La família de Natzaret

 



LA SAGRADA FAMÍLIA 

(Lluc 2, 41-52)

 “Fill, ¿per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. Ell els digué: ¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?”.

 

Aquest evangeli, llegit en la festa de la Sagrada Família, ens porta a fer un comentari explicant els costums de les famílies israelites del temps de Jesús. 

En aquella època a Palestina els nois arribaven a la majoria d’edat als 13 anys (o havent complert els 12); era quan s’adquirien els drets i els deures de les persones grans. Religiosament, entre altres deures hi havia el de fer cada any almenys una peregrinació a Jerusalem, que distava de Natzaret uns 150 kms. Se solia fer en caravana i normalment viatjaven separats homes i dones, però al vespre es reunien per famílies. Segons l’evangeli que hem llegit, aquella vegada Jesús també hi anava. Però al vespre del primer dia del retorn no va aparèixer en el grup familiar. Ningú no se n’havia adonat, perquè a la seva edat podia anar o amb els homes o amb les dones o amb un grup d’amics. Lògicament, els pares es van esverar. I l’endemà van desfer el camí recorregut. I al tercer dia d’absència el trobaren al temple, discutint amb els mestres de la llei. El diàleg entre mare i fill és sorprenent: ¿Per què em cercàveu? Jo només podia estar a casa del meu Pare... Maria i Josep no ho acabaren d’entendre... Però potser ho endevinaren... El cas és que Jesús tornà amb ells a casa i els fou obedient. Es feia gran i avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes, diu el text. 

L’evangelista Lluc, posant la frase “jo només podria estar a casa del meu Pare”, sembla insinuar que el Jesús adolescent ja tenia una certa consciència que en la seva vida li tocaria una missió especial. Tanmateix, fins als 30 anys no es manifestaria al poble com enviat de DéuPare en tant que Messies-Salvador. I això m’impressiona: pensar que dels 12 als 30 anys Jesús fes vida al poble de Natzaret com un jove de tants, guanyant-se el pa amb la suor del seu front, vivint subjecte als pares. 

Germans: Aquest evangeli ens fa valorar més la persona de Maria i de Josep, que van saber estar-se al seu lloc de pares, amb una actitud de fe i confiança i respecte, acceptant els designis que Déu pogués tenir sobre Jesús. En Josep i Maria tots els bons pares responsables poden aprendre una cosa molt important: que els fills són més de Déu que d’ells mateixos, i que han d’estar molt atents a no interposar-se als designis que Déu pugui tenir sobre els fills i sobre ells mateixos, els pares...


Oració:

 

Senyor! Jesucrist!

Tu vas voler experimentar la condició humana

vivint en una família d’humils treballadors.

Fes que totes les famílies sàpiguen adonar-se del seu valor

per a les persones que la formen, sobretot per als fills.

Fes també que totes les famílies cristianes

sàpiguen convertir la seva casa en una petita església o casa de Déu.

Amén. Així sigui!

                                  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació