Gotes d'Evangeli

  TOTS SANTS   (Mateu 5, 1-12)   “Feliços els perseguits pel fet de ser justos:  el Regne del cel és per a ells”.   El Papa Francesc en la seva Exhortació “Gaudete et exsultate” parla de les Benaurances d’una manera força original. Primerament diu que són com “el carnet d’identitat del cristià” (n.63). Després diu que la paraula “benaurat” s’ha de llegir com a “feliç” i com a “sant” (n.64). I aleshores les va repassant totes amb aquesta formulació ben simple: -Ser pobre de cor, això és santedat. -Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat. -Saber plorar amb els altres, això és santedat. -Cercar la justícia amb fam i set, això és santedat. -Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat. -Mantenir el cor net de tot el que taca l’amor, això és santedat. -Sembrar pau al nostre entorn, això és santedat. -Acceptar cada dia el camí de l’Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat.           El...

  30 DURANT L’ANY – C (Lluc 18, 9-14) “Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l’altre no;  perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat,  però el qui s’humilia serà enaltit”.   La pregària que agrada a Déu i ens purifica és aquella que ens posa davant la pròpia realitat i a la presència de Déu. Quan un es reconeix persona pecadora, però al mateix temps molt estimada per Déu; quan un es posa humilment i agraïdament davant Déu amb sentiments de confiança..., Déu el mira amb benvolença. Déu no nega mai la seva misericòrdia a qui s’hi adreça amb confiança. Encara que diem que Déu és Jutge de vius i de morts, hem de pensar que no és pas un jutge dur i indiferent que simplement escolta l’autoconfessió d’un culpable, sinó que és més Pare i Amic que no pas jutge, perquè és misericordiós i està desitjós de regalar-nos el seu perdó tan bon punt li ho demanem. Ell està desitjós d’ajudar-nos i salvar-nos. Al meu entendre, l’intent principal de Jesús explicant...

  DIUMENGE 29 DURANT L’ANY (Lluc 18, 1-18)   “Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes.  ¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment,  no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia?”   La motivació o la intencionalitat d’aquesta paràbola del jutge sense entranyes, ens la diu el mateix evangelista: “Jesús la va explicar per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança”. Ara bé: ¿què és pregar? Certament, pregar no és demanar a Déu que faci la feina que ens toca fer a nosaltres o que resolgui els problemes que nosaltres mateixos, amb l’ajuda de qui sigui, podem resoldre. En tot cas, hem de demanar a Déu que tinguem més iniciativa i compromís per ajudar a resoldre certes situacions, sigui de la família, dels amics, veïns, compatriotes, o forasters... Pregar ens predisposa a ajudar. I, si ajudo el proïsme, estimo Déu, perquè vol que l’estimem a Ell ajudant el proïsme. L’amor a Déu i al proïsme sorgei...

  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Lluc 17, 11-19) “¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?  Llavors li digué: Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem deu leprosos que demanen la guarició a Jesús. Tots queden guarits, però nou –que eren jueus- se’n van a trobar el sacerdot del temple per obtenir el certificat de guarició, i ja s’obliden de Jesús. En canvi, el samarità (l’estranger, l’heterodox) se’n torna fins a Jesús i, prosternat als seus peus, dona glòria a Déu. Amb això està expressant que reconeix Jesús com a Salvador, i segurament es farà seguidor d’Ell. Podem dir que reconeix que Jesús és més que el Temple. Jesús li diu: “La teva fe t’ha salvat”. Els altres nou han estat guarits, certament; però ell, el samarità, ha estat salvat, íntegrament salvat... També el leprós que surt en la primera lectura d’avui era una persona de fora el poble jueu i va ser no sols guarit sinó també “salvat” per la fe en el Déu d...

  DIUMENGE 27 DURANT L’ANY (Lluc 17, 5-10) “Quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu:  Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.   Quan jo llegia i meditava els textos de la Litúrgia d’avui, me’ls aplicava a la meva pròpia vida. Sobretot la segona lectura em semblava com si sant Pau me la dirigís personalment a mi: “Et recomano que procuris revifar la flama del Do de Déu. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis del testimoni que donà el nostre Senyor, morint en creu. Tot el que has de sofrir per l’Evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres”. Aquestes recomanacions no són exclusives per a Timoteu sinó extensives a tots, ja que som tots que hem de viure en la fe i l’amor de Jesucrist i ...