Cercar i trobar

 


SEGON DIUMENGE DURANT L'ANY

(Joan 1, 35-42)

 

“Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: Què voleu? Ells li digueren: Rabí (mestre), on us allotgeu?”.

Tota la vida és un exercici de cercar, trobar i retenir. Ja el nadó cerca el pit de la mare i no para de plorar fins que el troba i en beu la llet. Un dia voldrà tenir amics i no pararà fins que en trobi. Després vindrà el temps de l’amor: el cercarà i potser el trobarà, i haurà de procurar no perdre’l. I així passa també quan un cerca un bon treball, o quan un lluita per la salut, etc. – Però en aquest exercici de cercar, trobar i retenir, a vegades fallen coses, o perquè no tot depèn d’un mateix o bé perquè ha trobat allò que buscava i després s’ho ha deixat perdre...

 Doncs bé, la fe també cau dintre aquesta dinàmica. Potser sí que la família ha influït perquè jo m’orientés a la fe, però de poca cosa serviria si jo no me la fes meva. I per a fer-me-la pròpia, és necessari recercar-la i després procurar no perdre-la. Tractant-se de cristians, quan dic “fe” vull dir, naturalment, amistat amb Jesús i coneixement de la seva Bona Notícia.

 Acabem de llegir de l’Evangeli un relat preciós que il·lustra bé això de cercar i trobar, aplicat al món de la fe, a la vida espiritual: Hi havia uns deixebles del Baptista (Joan i Andreu), joves religiosament inquiets, que assíduament anaven a escoltar-lo i es feren batejar com a signe de conversió i de compromís per lluitar per un món millor. Un dia el Baptista els va indicar que Jesús era l’autèntic Servidor de Déu, el Salvador. Llavors Joan i Andreu van voler entrar en contacte amb Jesús. L’evangelista Joan 60 anys després encara recordava el moment de la Trobada: “Eren vora les quatre de la tarda”.

 Germans: Nosaltres hem cercat Jesús i l’hem trobat. Ara és qüestió de restar en comunió viva amb la seva persona. La trobada de fe amb Déu és semblant a l’amistat i l’amor amb un amic o amiga. No ens deixéssim pas robar el tresor de la fe. Demanem avui a Déu que siguem sempre capaços de trobar en ell l’autèntic sentit de la vida, i de trobar, en Jesús, l’Amic i Company en el nostre peregrinar per la terra.

 

Oració:

Senyor Jesús,

et donem gràcies perquè ens estimes com un bon amic i ens convides a estar amb Tu. Ajuda’ns a percebre la teva amistat i que sapiguem reflectir en la nostra conducta el nostre amor per Tu, per tal que altres persones també et cerquin i et trobin, que et coneguin i t’estimin. Amén. Així sigui!


Enllaços musicals

Eccomi (Heus-me aquí!) - Marco Frisina

Coral: Jesus bleibet meine Freude (de la Cantata 147, de JS Bach)

Jesús, joia meva, queda’t, del meu cor alè i consol.
Jesús, tots els dols m’alleuja, de ma vida és el vigor;
dels meus ulls, sol que delecta de l’ànima goig i fruïció.
Jesús, mai et voldré treure del meu pensament, del meu cor.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús