petita església domèstica o familiar.     Per altra banda, la carta de sant Joan també ens feia vibrar d’alegria quan llegíem que tothom qui estima és fill de Déu, ha nascut d’ell i el coneix, perquè Déu és amor. I quan un se sent estimat per Déu, e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Formar la consciència

Imatge
  DIUMENGE CINQUÈ DE PASQUA (Joan 15, 1-8)   “Jesús digué: Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat.  Estigueu en mi i jo en vosaltres. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments.  Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit ”.   Fem ressonar les paraules que hem llegit de la carta de sant Joan: “Si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança; obtindrem allò que demanem a Déu perquè complim allò que ens mana i fem allò que li agrada... Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell”.   ¿I què és la consciència? És la veu del cor que ens convida a estimar i a fer el bé i a evitar el mal. Segons la nostra tradició cristiana, és Déu mateix qui grava en el cor aquest sentit de moralitat. Però també és veritat que la consciència necessita ser orientada per uns educadors, especialment els propis pares. I, segons l’educació que un hagi rebut, la persona tindrà més o menys clars els principis de moralitat. Fins i to
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de proclamar: 1. La traïció
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Quina satisfacció donar-se!

Imatge
  DIUMENGE CINQUÈ DE QUARESMA (Joan 12, 20-23)   “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor dona molt de fruit.  Els qui estimen la seva pròpia vida, la perden;  els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”.   Aquesta breu paràbola resumeix una lliçó fonamental de tot l’Evangeli, un punt important del missatge de Jesús: que l’amor oblatiu, l’amor que porta a donar-se un mateix, genera vida; que sacrificar-se un mateix per amor, genera vida. És la típica “paradoxa” de l’Evangeli: perdre la vida per amor és la forma de guanyar-la per als valors definitius; donar la vida és la millor forma de rebre-la o conservar-la. Captar aquesta aparent contradicció és descobrir la Bona Notícia de Jesús.   De natural, a ningú no li agrada fracassar o fer sacrificis i renúncies, perquè la nostra naturalesa refusa el dolor. Però quan un preveu el fruit que d’això en pot resultar, ho arriba a acceptar o encaixar de bon cor. En algun moment també Je
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El regal de la plenitud

Imatge
  DIUMENGE QUART DE QUARESMA (Joan 3, 14-21) “Jesús digué a Nicodem: Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic,  perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell,  sinó que tinguin vida eterna” .   Abans es deia molt –i encara avui dia se sent a dir alguna vegada: “Aquest s’ha merescut un bon cel”. Això es deia, per exemple, quan una persona havia estat molt caritativa i després havia tingut una mort dolorosa... I cert, podem pensar que una persona pugui estar al cel perquè ha estat molt bona. Però, pròpiament, ningú no es mereix la Glòria del cel, sinó que sempre és un regal de Nostre Senyor. No anem al cel perquè nosaltres ens el mereixem amb les nostres bones obres, sinó perquè Déu és bo i misericordiós. L’amor que m’ha tingut el Senyor és molt gran; en canvi, jo no sempre he correspost a aquest amor seu. Per mèrit propi, jo no sóc res. ¿Què tinc que no ho hagi rebut? I si tot ho he rebut, ¿de què puc gloriar-me? Només puc gloriar-me i alegrar-me de l’amor i de la
Publica un comentari a l'entrada
Més informació