Viure segons ll'esperit de les Benaurances

 


TOTS SANTS

 (Mateu 5, 1-12)

 “Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells”.

 

El Papa Francesc en la seva Exhortació “Gaudete et exsultate” parla de les Benaurances d’una manera força original. Primerament diu que són com “el carnet d’identitat del cristià” (n.63). Després diu que la paraula “benaurat” s’ha de llegir com a “feliç” i com a “sant” (n.64). I aleshores les va repassant totes amb aquesta formulació ben simple:

-Ser pobre de cor, això és santedat.

-Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat.

-Saber plorar amb els altres, això és santedat.

-Cercar la justícia amb fam i set, això és santedat.

-Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat.

-Mantenir el cor net de tot el que taca l’amor, això és santedat.

-Sembrar pau al nostre entorn, això és santedat.

-Acceptar cada dia el camí de l’Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat.

        El Papa Francesc no s’amaga de dir que viure amb l’esperit de les Benaurances és anar “a contra corrent”, ja que ens duen cap a un altre estil de vida que no és el normal de la societat. Reflexionem ara una mica sobre aquest camí de santedat:

1. On col·loco la seguretat de la meva vida: ¿en les riqueses o bé en la imitació de Jesús pobre?

2. La mansuetud és pobresa interior. Amb mansuetud hem de procurar treure tensions en la nostra vida familiar i social.

3. Socórrer el proïsme en el seu dolor, hauria d’interessar-nos més que buscar  entreteniments i diversions.

4. Ser “justos” evangèlicament significa donar a Déu el que és de Déu, al Cèsar el que és del Cèsar, i al proïsme el que és del proïsme, sense que hi entrin interessos mesquins.

5. Déu ha estat i és misericordiós amb nosaltres. I nosaltres hem d’imitar Déu. Cal obrar amb comprensió i amor: donant, ajudant, servint, perdonant...

6. Hem de viure sempre amb cor pur. Que l’amor sigui autèntic. Res que atempti contra l’amor; res d’aparença o falsedat.

7. Cal evitar les xerrameques i crítiques. No hem de contribuir a enfrontaments i malentesos.

8. El sant no és algú rar, llunyà, insuportable, sinó una persona atenta i compromesa al desenvolupament humà i social. I com que sovint s’ha de fer a contra corrent, viure segons l’esperit de les Benaurances ens pot portar incomprensions, que s’han de saber encaixar. Però, llavors, feliços nosaltres!

 

Oració:


Gràcies, Jesús, per ensenyar-nos el camí que porta a la veritable felicitat,

malgrat que estigui ple d’entrebancs.

Aquest camí, primer l’has recorregut Tu

i ens hi acompanyes en tot moment.

Com que som febles, necessitem la força del teu Esperit.

El volem fer amb il·lusió recordant

els nostres germans sants que ens han precedit en aquesta cursa.

Senyor!

Que també nosaltres puguem gaudir com ells de la teva Presència.

Amén. Així sigui!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

Alegreu-vos!