Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 7 DURANT L’ANY  (Lluc 6, 27-38)   “Jesús digué als seus deixebles: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen,  beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen”.   L’evangeli d’avui, hem de llegir-ho amb simplicitat de cor, per captar l’esperit de Jesús i aprendre d’Ell. Evidentment, encara que se’ns digui : Si algú et pega en una galta, para-li l’altra” , i també: “Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit”, això no vol pas dir que no haguem de ser crítics amb el que passa en aquest món i que no haguem de reaccionar davant de tanta injustícia, corrupció i violència. Jesús no ens vol pas apocats d’esperit, passius, conformistes, resignats o babaus..., sinó, en tot cas, magnànims. Per exemple: si he prestat uns diners, puc reclamar-los, perquè són ben meus. Però si veig que no es tracta d’un cas de cara dura, sinó de necessitat comprovada, puc fer-me a la idea de no reclamar-ho i considerar-ho perdut. Seria un...

  DIUMENGE 6 DURANT L’ANY (Lluc 6, 17. 20-26)   “Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles:  Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres..  Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol”.   Jesús no volia ni vol aigualir la festa o la vida de ningú. Ell predicava precisament la felicitat. Però, ¿on es troba la felicitat? La felicitat no depèn pas de la bona posició econòmica, sinó de la bona disposició del cor. Molts confonen la facilitat amb la felicitat. La felicitat és quasi sempre fruit d’una generositat, d’una ofrena. Jesús ens ve a dir: No busqueu directament la felicitat, no la vulgueu atrapar com una papallona que se us desfaria a les mans; la felicitat us vindrà, de més a més, després de buscar el bé i la justícia. I el bé i la justícia es busquen amb esforç i sacrifici, donant molt d’un mateix. Però, que quedi clar: Jesús no vol pas la infelicitat dels rics, dels qui van tips, dels qui riuen... Jesús n...

  DIUMENGE 5 DURANT L’ANY  (Lluc, 5, 1-11)                  “No tinguis por: des d’ara seràs pecador d’homes.  Llavors tornaren a terra les                                                      barques,  ho deixaren tot i se n’anaren amb ell”.   Segons una dita popular, “els cansats fan la feina”. El sentit és que, si   necessites que algú t’ajudi en algun treball, demana-ho a una persona que ja està bastant ocupada i no a una a qui li sobra temps, perquè no depèn tant de tenir temps com de la capacitació i la disposició d’ajudar-te. Això, jo ho tenia en compte quan havia de demanar algú per fer de catequista. En lloc de fer una crida general (a vegades es presenten persones que no serveixen), donava veus per si coneixien algú que pogués fer-h...

  DIUMENGE 4 DURANT L'ANY (Lluc 4, 21-30)                                                                                       “En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats,  es posaren a peu dret, el tragueren del poble  i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble  per estimbar-lo”.                                     En l’evangeli d...

  DIUMENGE 3 DURANT L’ANY   (Lluc 1, 1-4; 4, 14-21)   “El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir.  Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit:  L’Esperit del Senyor reposa sobre meu”.   Avui, tant la primera lectura com l’evangeli ens parlen de la Litúrgia de la Paraula de Déu. Val la pena que n’extraiem alguna lliçó.   La primera lectura descriu com va ser la celebració de la Paraula de Déu, a Jerusalem, la primera vegada després del retorn de l’exili. El poble havia passat 50 anys exiliat a Babilònia (l’actual Irak). Com que encara no s’havia reconstruït el temple ni tenien una sinagoga prou gran per a tota la gent, aquesta vegada la celebració es va fer a la plaça, on s’hi va alçar un tarima perquè tothom pogués veure el lector. Així que el lector va obrir el llibre, tot el poble es va posar dret. I quan el sacerdot va pregar al Senyor, tot el poble, alçant les mans...

  DIUMENGE 2 DURANT L’ANY  (Joan 2, 1-12)   “La seva mare diu als qui servien: Feu tot el que ell us digui...  Ompliu d’aigua aquestes piques...  Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei...  Has guardat fins ara el vi millor”.   Avui, tant la primera lectura com l’evangeli parlen de nuvis. I totes dues lectures poden ser del nostre interès espiritual.   En la primera lectura, el profeta Isaïes fa un cant a la ciutat de Jerusalem, que per llargs anys havia quedat desolada a causa de l’exili d’una bona part de la població. Diu que, finalment, Déu se’n va compadir i va tornar a posar-li la corona reial. Ho diu amb aquestes paraules: Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, una diadema reial a les mans del teu Déu. No et diran més “Abandonada” ni anomenaran el teu país “Desolació”. A tu et diran “Me l’estimo”, i a la teva terra “Té marit”, perquè el Senyor t’estimarà i tindrà marit la teva terra... El teu Déu s’alegrarà de tenir...

  BAPTISME DEL SENYOR  (Diumenge primer de Durant l’any) (Lluc 3, 15-16. 21-22)   “Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel  i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom  i una veu digué des del cel: Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut” .   En l’evangeli d’avui trobem Jesús al riu Jordà per a fer-se batejar. Com moltes altres persones del seu temps que se sentien commogudes per la predicació de Joan Baptista, Jesús també va acudir a rebre el baptisme, que era un ritu de purificació immergint-se a l’aigua. Jesús no necessitava el ritu penitencial de purificació, però va solidaritzar-se amb l’altra gent que amb aquell gest volien significar que estaven decidits a lliurar-se radicalment a Déu. Jesús va sotmetre’s a aquell ritu amb humilitat, una actitud d’ànima que va ser permanent en la seva vida. Però, per a Jesús, aquell baptisme no fou solament d’aigua purificadora sinó d’Esperit, que el consagr...