Salvats pel seu Amor

 



DIUMENGE 28 DURANT L’ANY

(Lluc 17, 11-19)

“¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu? Llavors li digué:
Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat”.

 

En l’evangeli d’avui, hi trobem deu leprosos que demanen la guarició a Jesús. Tots queden guarits, però nou –que eren jueus- se’n van a trobar el sacerdot del temple per obtenir el certificat de guarició, i ja s’obliden de Jesús. En canvi, el samarità (l’estranger, l’heterodox) se’n torna fins a Jesús i, prosternat als seus peus, dona glòria a Déu. Amb això està expressant que reconeix Jesús com a Salvador, i segurament es farà seguidor d’Ell. Podem dir que reconeix que Jesús és més que el Temple. Jesús li diu: “La teva fe t’ha salvat”. Els altres nou han estat guarits, certament; però ell, el samarità, ha estat salvat, íntegrament salvat...

També el leprós que surt en la primera lectura d’avui era una persona de fora el poble jueu i va ser no sols guarit sinó també “salvat” per la fe en el Déu d’Israel. Era un tal Naaman de Síria. Era un militar, el general en cap de l’exèrcit del rei dels arameus. Resulta que va contreure la terrible malaltia de la lepra, cosa que l’humiliava molt. A casa seva, hi havia una minyona que en una incursió militar se l’havien endut del territori d’Israel. Aquesta noia va comentar que en el seu país natal hi havia un home de Déu, un profeta, que tenia poders de guarir. Davant d’aquesta petita esperança, en la seva gran tribulació, organitza tot un viatge anant carregat de regals per retribuir el profeta, que ell s’imaginava una mena de bruixot que cobraria molt per fer el seus rituals de guarició. Però resulta que el profeta Eliseu ni tan sols el surt a rebre, sinó que a través d’uns emissaris diu a Naaman que es banyi al riu Jordà. Aquest es molesta, pensant que és una presa de pèl. El profeta ho disposava així perquè veiés que no seria per la màgia que es curaria, sinó per la confiança en el Déu d’Israel. Els emissaris el convencen que faci una cosa tan senzilla, i queda guarit. Llavors vol retribuir al profeta amb molts regals, però aquest no n’accepta ni un... Això li obre els ulls del cor per reconèixer que el que se li demana és que cregui i confiï en el Déu d’Israel, l’únic Déu veritable.

Germans: Déu (Jesús) l’Amic de tots. Ens coneix i ens estima profundament. Corresponem al seu amor amb la nostra fe i la nostra confiança. Adorem-lo sempre Déu, en esperit i veritat.

 

Oració:


Senyor!

Gràcies per haver-nos cridat a la salvació,

per haver vingut a trobar-nos,

sense importar-te el nostre origen ni la nostra condició social.

Has vingut a buscar-nos a cadascú de nosaltres.

Per això el meu cor desborda d’alegria i d’agraïment sincer.

Gràcies, Senyor, pel teu amor.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Quand tu poses ta main

Déu meu! Em prosterno davant teu,

agraint totes les teves meravelles.

Quan tu poses la mà sobre meu i em beneeixes,

ja no tinc por de res.

Anava perdut, però ara em sento ressuscitat,

oh Amor perfecte, immerescut!


 

Sing for our world

Vine a escoltar les veus en la fosca

i canta amb nosaltres:

Estimem la pau i la llibertat,

formem un sol poble!

Cantem: Llibertat!



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

Alegreu-vos!

Imatge
  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...
Més informació