Gotes d'Evangeli

  SEGON DIUMENGE D'ADVENT  (Mateu 3, 1-12) “Joan Baptista predicava així al desert de Judea:  Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.  És d’ell que deia el profeta Isaïes: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem la figura de Joan Baptista que, del desert estant, ha escoltat la veu de Déu i ell la retransmet a la gent. (Deu ser important saber fer desert o silenci en el nostre cor per poder escoltar i interpretar la veu de Déu...). Joan Baptista preveu una renaixença de la fe, gràcies a l’actuació de Jesús, el Salvador. Per això invita la gent a canviar de mentalitat, a purificar les seves vides, per tal de preparar el camí del Senyor: Que s’alcin les fondalades i s’abaixin els turons, perquè sigui més fàcil l’arribada del Senyor o, més ben dit, perquè sigui més fàcil que la gent arribi al Senyor. Es tractaria sobretot de fer desaparèixer les violències, les ambicions, els orgulls, la ignorància... Fixem-...

  PRIMER DIUMENGE D'ADVENT  (Mateu 24, 37-44)  “Estigueu a punt també vosaltres,  que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”.   La fe cristiana és una escletxa de llum en la nit més fosca. Aquesta llum és Déu mateix, és Jesús, que baixa a nosaltres per aixecar-nos del llot que ens tenalla els peus o ens treu de l’aigua quan estem a punt d’ofegar-nos. Déu ve en el combat diari per ajudar-nos a tirar endavant la família, la relació amb els companys, els treballs de cada dia... Déu ve en els esforços per la bellesa, per facilitar una vida sana i creativa; ve en els gestos de tendresa; ve en el silenci i en el dolor. Déu ve amb la força del seu Esperit per enfortir les nostres capacitats d’entrega i de servei. Ell ens dona la capacitat de transformar “les espases en relles i les llances en falçs” , és a dir, els estris de destrucció i de guerra en eines de treball i de col·laboració per la pau... Déu ve..., però molts no se n’adonen. Són uns incons...

  NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN (Lluc 23, 35-43)   “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.  Jesús li respongué: T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís”.   Jesucrist parlava sovint del Regnat de Déu sobre la terra. Desitjava que les persones visquessin a la Presència de Déu, complint en tot la seva voluntat. Quan en el Parenostre Jesús ens fa dir: Que vingui el vostre Regne , es refereix precisament a això: no un Estat teocràtic a l’estil dels governs humans, sinó un “Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau”, com direm en el Prefaci de la Missa d’avui. No sé què s’imaginava aquell criminal crucificat al costat de Jesús, quan li diu: “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne”. Aquell pobre home potser havia llegit el rètol de la creu de Jesús que indicava la causa de la condemna (Jesús el Natzarè, rei dels jueus), i va pensar que es tractava d’una persona m...

  DIUMENGE 33 DURANT L’ANY (Lluc 21, 5-19) “Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics...  Però no es perdrà ni un dels vostres cabells.  Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.   Imaginem-nos per un moment que s’ensorrés el temple de la Sagrada Família de Barcelona. Almenys jo tindria la sensació que s’ensorra una part important del nostre patrimoni cristià de Catalunya. O imaginem-nos que unes bombes caiguessin sobre la Basílica de Sant Pere de Roma. També llavors jo tindria la sensació que algú ha declarat la guerra a la nostra tradició cristiana. Doncs bé, quan Jesús va dir davant el temple de Jerusalem: ”Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra”, devia sonar a les oïdes dels jueus com si a nosaltres ens asseguressin que s’ensorrarà la Sagrada Família o el Vaticà... Tanmateix, segons el pensar de Jesús, la destrucció del Temple de Jerusalem no hauria de fer trontolla...

  DIUMENGE 32 DURANT L’ANY (Lluc 20, 27-38) " Déu els considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció.  Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu”.   Les lectures d’avui ens inviten a mirar més enllà del que passa en aquesta vida. Aquestes lectures ens parlen de la fe en un Déu que ens espera en el Més-enllà, però que ja ara ens estima. Sobretot quan ens toca de viure en un context advers i potser de persecució, és quan més necessitem aixecar els ulls enlaire i sentir-nos mirats i estimats per Déu, el Pare celestial. En les lectures que hem proclamat, hi trobem persones amb mentalitat diferent pel que fa al tema de la vida en el Més-enllà. Hi trobem els saduceus i els macabeus. Els saduceus: Era un grup político-religiós normalment de gent de classe alta i intel·lectual, amb molta influència de la cultura hel·lènica i que, pel que fa a l’ocupació romana, es mostraven pragmàtics, és a dir, co...

  DIUMENGE 31 DURANT L’ANY (Lluc 19, 1-10) “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.  Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content”.   Segons aquest relat que acabem d’escoltar, hi va haver una coincidència: Zaqueu volia veure Jesús, i Jesús va alçar el ulls per veure Zaqueu. Zaqueu volia saber com era Jesús, i Jesús volia tractar Zaqueu. Zaqueu desitjava, en el fons, que Jesús l’ajudés a millorar la seva vida, i Jesús desitjava ajudar-lo. Zaqueu prescindia del que la gent pogués dir d’ell pel fet de sortir a rebre Jesús i enfilar-se dalt d’un arbre com faria un nen, i Jesús prescindia del que la gent pogués criticar-lo pel fet d’anar a casa de Zaqueu, un ric estafador. Pregunto: ¿Qui buscava a qui: Zaqueu a Jesús, o bé Jesús a Zaqueu? En realitat, l’un buscava l’altre. Jo hi veig una coincidència... Aquest evangeli m’ha fet recordar un escrit que algú es va deixar damunt el banc d’una església. ¿Qui l’havia escrit? ¿Un enamorat? ¿Un amic? ¿Un creien...