Gotes d'Evangeli

  BAPTISME DEL SENYOR (Diumenge primer durant l’any) (Mateu 3, 13-17) “Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant.  Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell,  i una veu deia des del cel:  Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” .   En l’evangeli d’avui trobem Jesús al riu Jordà per fer-se batejar. Com tants altres joves del seu temps, es va sentir commogut per la predicació de Joan i va acudir a rebre el baptisme, que era un ritu d’immersió a l’aigua, cosa que significava una decisió radical de lliurament a una Causa. Va ser un moment especial de la seva vida. Allà, en el Jordà, l’home Jesús va prendre més consciència de la seva condició de Fill estimat de Déu, enviat a revelar aquest amor de Déu a la humanitat. Jesús, això, no ho va pas descobrir de cop i volta. Des de petit havia anat madurant, juntament amb la seva família, la fe del seu poble que esperava un Messies-Salvado...

  EPIFANIA DEL SENYOR (Mateu 2, 1-12)   “Vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:  ¿On és el rei dels jueus que acaba de néixer?  Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge”.   Aquest relat dels Mags sembla un conte d’infants. ¿Ens hem de creure el que diu? Contesto: A l’entorn d’aquest relat la imaginació popular hi ha afegit moltes coses; per exemple, ara parlem de “reis”, quan el text parla d’uns mags o savis dedicats a l’astrologia; el text tampoc no diu que fossin tres, ni que fossin un de cada color. No solament això, sinó que al llarg dels temps, a cada país, s’ha ampliat la llegenda dels Reis amb històries, per cert totes ben boniques, però que van més enllà del que diu l’evangeli. Alguns exegetes actuals opinen que l’evangelista Mateu, més que fer història o crònica d’uns fets reals, aplica a Jesús allò que uns antics oracles o profecies atribuïen al Messies. La tradició jueva parlava d...

  SEGON DIUMENGE DESPRÉS DE NADAL (Joan 1, 1-18)  “ El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,  i hem contemplat la seva glòria,  que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.  A tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom,  els concedeix poder ser fills de Déu”.   Avui la Litúrgia ens torna a oferir el Pròleg de l’evangeli de sant Joan per meditar. Ja el vam trobar en la tercera Missa del dia de Nadal. Aquest text parla de Jesucrist com a Paraula de Déu, el Pare Creador. Diu que per Jesucrist tot ha vingut a l’existència, ja que és el Fill etern del Pare, i és la Saviesa de Déu. Encarnant-se en l’home Jesús de Natzaret, s’ha acostat a tots nosaltres i ens ha declarat fills adoptius seus. Uns ens ho creiem. Altres no ho creuen. Els qui creiem en Jesús, el Crist, tenim una Llum especial que ens fa viure la Vida en més profunditat o plenitud. Sant Pau, en la carta als Efesis q...

  SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU (Lluc 2, 16-21)   ”Trobaren Maria i Josep amb el nen.  Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús”.   En el començament de l’any civil, que anomenem “Cap d’any”, el desig que més aflora en el pensament i en el cor és el de la pau: que sigui un any ple de pau per a tothom. I com que litúrgicament celebrem la solemnitat de santa Maria, mare de Déu, a ella li encomanem aquesta flor o aquesta criatura tan tendra i delicada que anomenem “Pau”. La Pau és harmonia, és equilibri. Però ja sabem que l’harmonia i l’equilibri no són fàcils d’aconseguir, sigui en el cos físic sigui en el cos social. Ja sabem quanta cura s’ha de tenir d’un nadó per protegir-lo contra tots els virus o mals aires que l’afectarien. També una planta jove i tendra cal que sigui protegida perquè es vagi enfortint. Fins i tot un cos més crescut corre el perill que se li trenqui l’equilibri: tots sabem què és un càncer per al cos! Igualment pot passar en el cos ...

  LA SAGRADA FAMÍLIA – A (Mateu 2, 13-15, 19-23) “Un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué:  Lleva’t de seguida, pren el nen amb la mare, i fuig...”               Una parella que vulguin ser pares han de tenir la gran qualitat de la disponibilitat i de la responsabilitat . O si no, millor que no s’hi aventurin. Especialment la dona-mare ha de ser tot acolliment: acolliment de l’home, acolliment del fill, acolliment a la llar. El seu amor la disposa a tots els sacrificis per tal de tirar endavant la vida, de la qual és portadora. Tanmateix ella també necessita un suport, particularment del marit-pare. Però és sobretot la dona-mare qui té un paper especial, una missió especial, de cara al fill: és la que porta la vida, la que fa créixer la vida. Sense un gran sentit de responsabilitat i de disponibilitat, no seria pas una bona mare. A més d’això, si una noia o dona no s’acceptés prou com a pe...

  NADAL DEL SENYOR (Lluc 2, 15-20) “Els pastors anaren tot seguit a Betlem a veure això que havia passat.  I trobaren Maria i Josep, amb el Nen a la menjadora”.   Molts enyoren o enyorem els Nadals d’abans. Recordo que, quan jo era petit, al meu poble, a la missa del Gall es feia l’ofrena dels pastors, que anaven vestits amb samarra, i els nens cantàvem nadales. Després, a casa fèiem un ressopó i a l’endemà un bon dinar de família, malgrat que era una època d’escassetats. Anys més tard, al seminari ens hi lluíem amb cants polifònics, etc. I en les parròquies solia haver-hi un cor que solemnitzava amb cantúries la missa del Gall. Tanmateix, el Nadal d’avui és tant Nadal que el d’aquells temps, perquè el Nadal no està pas lligat a un bon dinar o a unes cantúries. Si això hi és, molt bé!; però, si no hi és, també podem celebrar ben autènticament el Nadal del Senyor. L’any 1970, el conegut director de la Coral Sant Jordi, l’Oriol Martorell, va haver de passar el Nadal...