El gegant petit
ASCENSIÓ DEL SENYOR
(Marc
16, 15-20)
Fa un temps, a Barcelona, hi va morir un bon sacerdot que es deia Enric Roig. (Per cert, el procés de la seva malaltia fou llarg i dolorós, i ell l’assumí amb molt de coratge i paciència). Tota la seva vida havia viscut en barriades de la perifèria, vivint molt senzillament i treballant de valent per tots els feligresos i veïns. Uns bons amics li van publicar un llibre de les seves homilies i les catequesis que havia fet, que ajudaven molt a viure la fe cristiana. I recentment li han publicat un llibre de les pregàries que li van trobar en uns quaderns personals. Impressiona veure com es sincerava davant Déu manifestant-se dèbil i necessitat de la força de l’Esperit Sant per tirar endavant la seva vida sacerdotal que volia que fos de molt compromís amb l’Església i amb el poble. Una persona que en el seu treball pastoral i social semblava un gegant, en el fons es reconeixia petit i feble, que necessitava contínuament la fortalesa que ve de Déu mateix.
Jo penso que aquests sentiments seus són els correctes; perquè la fe no és un producte propi o una filosofia pròpia, sinó una llum rebuda de Déu per mitjà de l’Església. La fe, la vivim en comunitat, i tots ens necessitem mútuament. Jesucrist vol que tots els seus seguidors o deixebles siguem testimonis seus davant la societat; però no podem ser-ho sense la inspiració i la força de l’Esperit Sant. Jesús, després de la seva mort i resurrecció va desaparèixer de la nostra vista corporal. Tanmateix no ens ha abandonat. Al Darrer Sopar, va dir: Me’n vaig, però no us deixo! Jesús ha pujat al cel, però continua misteriosament present en l’Eucaristia, en el cor dels creients i omplint de vida tot el món.
Germans:
Així com Jesús va passar pel món fent el bé, també nosaltres hem de procurar
comunicar amistat, comprensió, esperança. Si molta gent que tractava Jesús
comentaven que tenien sort de ser amics seus..., també molta gent d’ara hauria
de poder dir que està contenta de tractar-nos a nosaltres. El nostre testimoniatge
cristià ha de ser pràctic, més amb l’exemple de vida que de paraula. No cal
parlar gaire, però sí transparentar bé la persona de Jesús. Estimant, hem de
dir que Déu és amor... Compadint i perdonant, hem de dir que Déu és
misericordiós... Vivint i contagiant alegria, hem de dir que Déu és alegria...
Compartint, unint i col·laborant, hem de dir que Déu és comunitat.
Oració:
Concediu-nos els dons espirituals d’una comprensió profunda,
perquè coneguem de veritat qui sou Vós;
il·lumineu la mirada interior del nostre cor
perquè coneguem a quina esperança ens heu cridat,
quines riqueses de glòria ens teniu reservades;
i coneguem també la grandesa immensa del vostre poder
ressuscitant Jesucrist d’entre els morts.
A Ell, l’heu fet cap de tot
i l’heu donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement.
A Vós i a Ell, en la unitat de l’Esperit Sant,
sigui donada tota alabança pels segles dels segles.
Amén. Així sigui!
(Pregària de sant Pau en la carta als Efesis)
Enllaços musicals
Mane nobiscum - Taizé (Queda't amb nosaltres, Senyor Jesús!)
Cant a la Primavera - Joseph Haydn
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada