Compassius i misericordiosos com el Pare

 

DIUMENGE 7 DURANT L’ANY 

(Lluc 6, 27-38)

 

“Jesús digué als seus deixebles: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, 
beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen”.

 

L’evangeli d’avui, hem de llegir-ho amb simplicitat de cor, per captar l’esperit de Jesús i aprendre d’Ell. Evidentment, encara que se’ns digui: Si algú et pega en una galta, para-li l’altra”, i també: “Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit”, això no vol pas dir que no haguem de ser crítics amb el que passa en aquest món i que no haguem de reaccionar davant de tanta injustícia, corrupció i violència. Jesús no ens vol pas apocats d’esperit, passius, conformistes, resignats o babaus..., sinó, en tot cas, magnànims. Per exemple: si he prestat uns diners, puc reclamar-los, perquè són ben meus. Però si veig que no es tracta d’un cas de cara dura, sinó de necessitat comprovada, puc fer-me a la idea de no reclamar-ho i considerar-ho perdut. Seria un cas concret de magnanimitat. De tota manera, sempre se’ns farà difícil discernir què cal fer. Possiblement ens equivocarem més d’una vegada.

       L’orientació radical del nostre procedir queda clara en l’evangeli d’avui: Estimeu els vostres enemics. Feu bé als qui no us estimen. Beneïu els qui us maleeixen. Pregueu per aquells que us ofenen. Feu als altres allò que voleu que ells us facin... I la raó última d’aquesta manera de procedir, que indica Jesús, és: per tal d’assemblar-nos al Pare del cel: “Així sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents”. “Sigueu, per tant,  compassius i misericordiosos com ho és el vostre Pare”. I un exemple de misericòrdia és el del Pare del Fill pròdig.

Però fixem-nos que el pare d’aquesta paràbola (que ve a representar Déu o Jesús mateix) no té res de tou. Si aquell jove se’n va anar de casa, devia ser perquè el seu pare era exigent i no li ho deixava passar tot. Quan el fill marxa, al pare se li parteix el cor. I quan, després de malgastar-ho tot, retorna compungit i amb ganes de ser més persona, l’accepta amb una abraçada, sense fer-li retrets. I això no és feblesa, sinó magnanimitat. Es Amor, és Perdó.

Germans: Jesucrist ens posa un ideal molt elevat, pel que fa al perdó i a la generositat. Cert, és difícil arribar a assolir-ho al màxim. Però si no ens ho proposem, no arribarem ni a la meitat del camí. En canvi, el nostre món que respira tanta crispació, violència i afany de revenja, necessita que hi hagi persones que ajudin a una bona convivència. El Papa Francesc, en l’encíclica “Fratelli tutti”, n. 224, ens anima a ser promotors de pau essent amables en totes les nostres relacions familiars i socials. Diu: ¿Tant costa regalar un somriure o dir una paraula d’ànim? ¿Tant costa escoltar amb atenció el qui ens parla d’un problema personal? ¿Tant costa dir “si us plau” o dir “perdó” o dir “gràcies”?

 

Oració:

 

Senyor,

feu de mi un instrument de la vostra pau.

Que on hi hagi odi, hi posi amor.

On hi hagi ofensa, hi posi perdó.

On hi hagi discòrdia, hi posi la unió.

On hi hagi dubte, hi posi fe.

On hi hagi error, hi posi la veritat.

On hi hagi desesperació, hi posi esperança.

On hi hagi tristesa, hi posi la joia.

On hi hagi tenebra, hi posi la llum.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals

Ja no soc esclau

What Wondrous Love

Senyor, ¿com et pagarem un amor tan immens
de venir a salvar-nos?
Rep la humil ofrena del nostre cor.
Et recordarem sempre que de nit
contemplarem el cel estrellat.

El camí de l'Ave Maria

Descobrim Montserrat