Avis

 


LA SAGRADA FAMÍLIA – B

(Lluc 2, 22-40)

 

“Hi havia també una profetessa, Anna, d’edat molt avançada. Parlava del Nen a tots els qui esperaven el temps de ser redimits”.

           ¿Us imagineu que un triï aquest evangeli de la Presentació de Jesús al Temple per llegir-lo en una celebració de casament? Doncs, a mi em va passar. Una vegada, quan jo preparava la cerimònia amb una parella, la noia em va dir que li agradaria aquest text. Jo vaig quedar molt sorprès. ¿Per què precisament aquest evangeli?, li vaig preguntar. Ella em va explicar que li recordava molt la seva àvia, que feia poc havia mort. I és que cada any, el dia 2 de febrer l’àvia celebrava el seu sant i li demanava que el millor regal era acompanyar-la a missa. I aquell dia (festa de la Presentació de Jesús al temple) cada any es llegia aquest evangeli, que li agradava molt. I em va manifestar que la seva fe, la devia en part a la seva àvia.

Aquesta anècdota m’ha fet pensar en el paper que té la família en l’educació dels fills i néts. Per desgràcia, avui dia hi ha poca vida de família i poca convivència amb els avis. Però la família sempre ha estat i continua essent una escola de vida i de fe.

Sant Pau, en la carta als cristians de Colosses, descriu algunes de les virtuts domèstiques o dels sentiments que han d’unir la gent d’una família i comunitat. Diu: “Tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho; i sigueu agraïts...”

Els avis, tant en la família com en una comunitat més ampla, continuen tenint el seu paper a jugar. Potser ja no poden fer tant com abans, però sí que poden continuar ajudant els joves amb la seva paraula amable i el seu consell oportú i, sobretot, amb el seu exemple de vida i de fe. Ho veiem en els ancians Simeó i Anna de l’evangeli d’avui.

Germans: No ens desanimem si en les nostres famílies no hi ha tan bon ambient com seria de desitjar. De dificultats, sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà, perquè tots som diferents, amb el propi tarannà. Però no hem d’abaixar la guàrdia. Fem tot el que bonament puguem perquè les coses vagin tal com Déu les vol. A vegades, els fruits dels bons exemples i de les bones paraules no es manifesten fins passat molt de temps. Així ho manifestava un malalt que havia contret la Sida a causa dels seus desordres. Ell recordava molt la vida de família i es lamentava que n’hagués fet cas massa tard. Però alguna cosa li havia quedat!

 

Oració:

Senyor Jesús, tu que vivint obedient a Maria i a Josep, vas santificar la vida de família amb virtuts admirables: concedeix-nos  que fonamentem sòlidament la nostra família en la teva pau i en la teva gràcia, perquè puguem arribar a tenir part en la teva glòria del cel. Amén. Així sigui!


I ara, uns enllaços musicals amb aires mallorquins...

No-ni-no

Vou-veri-vou

La pastora Caterina

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació