Conscients del nostre Baptisme

 

BAPTISME DEL SENYOR 

(Diumenge primer de Durant l’any)

(Lluc 3, 15-16. 21-22)

 “Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom i una veu digué des del cel: Ets el meu Fill,
el meu estimat; en tu m’he complagut”.

 

En l’evangeli d’avui trobem Jesús al riu Jordà per a fer-se batejar. Com moltes altres persones del seu temps que se sentien commogudes per la predicació de Joan Baptista, Jesús també va acudir a rebre el baptisme, que era un ritu de purificació immergint-se a l’aigua. Jesús no necessitava el ritu penitencial de purificació, però va solidaritzar-se amb l’altra gent que amb aquell gest volien significar que estaven decidits a lliurar-se radicalment a Déu. Jesús va sotmetre’s a aquell ritu amb humilitat, una actitud d’ànima que va ser permanent en la seva vida. Però, per a Jesús, aquell baptisme no fou solament d’aigua purificadora sinó d’Esperit, que el consagrava com a Messies. I, encara, al final de la seva vida, Jesús va rebre o assumir un altre baptisme, el de Sang. Morint a la creu, va ser consagrat pel sofriment. Un dia va dir als deixebles: “¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme en què jo seré batejat?” (Marc 10, 38). 

També els seus deixebles van rebre el baptisme d’aigua purificadora, i el dia de Pentecosta van ser consagrats per l’Esperit Sant. És allò que digué Joan Baptista: Jo us batejo amb aigua, però Ell (el qui ve darrere meu) us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc... I tots ells, al final de la seva vida moriren per Crist. També ells assumiren el baptisme de sang. 

Podríem comentar moltes coses sobre el baptisme (o baptismes) de Jesús i el nostre baptisme. Però avui em fixo en un sol punt, que em sembla important: Diu el text que Jesús, estant a l’aigua pel baptisme, mentre pregava, una veu des del cel digué: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. Mentre pregava... Durant el seu baptisme de sang, Jesús també pregava. A l’hort de Getsemaní, a la muntanya de les oliveres, s’agenollà i pregava. En ple combat interior (llegim en l’evangeli de Lluc) pregava intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra (Lluc 22, 43s). I a la creu, Jesús deia: “Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan” (Lluc 23, 34). Després cridà amb tota la força: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans” (Lluc 23, 46). 

Germans: És bo que revisem aquest aspecte tan important de la nostra vida, que és la pregària. Sigui com sigui aquesta pregària, és imprescindible per a expressar i alimentar la fe. I és potser d’això que actualment hi ha un dèficit en el cor i en la vida de molts que es diuen o es tenen per cristians. ¿Com podem estar segurs de tenir fe, si no dediquem moments a la pregària? Hem de prendre més i més consciència que, com a batejats, cal que siguem persones de pregària.

 

Oració:

 

Senyor! Jesucrist!

Ajuda’ns a prendre més consciència del nostre compromís baptismal

i de la necessitat de pregar.

Que puguem percebre, com Tu, la veu del Pare que ens diu:

“Ets el meu fill estimat (ets la meva filla estimada):

en tu m’he complagut!”

Jesús!

Acompanya’ns en el nostre caminar per aquest món

per tal que amb la nostra vida manifestem el que fou la teva vida.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicials:

Poble de batejats