Jesús: llibertat i autoritat

 


DIUMENGE QUART DURANT L'ANY

(Marc 1, 21-28)

                                                                                                                                                                           

“¿Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana els esperits malignes”.

Sabem la importància que té la figura de Moisès per al judaisme. Doncs bé, llegíem en la primera lectura d’avui que Déu va anunciar a Moisès que enviaria un altre gran Profeta, que seria com la seva mateixa Paraula...

La Comunitat cristiana ha vist en Jesucrist aquest altre Profeta anunciat. Per dues vegades els Fets dels Apòstols li apliquen el text que hem llegit (3,26; 7,37). I sant Mateu, en el seu evangeli, sembla que tingui com objectiu principal presentar Jesús com el nou Moisès. Sobretot recordem el text de la Transfiguració: Jesucrist, rodejat de Moisès i Elies, i la veu del Pare que diu als deixebles: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut, escolteu-lo” (Mateu 17, 5). I el Pròleg de l’evangeli de Joan acaba dient: La Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.

L’evangeli d’avui diu que la gent descobria en Jesucrist un estil d’ensenyar molt diferent del que tenien els altres mestres de la Llei. Deien: “Aquest ensenya amb autoritat una doctrina nova”. Jesús parlava amb autoritat, perquè parlava amb autenticitat i llibertat. No s’acontentava citant textos i preceptes i explicant històries d’altres, sinó que anava a la vida. Ho extreia de la seva interioritat i ho portava a la vida. Partia de la seva vida o vivència i arribava a la vida dels altres. Per això la gent s’hi sentia interessada... Per a Jesús, les persones estaven per sobre de la normativa... Ni que fos en sàbat (o dia de festa), si convenia, guaria els malalts..., perquè Jesús havia vingut al món per alleujar el sofriment, curar ferides, promoure una vida més sana i santa. Jesús no generava simple submissió o infantilisme o passivitat, sinó que alliberava de les penes i infonia confiança en Déu, animava les persones a buscar un món nou..., i sempre procurant aportar pau interior i llibertat d’esperit.

Germans: Jesucrist ha estat el gran Revelador de Déu com a Pare misericordiós. I ho ha fet no escrivint llibres sinó amb el seu exemple de vida, amb la seva predicació i animant uns deixebles perquè continuessin la seva missió. Els cristians, doncs, hem de continuar la missió d’alliberar les persones de tants fantasmes que poden pertorbar la pau del cor. Però per a saber què vol Déu en cada circumstància o en cada moment de la història, no hem de fiar-nos de la inspiració personal-individual, i sí hem de demanar la inspiració de l’Esperit Sant perquè il·lumini constantment la seva Comunitat, la seva Església.

 

Oració:

Oh Déu i Pare!

Gràcies per tots els profetes que, al llarg de la història, heu enviat a la humanitat.

Gràcies sobretot per Jesucrist, el vostre Fill, que ens fa sentir tots d’una sola família.

I gràcies per l’acció del vostre Esperit Sant sobre la Comunitat i cada un de nosaltres.

Senyor! Il·lumineu-nos i acompanyeu-nos en el nostre camí cristià. Amén. Així sigui!


Enllaços musicals

Enya - May it be

Ha arribat la nit… Mantén fidel el teu cor. Tingues fe i trobaràs el teu camí. Una promesa reneix dintre teu. Al mati veuràs el sol. (Del Senyor dels Anells)

Com un orfe perdut

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació