Quina satisfacció donar-se!
DIUMENGE CINQUÈ DE QUARESMA
(Joan
12, 20-23)
“Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor dona molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida, la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna”.
Aquesta breu paràbola resumeix una lliçó fonamental de tot l’Evangeli, un punt important del missatge de Jesús: que l’amor oblatiu, l’amor que porta a donar-se un mateix, genera vida; que sacrificar-se un mateix per amor, genera vida. És la típica “paradoxa” de l’Evangeli: perdre la vida per amor és la forma de guanyar-la per als valors definitius; donar la vida és la millor forma de rebre-la o conservar-la. Captar aquesta aparent contradicció és descobrir la Bona Notícia de Jesús.
De natural, a ningú no li agrada fracassar o fer sacrificis i renúncies, perquè la nostra naturalesa refusa el dolor. Però quan un preveu el fruit que d’això en pot resultar, ho arriba a acceptar o encaixar de bon cor. En algun moment també Jesús “es va sentir torbat”, i va dir: Pare, salveu-me d’aquest hora! Però no! (va afegir): més aviat glorifiqueu el vostre nom! I la seva decisió fou de quedar-se a Jerusalem, on era espiat. Estava disposat a ser com el gra de blat que quan és colgat a terra produeix una nova espiga. Així Jesús donaria vida al món.
Si bé ens hi fixem, el gra de blat que és colgat i es podreix per donar nova vida, ell mateix hi surt guanyant, perquè així es perpetua. Semblantment va passar amb la vida de Jesús i passa amb els qui saben arriscar-se i jugar-se la vida per grans coses, perquè en definitiva hi surten guanyant, ja que es realitzen com a persones tal com Déu ens vol. En canvi, els qui pensen massa en ells mateixos, sovint es queden sense fruits.
Germans:
No tinguem recança de morir una mica a nosaltres mateixos, com el gra de blat
que és colgat sota terra, i del qual sorgirà una nova vida... No es pot
engendrar vida sense donar-ne una mica de la pròpia. No és possible ajudar a
viure, si un no està disposat a “desviure’s” pels altres. Si vols contribuir a
fer un món més just i humà, no ho faràs pas arrapat al teu propi benestar.
L’obsessió pel propi benestar empetiteix les persones. És un error pensar que
per a ser feliç hem d’evitar fer-nos càrrec dels problemes i de les
preocupacions dels altres... De fet, si només busquem el propi benestar, la
vida resultarà buida i trista! En canvi, quina satisfacció donar-se
generosament a Déu i als altres... Tant de bo que la nostra vida sigui ben útil
i alegre vivint en l’amor.
Oració:
Jesús, Senyor:
Fes que no tingui por de viure un amor sacrificat, com vas fer Tu. És donant-me amb amor i amb generositat com faré créixer la meva vida espiritual i la dels altres...
Senyor! Ajuda’m a no tancar-me en mi mateix, sinó que estigui obert als altres, amb esperit de servei.
Senyor! Fes-me lliure per al bé; fes-me capaç d’acceptar humilment i joiosament les contrarietats de la vida i les incomprensions dels altres. Amén. Així sigui!
Enllaços musicals
defensa la meva causa contra una gent infidel;
allibera'm de l'home pervers i traïdor.
Déu meu, tu ets el meu baluard.
Per què em rebutges?
Per què he d'anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l'enemic?
Envia'm la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya santa,
al lloc on resideixes.
I m'acostaré a l'altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria.
Jo et lloaré amb la cítara,
oh Déu, Déu meu.
Per què aquesta tristor, ànima meva?
Per què aquest torbament?
Espera en Déu!
Jo et tornaré a lloar,
salvador meu i Déu meu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada