DIUMENGE 2
DURANT L’ANY
(Joan
2, 1-12)
“La seva mare diu als qui
servien: Feu tot el que ell us digui... Ompliu d’aigua aquestes
piques... Ara traieu-ne i porteu-ne
al cap de servei... Has guardat fins ara el
vi millor”.
Avui,
tant la primera lectura com l’evangeli parlen de nuvis. I totes dues lectures
poden ser del nostre interès espiritual.
En
la primera lectura, el profeta Isaïes fa un cant a la ciutat de Jerusalem, que
per llargs anys havia quedat desolada a causa de l’exili d’una bona part de la
població. Diu que, finalment, Déu se’n va compadir i va tornar a posar-li la
corona reial. Ho diu amb aquestes paraules: Seràs una corona magnífica a les
mans del Senyor, una diadema reial a les mans del teu Déu. No et diran més
“Abandonada” ni anomenaran el teu país “Desolació”. A tu et diran “Me
l’estimo”, i a la teva terra “Té marit”, perquè el Senyor t’estimarà i tindrà
marit la teva terra... El teu Déu s’alegrarà de tenir-te, com el nuvi s’alegra
de tenir la núvia. Aquest text tan poètic pot ésser del nostre interès, si
ens comparem amb aquella ciutat que, després de sentir-se desolada, va recobrar
l’alegria. També en la nostra vida de creients pot haver-hi moments de desànim,
com si Déu ens hagués abandonat, però després el tornem a sentir a prop,
amorós, amb amor d’espòs.
Passo ara a parlar de l’episodi
de les noces de Canà. És un text aportat per l’evangelista Joan, i ja sabem que
ell, més enllà de l’episodi, acostuma a incloure-hi un sentit més profund. En
aquest cas, alguna cosa deu voler dir més que simplement parlar d’un casament
en el qual s’acabava el vi i en el qual Jesús amb la intervenció de Maria va
salvar la situació de fracàs que hauria tingut la festa. Deu voler dir també
que Jesucrist ha superat la Llei antiga (aigua de purificació) amb la seva Bona
Nova de Salvació (vi de festa). El marc era molt del gust de Jesús que sovint
s’inventava paràboles en què parlava del convit de noces i ell hi era
representat en la persona del nuvi.
Germans: En més d’un text del Nou
Testament trobem Jesús presentat com l’espòs. Ell ha fet una aliança d’amor amb
tota la Humanitat, pacte segellat amb la seva sang (Preneu-ne: és el calze
de la meva sang, que serà vessada per vosaltres). En el Darrer Sopar, hi va
convertir no ja l’aigua en vi com a Canà, sinó molt més: el pa i el vi en el
seu Cos i Sang. I això s’actualitza en cada Eucaristia, on Jesús hi renova el
seu pacte d’amor d’espòs amb l’Església. I nosaltres li corresponem amb tota la
nostra atenció, amb el nostre amor i el nostre agraïment. A cada Eucaristia
acollim, agraïts, el do de la seva persona, que ens omple de goig i felicitat.
Oració:
Oh Jesucrist!
Gràcies perquè puc participar del
Convit eucarístic,
on reparteixes el Pa i el Vi del
teu amor.
Alimentat amb la teva Presència,
després podré comunicar als
altres
el bon gust del teu Evangeli, que
dona l’autèntica felicitat.
Jesús:
Ajuda’m a deixar-me transformar
per la teva gràcia.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals
Shine, Jesus Shine Big Sing
Senyor!
La llum del teu amor brilla enmig de la foscor…
Jesús,
llum del món: brilla sobre nosaltres,
Que
la Veritat ens alliberi…
Marie, douce lumière
Descobrim Montserrat LA SANTA IMATGE
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada