Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 29 DURANT L’ANY (Lluc 18, 1-18)   “Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes.  ¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment,  no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia?”   La motivació o la intencionalitat d’aquesta paràbola del jutge sense entranyes, ens la diu el mateix evangelista: “Jesús la va explicar per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança”. Ara bé: ¿què és pregar? Certament, pregar no és demanar a Déu que faci la feina que ens toca fer a nosaltres o que resolgui els problemes que nosaltres mateixos, amb l’ajuda de qui sigui, podem resoldre. En tot cas, hem de demanar a Déu que tinguem més iniciativa i compromís per ajudar a resoldre certes situacions, sigui de la família, dels amics, veïns, compatriotes, o forasters... Pregar ens predisposa a ajudar. I, si ajudo el proïsme, estimo Déu, perquè vol que l’estimem a Ell ajudant el proïsme. L’amor a Déu i al proïsme sorgei...

  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Lluc 17, 11-19) “¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?  Llavors li digué: Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem deu leprosos que demanen la guarició a Jesús. Tots queden guarits, però nou –que eren jueus- se’n van a trobar el sacerdot del temple per obtenir el certificat de guarició, i ja s’obliden de Jesús. En canvi, el samarità (l’estranger, l’heterodox) se’n torna fins a Jesús i, prosternat als seus peus, dona glòria a Déu. Amb això està expressant que reconeix Jesús com a Salvador, i segurament es farà seguidor d’Ell. Podem dir que reconeix que Jesús és més que el Temple. Jesús li diu: “La teva fe t’ha salvat”. Els altres nou han estat guarits, certament; però ell, el samarità, ha estat salvat, íntegrament salvat... També el leprós que surt en la primera lectura d’avui era una persona de fora el poble jueu i va ser no sols guarit sinó també “salvat” per la fe en el Déu d...

  DIUMENGE 27 DURANT L’ANY (Lluc 17, 5-10) “Quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu:  Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.   Quan jo llegia i meditava els textos de la Litúrgia d’avui, me’ls aplicava a la meva pròpia vida. Sobretot la segona lectura em semblava com si sant Pau me la dirigís personalment a mi: “Et recomano que procuris revifar la flama del Do de Déu. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis del testimoni que donà el nostre Senyor, morint en creu. Tot el que has de sofrir per l’Evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres”. Aquestes recomanacions no són exclusives per a Timoteu sinó extensives a tots, ja que som tots que hem de viure en la fe i l’amor de Jesucrist i ...