Conversió i comunió

 


DIUMENGE TERCER DURANT L'ANY

(Marc 1, 14-20)

 

“Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”.

L’evangeli d’avui esmenta les primeres paraules de la predicació de Jesús: Ha arribat l’hora! El Regne de Déu és a prop! Convertiu-vos ja! I crida uns col·laboradors: Ei, veniu amb mi! I ells immediatament deixaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Aquí notem una certa pressa per fer les coses realment importants, que és la predicació per a la conversió. També ho notem en les paraules de sant Pau: No podem deixar perdre l’oportunitat present. Aquest món passa aviat! Per tant, cal relativitzar les coses personals per tal de col·laborar en les coses del Regne de Déu.

 I la primera lectura parla de la conversió de la gent de Nínive, una ciutat pagana a on segles abans havien viscut, exiliats, molts jueus. Segons el relat del llibre de Jonàs (escrit uns 300 anys abans de l’era cristiana), aquest personatge fou enviat a predicar-hi la conversió, però d’entrada s’hi resistia perquè els de Nínive eren persones que no pertanyien al Poble escollit. Aquesta actitud de resistència manifesta l’exclusivisme i la intolerància de molta gent religiosa, que es pensaven (o es pensen) que la salvació només és per a ells, els elegits. Aquest llibre de Jonàs és com una paràbola que ens mostra la infinita misericòrdia de Déu envers totes les persones i tots els pobles, i ens invita a obrir la nostra mentalitat per adonar-nos que tots som cridats a formar un sol poble, una sola família.

Aquest darrer punt ens porta a parlar de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que des del Concili Vaticà II celebrem cada any entre els dies 18 i 25 de gener. Per alguna cosa es va dir “Concili Ecumènic”, no perquè el convoquessin totes les confessions cristianes, però sí que hi foren invitades com observadores. Era l’Església catòlica la que volia revisar aquest punt de la relació amb els germans “separats”, que abans anomenàvem “heretges”. La voluntat de Jesús és que tots formem un sol poble, un sol ramat, sota el guiatge d’Ell, el Bon Pastor. D’ençà del Concili s’han fet molts gestos i molts passos per una aproximació mútua de totes les confessions cristianes. Però el camí a recórrer és encara molt llarg, i no pas fàcil. Perquè si ja dintre la mateixa Església que té el Papa de Roma com a cap, a vegades ens discutim per aspectes disciplinaris secundaris i no ens respectem ni ens estimem prou com a germans, imagineu-vos posar-nos d’acord amb tota la sèrie de confessions no vinculades al Papa de Roma.

Germans: Tots tenim necessitat de conversió. Conversió és reorientar-se, és anar envers l’altre. És tot un pelegrinatge espiritual, que requereix despreniment i posar-se en camí amb un compromís ferm. La nostra conversió és envers Déu i el proïsme. Som cridats a viure en comú-unió.

 

Oració:

Us donem gràcies, Pare del cel, perquè ens feu sentir la vostra Paraula.

Senyor! Feu que no ens cansem d’acollir aquesta vostra Paraula, i que no anem retardant la conversió que ens demana. Reconeixem que encara som lluny de viure segons el vostre projecte. Concediu als cristians de totes les confessions que ens sapiguem tractar amb respecte mutu i que, com a testimonis de l’Evangeli, aportem més esperança al nostre món. Amén. Així sigui!


Enllaços musicals

Pescador de hombres (C. Garabáin)

No fixeu els ulls (Kairoi)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació