Jesús, la llum del món

 

NADAL DEL SENYOR – C

 (Lluc 2, 1-14)

 “Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora”.

 

Un grup coral de gent gran d’una barriada de Barcelona va anar a cantar nadales al pessebre d’un centre cívic. Aquell pessebre tenia de tot i ben col·locat: muntanyes nevades, pastors a les valls, el “caganer”, tot de gent passejant-se pels carrers guarnits de llumenetes, el papà Noel a l’entrada d’uns grans magatzems; també un estel amb cua al firmament i uns reis que apuntaven a l’horitzó. Però el sorprenent del cas és que no hi havia la Cova de Betlem ni el Nen Jesús amb Maria i Josep. No sé què havia passat... Potser l’encarregat de posar-hi la cova no hi havia pensat o no havia pogut, o què sé jo (Em resisteixo a pensar que es fes conscientment). Llavors un dels cantaires va comentar: ¿Cap a on va tota aquesta gent, si no hi ha una cova? ¿Per què tant moviment, sense tenir una direcció concreta? ¿I cap a on assenyala l’Estel penjat en el firmament?

         El nostre món s’assembla bastant a aquest pessebre amb gent que no sap ben bé cap a on va... El consumisme de molts de la nostra societat ha segrestat el sentit autèntic del Nadal... Sortosament, nosaltres sabem que en el nostre pessebre interior la peça principal no és ni aquell Papà Noel de la barba ni la lluminària dels carrers ni els Reis carregats de coses (sovint supèrflues), sinó que és el Nen Jesús a qui adorem com a Déu i Salvador.

        A nosaltres ens agrada contemplar Jesús a la Cova de Betlem. ¿I què hi aprenem, allà? Entre altres coses:

-                 El valor de la vida senzilla i pobra, però plena d’amor.

-                 El valor diví de la vida humana.

-                 El valor del silenci i de la reflexió, actituds de Josep i de Maria.

-                 La solidaritat dels més pobres (els pastors)

-          I sobretot, en sentit de fe, hi descobrim el gran amor de Déu envers la humanitat, aquest gran amor que l’ha portat a fer-se un de nosaltres. 

Germà: Jesús és la llum del món. Amb Ell en el cor, ens adonem del que sovint hi ha de foscor en el nostre entorn. La llum de Jesús ens fa veure la realitat més profunda de les coses. Si ens deixem il·luminar per la Paraula de Déu encarnada, que és Jesús nat a Betlem, comprendrem que l’autèntica Vida i la felicitat no ve embolcallada de poders sinó de bolquers; comprendrem que es pot ser feliç en un estable fred, si és un lloc ple d’amor.

 

Oració:

Jesús!

En aquest Nadal et demano

que sàpiga acollir-te ben de cor, com feren Maria i Josep;

que sàpiga acollir-te també en la persona dels germans

que et necessiten i que em necessiten.

Ajuda’m a saber imitar la teva manera d’actuar i d’estar en el món:

sense por de viure com a pobre i entre els pobres

i procurant comunicar la Bona Noticia de l’amor del Pare.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals

Santa Nit

 

El cant dels ocells

 

Jordi Barre “La nit de Nadal"

Aurtxoa Seaskan

Cant de bressol, en euskera

 

El niño bonito está en la cuna
muy calentito, entre sábanas blancas
El niño bonito está en la cuna
muy calentito, entre sábanas blancas.
La abuela le dice: niño bonito, 
duérmete, duérmete.
La abuela le dice: niño bonito,
duérmete, duérmete.