Servents sense cap mèrit

 



DIUMENGE 27 DURANT L’ANY

(Lluc 17, 5-10)

“Quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: Som servents sense cap mèrit:
no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.

 

Quan jo llegia i meditava els textos de la Litúrgia d’avui, me’ls aplicava a la meva pròpia vida. Sobretot la segona lectura em semblava com si sant Pau me la dirigís personalment a mi: “Et recomano que procuris revifar la flama del Do de Déu. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis del testimoni que donà el nostre Senyor, morint en creu. Tot el que has de sofrir per l’Evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres”. Aquestes recomanacions no són exclusives per a Timoteu sinó extensives a tots, ja que som tots que hem de viure en la fe i l’amor de Jesucrist i donar testimoni de vida cristiana.

Un exemple de cristià va ser Dietrich Bonhoeffer. De ben jove va decidir ser ministre de l’Església Evangèlica Luterana. Fou un gran estudiós, doctorat en teologia, i va escriure molts llibres. Però al mateix temps era actiu i servicial en la comunitat. El curs de 1929-1930 va residir a Barcelona fent diferents tasques pastorals. Després, al seu país, des de la Universitat de Berlín i en el Seminari, va influir molt perquè els cristians s’oposessin a la ideologia nazi, i d’una manera clara i valenta va denunciar la persecució contra els jueus. Ell personalment va fer tot el que va poder per ajudar-los a esquivar la Gestapo. Acusat de conspiració contra Hitler, va ser empresonat i, finalment, condemnat a la forca. Tenia 39 anys. Durant els dos anys d’empresonament va escriure unes cartes precioses a la seva promesa, que han estat publicades. Poques hores abans de ser penjat, va escriure aquest text: Déu no acompleix tots els nostres desigs, però sí totes les seves promeses. És sempre el Senyor de la terra, manté la seva Església, ens regala contínuament la fe, no ens afeixuga amb un pes superior a les nostres forces, ens alegra amb la seva proximitat i amb la seva ajuda, escolta les nostres pregàries i ens condueix cap a Ell pel camí més curt... El “camí més curt”, que diu, bé podria referir-se al martiri. Se sap que poc abans de sofrir-lo, va estar llarga estona agenollat, pregant... Al meu entendre, aquest bon cristià, Bonhoeffer, estava en l’actitud que Jesús avui demana als servidors de Déu: “Quan haureu acomplert tot allò que Déu us mana, digueu: Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.

Germans: Ajudats per tants cristians que ens han donat exemple de virtuts, procurem també nosaltres viure, com ens deia sant Pau, en la fe i en l’amor de Jesucrist.

 

Oració:

 

Jesús, Senyor:

Dona’ns més fe.

Ajuda’ns a avançar pel camí de la fe.

Que el buf del teu Esperit revifi la preciosa flama que portem a dins.

Jesús, Senyor:

Guia’ns cap a la plenitud de l’amor,

aquell amor que ens humanitza

i ens acosta més al Pare.

Amén.  Així sigui!


Enllaços musicals:


Fratello Sole, Sorella Luna

Dolç és sentir com neix en el meu cor l’amor

formant part de la immensa vida de la Creació.

Gràcies pel cel, la lluna i les estrelles;

per la terra amb els seus fruits i flors;

pel foc, el vent, l’aire i l’aigua pura…

Tots són dons d’un immens Amor…



Mon Dieu, Tu es grand, Tu es beau

Déu Altíssim Déu d’amor!

Gràcies per l’esplendor i majestat del cel:

pel firmament estrellat i pel germà sol.

Tu estàs present en tota la Creació:

en el cant dels ocells i de l’aigua…

Gràcies sobretot pels homes, fills teus…



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

Alegreu-vos!

Imatge
  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...
Més informació