Rumiar interiorment la Paraula

 



DIUMENGE 3 DURANT L’ANY 

(Lluc 1, 1-4; 4, 14-21)

 

“El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu”.

 

Avui, tant la primera lectura com l’evangeli ens parlen de la Litúrgia de la Paraula de Déu. Val la pena que n’extraiem alguna lliçó.

 La primera lectura descriu com va ser la celebració de la Paraula de Déu, a Jerusalem, la primera vegada després del retorn de l’exili. El poble havia passat 50 anys exiliat a Babilònia (l’actual Irak). Com que encara no s’havia reconstruït el temple ni tenien una sinagoga prou gran per a tota la gent, aquesta vegada la celebració es va fer a la plaça, on s’hi va alçar un tarima perquè tothom pogués veure el lector. Així que el lector va obrir el llibre, tot el poble es va posar dret. I quan el sacerdot va pregar al Senyor, tot el poble, alçant les mans, responia: Amén, Amén; després es prosternaren amb el front a terra, i adoraven el Senyor. El sacerdot llegia ben clar el Llibre de la Llei i alguns levites n’exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora. Veieu? Tots anaven a l’una al moment de posar-se drets o de prosternar-se o d’aclamar. Són unes actituds externes, però convenients quan es fa una celebració comunitària. I pel que fa als sentiments..., diu que molts s’emocionaven al moment d’escoltar els textos bíblics que parlaven del gran amor de Déu pel seu poble. I l’Escriptura també parlava de com el poble ha de correspondre al Senyor. Aquell dia van fer una descoberta important...

 Passem ara a l’evangeli d’avui. També parla de la proclamació de la Paraula de Déu. Aquesta vegada era a la sinagoga de Natzaret. Aquell dia Jesús es va prestar a llegir. Era aquest text del profeta Isaïes: L’Esperit del Senyor m’envia a portar la bona nova als desvalguts, proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, deixar en llibertat els oprimits, proclamar l’any de gràcia del Senyor. Tot seguit Jesús va fer d’aquest text el programa de la seva missió.

 Germans: Quan ens reunim per a la Missa, hauríem de sentir-nos com a Poble unit. Tots hem de participar-hi activament: en el cant (si n’hi ha), en l’escolta atenta de la Paraula de Déu, en els silencis, en les pregàries i en la funció especial que algú pugui tenir-hi, perquè es tracta d’una celebració comunitària. Tanmateix, més important que tot això és deixar penetrar dins el nostre cor la Paraula de Déu proclamada, rumiar-la interiorment, tot demanant a Déu que ens ajudi a aplicar-la a la nostra vida, com ho feia Jesús. Ell va descobrir-hi la seva missió. També nosaltres podem descobrir la nostra missió meditant la Paraula de Déu.

 

Oració:

 

Senyor!

Ajuda’ns a sentir-nos membres d’un sol Poble

i que sapiguem manifestar-ho en el moment de la pregària comunitària.

Sobretot ajuda’ns a deixar-nos transformar per la teva Paraula.

I que la vida de cada comunitat cristiana

i de cada un dels teus deixebles

sigui una Bona Notícia per a la gent del nostre temps.

Amén. Així sigui!


enllaços musicals:


Relever le faible

Més enllà dels oceans has vingut a cercar-me.
Més enllà dels meus turments
el teu amor m’ha sostingut.
Tu aixeques els dèbils i te’ls prens als braços.
En Tu poso la meva confiança.

 

El tron de la Mare de Déu de Montserrat

Descobrim Montserrat

 

Rachmaninov “Bogoroditse Devo”

Déu vos salve, Maria, plena de gràcia.
El Senyor és amb vós.
Beneïda sou vós entre totes les dones,
i beneït és el fruit el vostre ventre, Jesús.
Vós heu portat el Salvador de les nostres ànimes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús