Pregar ens predisposa a ajudar

 



DIUMENGE 29 DURANT L’ANY

(Lluc 18, 1-18)

 “Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. ¿I vosaltres creieu que Déu,
ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits
que li reclamen de nit i de dia?”

 

La motivació o la intencionalitat d’aquesta paràbola del jutge sense entranyes, ens la diu el mateix evangelista: “Jesús la va explicar per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança”. Ara bé: ¿què és pregar?

Certament, pregar no és demanar a Déu que faci la feina que ens toca fer a nosaltres o que resolgui els problemes que nosaltres mateixos, amb l’ajuda de qui sigui, podem resoldre. En tot cas, hem de demanar a Déu que tinguem més iniciativa i compromís per ajudar a resoldre certes situacions, sigui de la família, dels amics, veïns, compatriotes, o forasters... Pregar ens predisposa a ajudar. I, si ajudo el proïsme, estimo Déu, perquè vol que l’estimem a Ell ajudant el proïsme. L’amor a Déu i al proïsme sorgeix del mateix cor. “Pregar ens fa més creients en Déu i ens fa més humans. Ens obre les oïdes del cor per escoltar Déu amb més sinceritat. Pregar ens ajuda a netejar els nostres criteris i la nostra conducta de tot allò que impedeix ser germans; dona alè al nostre viure diari, reanima la nostra esperança, enforteix la nostra debilitat, alleuja el nostre cansament” (Pagola).

La paràbola d’avui porta un missatge de confiança: Déu escolta la pregària del qui confia en Ell; sobretot acull la pregària del més necessitat. I si alguna vegada tenim la sensació que Déu no atén la nostra pregària..., si us plau: no reaccionem rebel·lant-nos contra Déu... Al contrari! Confiem més en Ell.

Pot donar-se el cas que una persona es trobi mig desesperada i li estranyi el “silenci de Déu”... Però podria ser també que aquesta mateixa persona, amoïnada i desesperada, s’estranyés encara més del silenci i de la falta d’ajuda dels qui es diuen cristians. ¿Com pot ser que hi hagi cristians tan poc sensibles a les necessitats dels altres? Pregar pels qui passen problemes, està bé! Però treballar per ells i ajudar-los, encara deu ser més agradable al Senyor. Déu escolta i acull les oracions, però encara deu mirar més de gust les obres de misericòrdia.

Germans: Deia santa Teresa de l’Infant Jesús: “Per a mi, la pregària és un impuls del cor, una senzilla mirada al cel, és un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig de la prova com enmig de la joia; en fi, és una cosa, sobrenatural, que eixampla l’ànima i m’uneix a Jesús”. Doncs bé: Fem-ho així, senzillament.

 

Oració:

 

Gràcies, Senyor, per oferir-nos sempre el teu ajut,

per estar sempre al nostre costat.

No permetis que defallim

quan no veiem immediatament els fruits del nostre esforç.

Oh Jesucrist!

Jo crec i confio en Tu.

Però et demano que augmentis la meva fe massa petita

i enforteixis la meva esperança massa feble.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Turn your eyes upon Jesus

Gira els ulls a Jesús,

mira el seu rostre meravellós

i tot anirà molt millor...

A la llum de la seva glòria i gràcia,

no hi ha foscor

i la vida creix abundant i lliure,

fins a la vida eterna...


Pregària Simple Franciscana


 

 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

Alegreu-vos!

Imatge
  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...
Més informació