Anyell i servent

 


BAPTISME DEL SENYOR – B

(Marc 1, 7-11)

 

“Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà”.

Jesús va fer-se batejar en el Jordà. Era un baptisme de conversió. Ell personalment no el necessitava, però va acceptar aquell ritu per solidaritat amb la gent pecadora, és a dir, amb tots nosaltres. Se sentia germà de totes les persones, les més bones i les no tan bones. Sempre el tindrien al seu costat.

 Jesús, entrant a les aigües del Jordà i submergint-se en elles, expressava el gran abaixament de Déu fent-se home. I aquest signe d’abaixament va ser recompensat amb les paraules del Pare celestial: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”. També, anys a venir, el gran abaixament de Jesús assumint la mort i la sepultura, li seria recompensat amb la Resurrecció gloriosa. Podem dir que en el Jordà Jesús va rebre el baptisme d’aigua i en la creu va rebre el baptisme de sang. Llegim en la carta primera de Joan: Jesucrist ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang. No per l’aigua solament, sinó per l’aigua i la sang, i l’Esperit en dona testimoni... 

 L’endemà de ser batejat en el Jordà, Joan Baptista va parlar de Jesús dient que era l’Anyell de Déu que pren sobre seu el pecat del món. La paraula “anyell” en hebreu coincideix amb la paraula “servent”. Per això, ja el profeta Isaïes, fent com un joc de paraules, va parlar del “Servent de Déu” que seria portat a matar com un anyell. D’aquí ve que a Jesús tant se l’anomeni “Servent de Déu” com “Anyell de Déu”. El llibre de l’Apocalipsi (5, 6.12) parla de Jesucrist com l’Anyell pasqual immolat o sacrificat.

 Germans: Joan Baptista va dir que ell batejava només amb aigua, però que darrere d’ell venia un que batejaria amb Esperit Sant i amb foc (vg. Lluc 3,16). Doncs bé: El nostre baptisme de cristians és el de l’Esperit Sant de Jesús, el del foc de l’Amor. Hem començat a ser cristians pel baptisme d’aigua i creixem com a cristians per la participació de la sang de Crist, és a dir, en l’Eucaristia. Per tant, també ens hem de sentir de veritat, com Jesús, “servents de Déu”, i disposats a ser  “anyells de Déu”, servint els germans i sacrificant-nos per ells. Deixem, doncs, que l’Esperit Sant, l’Esperit de Jesús, inspiri i acompanyi totes les nostres accions.

 

Oració:

Senyor Jesús:

Ajuda’ns a viure el nostre baptisme, Que sempre tinguem un desig profund de viure com Tu, guiats per l’Esperit Sant. Que la teva Paraula i l’Eucaristia que celebrem vagin transformant el nostre cor. Que cada dia tinguem més consciència de la nostra vocació cristiana. Amén. Així sigui!


Enllaços musicals

John Rutter. All Bells In Paradise

Foscor i silenci d’hivern… Del Paradís ve un so meravellós. Són campanes que acullen el Salvador: Glòria a Déu en les Altures! El Messies es revela en una establia! Els petits l’acullen, els reis s’agenollen.

I per concloure el temps nadalenc, si disposeu de temps... (59 min.)

André Rieu - Home for Christmas

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació