Maria, mirall de santedat

 



LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA 

(Lluc 1, 26-38)

 

“L’àngel entrà a casa de Maria i li digué: Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així”.

           

En aquesta festa de Maria, la Tota Santa, la Immaculada, l’Església canta el poder de la gràcia de Déu, primerament i de manera singular en Maria, però també, en certa manera, en nosaltres; en ella, com a realitat sempre joiosa i, en nosaltres,  com  a vocació, ja que estem cridats a seguir, dintre el possible, l’exemple de Maria.

L’evangeli d’avui parla de la relació entre Déu i Maria. Ara bé, aquella disposició de Maria, de voler fer sempre la voluntat divina, hauria de ser també la nostra bona disposició... Per tant, aquest relat ens pot interessar per aprendre la manera de relacionar-nos amb Déu. Analitzem, doncs, breument el text:

1. “Déu te guard, plena de gràcia”. L’expressió “plena de gràcia” substitueix aquí el nom de Maria i evoca la generositat amorosa de Déu, que l’ha omplerta de gràcia i ella hi ha correpost fidelment. – També nosaltres ens hem de sentir “agraciats”, ja que hem estat fets fills i filles de Déu.

2. El Senyor és amb tu”.  Quan el Senyor es fa present a algú en particular, sol ser per a encomanar-li una missió. La missió de Maria fou de ser mare del Messies Salvador. – També la presència de Déu que sentim en nosaltres ens ha de moure a la missió de ser transmissors d’amor i de pau.

3. “¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?” La pregunta de Maria no manifesta incredulitat, sinó confiança amb l’interlocutor, per tal de poder donar el seu assentiment amb més fonament de causa i més llibertat, perquè solament des de la llibertat és possible el diàleg fecund amb Déu...Per a la missió que jo tinc, és possible que em senti amb poques capacitats per a realitzar-la. Aleshores hem de confiar més que mai en l’ajuda de Déu que ens encomana la missió.

4.  “L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra”. Amb aquestes paraules s’afirma que és Déu mateix qui pren la iniciativa. Llavors, la resposta “Sóc la serventa del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules”, manifesta una acceptació plena i confiada. – Igualment nosaltres he d’acollir confiadament la missió que Déu vulgui encomanar-nos.

Germans: Ho hem llegit en la carta als Efesis: Déu ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals, donant-nos l’Esperit Sant. Ens elegí perquè fóssim sants... Aquest és el projecte de Déu sobre cada un nosaltres. Amb la gràcia de Déu i amb l’ajuda de la Verge Maria procurem ser més sants...


Oració:

 

Maria Immaculada, mirall de santedat:

intercediu per nosaltres, poble pelegrí envers la pàtria celestial.

Mare de l’esperança i causa de la nostra alegria:

intercediu per l’Església del vostre Fill,

perquè tothom pugui trobar-hi acolliment, pau, perdó.

Mare nostra estimada:

Ajudeu-nos a deixar enrere el nostre pecat

per viure confiadament en comunió amb Déu i els germans.

Amén. Així sigui!





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús