Gotes d'Evangeli

  NADAL DEL SENYOR – C   (Lluc 2, 1-14)   “Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.  Les seves senyes són aquestes:  trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora”.   Un grup coral de gent gran d’una barriada de Barcelona va anar a cantar nadales al pessebre d’un centre cívic. Aquell pessebre tenia de tot i ben col·locat: muntanyes nevades, pastors a les valls, el “caganer”, tot de gent passejant-se pels carrers guarnits de llumenetes, el papà Noel a l’entrada d’uns grans magatzems; també un estel amb cua al firmament i uns reis que apuntaven a l’horitzó. Però el sorprenent del cas és que no hi havia la Cova de Betlem ni el Nen Jesús amb Maria i Josep. No sé què havia passat... Potser l’encarregat de posar-hi la cova no hi havia pensat o no havia pogut, o què sé jo (Em resisteixo a pensar que es fes conscientment). Llavors un dels cantaires va comentar: ¿Cap a on va tota aquesta gent, si no hi ha una ...

  4t. DIUMENGE ADVENT (Lluc 1, 39-45) “Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces:  Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes”.   Llegint els textos de la Missa d’avui (no solament l’evangeli, sinó altres), em venia a la ment la coneguda paràbola del sembrador, que Jesús mateix va explicar als deixebles perquè fos aplicada a la vida de la gent. En resum, deia que la Paraula de Déu és la llavor i que el cor de les persones és el camp o la terra on es planta. Per a alguns la llavor no fruitarà a causa de la duresa de cor o perquè hi ha altres interessos que passen al davant. En canvi, per a altres, que han rebut la Paraula amb un cor disposat, la llavor donarà molt de fruit: o el 30 o el 60 o el 100 per u. Doncs bé: La Verge Maria sí que tenia un cor ben disposat per tal que Déu hi plantés la seva Paraula o el Verb diví.   Fixem-nos en aquests textos: L’antífona d’entrada (extreta del profeta ...

  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...

  LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA  (Lluc 1, 26-38)   “L’àngel entrà a casa de Maria i li digué:  Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.  Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així”.             En aquesta festa de Maria, la Tota Santa, la Immaculada, l’Església canta el poder de la gràcia de Déu, primerament i de manera singular en Maria, però també, en certa manera, en nosaltres; en ella, com a realitat sempre joiosa i, en nosaltres,   com   a vocació, ja que estem cridats a seguir, dintre el possible, l’exemple de Maria. L’evangeli d’avui parla de la relació entre Déu i Maria. Ara bé, aquella disposició de Maria, de voler fer sempre la voluntat divina, hauria de ser també la nostra bona disposició... Per tant, aquest relat ens pot interessar per aprendre la manera de relacionar-nos amb Déu. Analitzem, doncs, breument el text: ...

  2n. DIUMENGE ADVENT (Lluc 3, 1-6)   “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.  S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes”.   En totes les èpoques hi ha hagut crisis de pobles i d’institucions. Però, passat un temps de purificació, sovint hi ha hagut una renaixença. La primera lectura d’avui explica un d’aquests casos. Ens situa en la història del poble jueu. Per les seves infidelitats envers Déu i sobretot per culpa de les ambicions i l’orgull dels seus dirigents, van sofrir una gran desfeta i foren deportats a l’exili. Allà, molts continuaven reunint-se i pregant el Déu d’Israel, i allà, en el desert de l’exili, van veure ampliat l’horitzó espiritual, van comprendre que Déu era el Déu de tots, no solament del seu Poble particular. En aquest sentit, el dolor de l’exili no fou inútil, perquè van descobrir més de veritat el Déu de l’univers. La lectura d’avui descriu l’alegre retorn d’aquell exili. Després, retornats a la seva pàtria, van po...