Sincers, valents i humils

 



DIUMENGE 4 DURANT L'ANY

(Lluc 4, 21-30)

                                                                                     

“En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret,
el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya
on hi havia el poble per estimbar-lo”.

                                   

En l’evangeli d’avui (continuació del diumenge passat) veiem com la gent de Natzaret, allà a la sinagoga, van passar  molt ràpidament de l’admiració a la indignació i a la ràbia. En aquella ocasió Jesús va dir aquesta frase que s’ha fet cèlebre: No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu poble natal, o bé: Ningú no és profeta en la pròpia pàtria. Normalment passa que, si segueixes la manera de fer de la majoria, no et critiquen. Però si t’atreveixes a dir i fer el que penses pel teu compte, et consideren un orgullós i un contrari. Això passava en temps de Jesús (ara fa 2000 anys) i en temps de Jeremies (ara fa 2600 anys) i continua passant avui dia. Pel que constatem, el fons de les persones no ha canviat gaire. Les persones reaccionem més o menys de la mateixa manera; algunes amb sinceritat i generositat i altres amb enveges i hipocresies.

         El mateix Papa Francesc, tan admirat i estimat per molts, té també oposició d’altres, fins i tot entre els seus, entre la gent d’Església. Però, així com Jesús no s’estava de dir el que pensava i s’atrevia a criticar els hipòcrites, tampoc el Papa Francesc deixa de dir sincerament i clarament el que pensa. És un exemple de bon profeta. Per una part, és respectat per molta gent de tots els països, però per altra banda els mateixos que l’admiren en algunes coses, sovint el critiquen per altres temes, fins i tot de moral o ètica.

 Germans: Jeremies (de qui parlava la primera lectura d’avui) ja ho deia: “No hi ha res tan tortuós i tan malalt com el nostre cor. ¿Qui el pot conèixer a fons?” (Jr. 17,9). Per això hem de procurar que no es corrompi el nostre cor, com seria el cas que un prengués per bo allò que és dolent o per dolent allò que és bo. Sobretot, siguem sincers i valents, alhora que humils.

Oració:

 

Oh Jesucrist!

Gràcies pel teu exemple de persona sincera i valenta.

Ajuda’ns a semblar-nos a tu.

Que, com tu, sapiguem valorar per sobre de tot l’amor i la misericòrdia.

I que siguem coherents amb la nostra vocació.

Amén. Així sigui!

 

ENLLAÇOS MUSICALS:


Mon Dieu Tu es grand, Tu es beau

Pel cel ple d’esplendor i majestat:
per creatures, les més grans i les més petites;
per la nit estrellada i pel germà sol;
pel foc, el vent, els boscos i muntanyes...
et vull cantar: Déu meu, Tu ets gran!
Ets el Déu de l’amor, l’Altíssim, el Vivent,
present en toa la creació.


His eyes are on the sparrow

Els seus ulls es fixen en l’ocellet:
¿per què hauria de sentir-me jo desanimat?
Jesús és l’amic fidel, sé que em mira.
Per això canto feliç.


Els mosaics del tron de la Mare de Déu de Montserrat

Descobrim Montserrat

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació