Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 32 DURANT L’ANY (Mateu 25, 1-23) “Ja era mitjanit quan se sentí cridar: L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l.  Les que estaven a punt entraren amb ell a la festa, amb les torxes enceses.  I la porta quedà tancada”.   En la meva joventut vaig admirar un cantautor, el jesuïta p. Aimé Duval, que es feia la lletra i la música d’unes cançons molt boniques, com aquella que diu: “El Senyor tornarà! Ens ho ha promès! Ell tornarà la nit que tu no saps! Que no et trobi adormit en arribar...  –Tingues la llàntia a punt, i el cor ben clar: que Ell trobi un raig de llum per caminar. Espera’l dins del cor. No pensis pas que sense Ell brilli a casa teva el sol. Si el p. Duval hagués mort quan va començar a ser aquell trobador que cantava el missatge de Jesús, l’hauríem tingut per un sant. Però va succeir que la mateixa vida bohèmia que portava, anant amunt i avall amb la seva guitarra, fent recitals per sales i tavernes, fins i tot de nit, el va fer caure a p...

TOTS SANTS (Mateu 5, 1-12)   “En veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué  i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i  els instruïa dient:  Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells...  Feliços els compassius: Déu els compadirà, etc.”   En la vida, allò més important és estimar. Estimar de veritat sol aportar satisfacció, felicitat. En canvi, no és pas tan important la forma de morir, que acostuma a estar fora del nostre control. Precisament aquests dies he estat repassant la vida dels nostres germans caputxins catalans màrtirs en la guerra civil. En general, els primers dies de la revolució foren acollits a casa de diferents amics, però van ser descoberts i detinguts i assassinats, després d’haver-los fet passar tot un calvari de burles i maltractes. En el convent havien portat una vida de frare, normalment exemplar. I això és el que depenia d’ells. En canvi, la forma de morir va estar per sobr...

  DIUMENGE 30 DURANT L’ANY  (Mateu 22, 34-40)   “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament.  Aquest és el manament més gran i el primer de tots.  El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix”.   Un cop més, els fariseus intenten posar a prova Jesús tot fent-li una pregunta amb malícia. Per provar-lo i poder-lo acusar segons el que respongui, li pregunten sobre el manament principal de la Llei de Déu... Cal saber que en la legislació jueva es comptabilitzaven fins a 613 preceptes (248 de positius: “fes això”, i 365 de negatius: “no facis això”). Entre tots els preceptes, els Mestres de la Llei acostumaven a posar com el més important el del Sàbat, és a dir, el repòs del dia de Festa, per tal de reservar aquest dia per a Déu i el seu culte. En principi sembla bo el precepte de Sàbat, però arribaven a fer-ne interpretacions gairebé absurdes com no poder cuinar o no poder ajudar el veí ni en c...

  DIUMENGE 29 DURANT L’ANY (Mateu 22, 15-21)   “Els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús  en alguna paraula comprometedora.  Digueu-nos: ¿què penseu d’això? ¿És lícit o no de pagar tribut al Cèsar?”   Ja sabem que un mateix fet evangèlic pot tenir un relat una mica diferent segons l’evangelista que el narri. Pel que fa a l’evangeli d’avui, un altre evangelista (Lluc 20, 20s), presenta algun matís complementari que il·lustra millor el sentit. Per exemple, diu que e ls mestres de la Llei i els grans sacerdots, per posar un parany a Jesús, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l'atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l'autoritat del governador romà. I després d’explicar la pregunta que li van fer i la resposta de Jesús, Lluc acaba el text dient: “ Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar”. Però malgrat aquesta res...

  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Mateu 22, 1-14) “Aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu.  Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents.  I la sala del banquet s’omplí de convidats”.   L’evangeli parla del casament del fill d’un rei. Hi estaven invitats una sèrie de persones. Sorprèn el fet que tots, l’un darrere l’altre, es disculpessin o es neguessin a anar a la festa. ¿Tan malament s’hi haurien trobat? Jesús, en aquesta paràbola, es referia al convit del Regne de Déu, que és espiritual, on tots els amics de Déu s’hi han de trobar en comunió, formant una família. Potser per això molts es neguen a prendre-hi part, perquè prefereixen anar a la seva, tancats en el seu món individualista. Si entrar en el Regne de Déu (o l’Església) fos per aconseguir avantatges materials, molts s’hi apuntarien... Però el que ja no agrada tant a la gent és sentir parlar de comunió amb Déu i amb els altres. Sortosament nosaltres est...

  DIUMENGE 27 DURANT L’ANY (Mateu 21, 33-43)   “Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca,  hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia”.             Avui, tant la primera lectura com l’evangeli parlen de la vinya que un pagès propietari s’ha anat preparant: l’ha netejada de pedres, l’ha cavada o llaurada, hi ha plantat ceps dels millors, l’ha voltada d’una tanca i hi ha construït una torre de guàrdia per vigilar-la i defensar-la, i, a més, ha encarregat a uns vinyaters perquè la cultivessin. Tot ho ha fet amb un amor gairebé d’enamorat... Què més podia fer per tu que no hagi fet?        Aquesta al·legoria de la vinya descrita per Isaïes, un gran poeta, es referia al Poble d’Israel. Déu, el propietari, va quedar decebut, perquè n’esperava més fruits. La reacció era dura: amenaça d’abandonar-la! Però després s’alça la veu del salmista: Senyor, no us enutgeu! Ens convertirem! I Déu va esperar pa...