Maria, Reina de la Pau

  


                                        SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU 

(Lluc 2, 16-21)

 ”Els pastors trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”.

 

La Litúrgia dedica el dia primer de l’any a Santa Maria, la mare de Jesucrist i mare de l’Església. Per a felicitar-la precisament per ser mare del Fill de Déu i mare de l’Església, podríem fer-ho amb l’antífona que va compondre sant Francesc d’Assís i que recitava cada dia. Diu així:

        Salve, Madona santa reina, santa Mare de Déu, Maria,
        que sou Verge feta Església
        i elegida pel santíssim Pare del cel que consagra
        amb el seu santíssim Fill benamat i amb l’Esperit Sant Paràclit,
        en la qual hi hagué i hi ha tota la plenitud de la gràcia i tot bé!
        Salve, palau seu! Salve, tabernacle seu! Salve, casa seva!
        Salve, vestidura seva! Salve, serventa seva! Salve, Mare seva! 

En vida de Maria, mai ningú no li havia dit “Mare de Déu”, que és un títol que la Comunitat cristiana li atorgà posteriorment, concretament en el concili d’Efes, l’any 431, i no pas sense discussions dels teòlegs, perquè pròpiament Déu com a Déu no té mare.  Els contemporanis no saludaven Maria com a “Mare de Déu”, però possiblement després de la mort i la resurrecció de Jesús, la miraven com a “Mare del Senyor”. És que després de la Resurrecció, els deixebles, il·luminats per l’Esperit Sant, van anar obrint els ulls a la Revelació del Misteri de Jesús. D’aleshores ençà, els deixebles consideraven que aquell antic company i amic de ruta, Jesús, el Messies-Salvador, era l’Enviat del Pare que en el Darrer Sopar havia dit: “Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare” (Joan 14,9). El títol més propi i gran que donaven a Jesús era el de “Senyor”. Ara bé, per als coneixedors de la Bíblia, dir “El Senyor” equivalia a dir Déu. En la Comunitat cristiana devia ser habitual parlar de Jesús com a “Senyor” i a Maria com a “Mare del Senyor”. Un indici d’això és l’expressió que l’evangeli de Lluc (escrit vers l’any 75) posa en boca d’Elisabet quan saluda a Maria dient: ¿Qui sóc jo perquè vingui a visitar-me la mare del meu Senyor? 

Germans: Per a nosaltres, Maria és la mare del Senyor, el Fill de Déu, i per això se li pot dir Mare de Déu. Han passat més de vint segles, i la devoció a Maria continua essent viva en el cor dels cristians. A més de considerar-la model dels creients i figura de l’Església, nosaltres avui la saludem com a Mare de Déu i també com a Reina de la Pau, ja que ella era la mare de Jesús, el qual (segons expressió de sant Pau) “Ell, Jesucrist, és la nostra pau, que de dos pobles n’ha fet un de sol” (Ef 2,14). Per això avui, dia primer de gener, ens hi encomanem d’una manera especial perquè intercedeixi davant Déu demanant la Pau i el Bé per al món durant aquest nou any i tots els anys a venir...

 

Oració:

 

Oh Déu i Pare!
Comencem l’any donant-vos gràcies
perquè sempre ens beneïu i ens oferiu la pau.
Ajudeu-nos a ser, com Maria, persones de cor obert
per poder acollir cada dia els vostres dons.
Feu que sapiguem rebre, meditar i viure la vostra Paraula
que és font de vida i de llum.
Ajudeu-nos a viure de tal manera
que sapiguem escampar la vostra bondat i la vostra pau.
Ajudeu-nos a donar un testimoni de vida
que encomani el desig d’anar a l’encontre de Jesús,
i que la gent el trobi amb Maria i Josep
en els llocs més humils, com ho feren els pastors.

Amén! Així sigui!      


Enllaços musicals

Immnauell arabic christian song egyt

Madre del Silencio

Lo Noi de la Mare - Antoni Nicolau. Cor Jove de l'Orfeó Català. Esteve Nabona, dir.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació