2n. DIUMENGE ADVENT
(Lluc 3, 1-6)
“Obriu una ruta al
Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades
i s’abaixaran les muntanyes”.
En
totes les èpoques hi ha hagut crisis de pobles i d’institucions. Però, passat
un temps de purificació, sovint hi ha hagut una renaixença. La primera lectura
d’avui explica un d’aquests casos. Ens situa en la història del poble jueu. Per
les seves infidelitats envers Déu i sobretot per culpa de les ambicions i
l’orgull dels seus dirigents, van sofrir una gran desfeta i foren deportats a
l’exili. Allà, molts continuaven reunint-se i pregant el Déu d’Israel, i allà,
en el desert de l’exili, van veure ampliat l’horitzó espiritual, van comprendre
que Déu era el Déu de tots, no solament del seu Poble particular. En aquest
sentit, el dolor de l’exili no fou inútil, perquè van descobrir més de veritat
el Déu de l’univers. La lectura d’avui descriu l’alegre retorn d’aquell exili.
Després, retornats a la seva pàtria, van poder organitzar, ja purificats, la
seva vida nacional.
El
moment que vivim ara nosaltres, per a molts també és de dolor a causa de la
crisi de valors, sigui socials, sigui familiars, sigui religiosos.
La nostra gent política, la nostra Església, la
nostra comunitat, la nostra família, etc., té molt a millorar. ¿Com fer-ho? El Precursor
de Jesucrist, Joan Baptista, pot ensenyar-nos un camí: el camí del desert.
Recordem qui era Joan Baptista: Era fill del
sacerdot Zacaries i d’Elisabet, la parenta de Maria, la mare de Jesús. Com a
fill d’un sacerdot, semblaria que hauria hagut de seguir el camí del seu pare.
En canvi, en lloc de trobar-lo en el Temple, el trobem en el desert i a la
vorera del riu Jordà. Allà, ell invitava a una conversió de vida, a una
conversió total a Déu. Tal volta considerava que el Temple no ajudava prou a
l’adoració sincera de Déu; potser el veia com el signe d’una religió
externament espectacular però interiorment buida. Del desert estant, Joan
Baptista escoltava la veu de Déu i ell la retransmetia a la gent. Joan Baptista
preveia una renaixença de la fe gràcies a l’actuació del Messies esperat. Per
això invitava la gent a canviar de mentalitat, a purificar les seves vides, per
tal de preparar el camí del Senyor: Que
s’alcin les fondalades i s’abaixin els turons, perquè sigui més fàcil
l’arribada del Senyor o, més ben dit, perquè sigui més fàcil que la gent vagi
al Senyor. Es tractaria sobretot de fer desaparèixer les violències, les
ambicions, els orgulls, la ignorància...
Germans: La “conversió” que proposa Joan Baptista
no és un mer sentiment interior, sinó una “conversió activa”, una invitació a
posar-se a la feina comprometent-hi la pròpia vida. I que n’és, d’important,
saber fer desert o silenci en el nostre cor, per tal de poder escoltar i
interpretar la veu de Déu...
Oració:
Senyor, Déu nostre:
Us preguem que renoveu
la nostra vida;
que sapiguem posar-nos
sincerament davant vostre i de la vostra Paraula
per conèixer com millor
ens hem de convertir.
Ajudeu-nos a construir
una societat més fraterna.
Que junts ens adrecem a
Vós, amb cor de germans,
dient-vos: Oh Pare!
Beneïu-nos a tots!
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals
No ho sents?
No
ho sents? Hi ha algú que està trucant!
Oh,
respon-li! Obre la porta…
De
qui deu ser el truc?
No
el deixis fora…
Jesús
s’espera…
Que
no el coneixes?
Sometimes it takes a mountain
A vegades necessito una muntanya de comprensió.
Senyor, per favor, escolta la meva pregària…
Necesito creure i confiar.
Jesús, et necessito. Crec, Senyor!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada