Gotes d'Evangeli

  NADAL DEL SENYOR (Lluc 2, 15-20) “Els pastors anaren tot seguit a Betlem a veure això que havia passat.  I trobaren Maria i Josep, amb el Nen a la menjadora”.   Molts enyoren o enyorem els Nadals d’abans. Recordo que, quan jo era petit, al meu poble, a la missa del Gall es feia l’ofrena dels pastors, que anaven vestits amb samarra, i els nens cantàvem nadales. Després, a casa fèiem un ressopó i a l’endemà un bon dinar de família, malgrat que era una època d’escassetats. Anys més tard, al seminari ens hi lluíem amb cants polifònics, etc. I en les parròquies solia haver-hi un cor que solemnitzava amb cantúries la missa del Gall. Tanmateix, el Nadal d’avui és tant Nadal que el d’aquells temps, perquè el Nadal no està pas lligat a un bon dinar o a unes cantúries. Si això hi és, molt bé!; però, si no hi és, també podem celebrar ben autènticament el Nadal del Senyor. L’any 1970, el conegut director de la Coral Sant Jordi, l’Oriol Martorell, va haver de passar el Nadal...

  QUART DIUMENGE D'ADVENT (Mateu 1, 18-24) “Un àngel del Senyor se li aparegué en somni i digué:  Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa.  És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant”.   Normalment, quanta preparació hi ha hagut abans de néixer una criatura: amor d’uns pares, desig de tenir un fill, plans o il·lusions sobre ell, temps de gestació i d’anar preparant totes les coses... En el cas de Jesús, aquests passos o sentiments també es van donar, encara que amb alguns esdeveniments peculiars. Els evangelis de Mateu i de Lluc (complementaris) ens presenten una situació anòmala: quan Josep i Maria eren promesos però encara no vivien junts, Déu va interferir-se en els seus plans “normals” de futur que tenien, i els va demanar una col·laboració especial en els seus plans de Salvació: Maria com a mare i Josep com a pare legal. Els evangelis mateixos deixen entreveure una certa preocupació per part de Maria i un cert dr...

  TERCER DIUMENGE D'ADVENT (Mateu 11, 2-11)   “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir:  els cecs hi veuen..., els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova,  i feliç aquell que no quedarà decebut de mi”.   A l’evangeli, avui hi trobem la figura de Joan Baptista tancat a la presó, una presó d’alta seguretat, a Maqueronte, a ple desert. ¿I per què fou empresonat? Perquè les seves paraules de foc, amenaçadores, eren insuportables als estaments oficials de la societat, i no solament a les autoritats sinó, en el fons, també a una part del poble, ja que denunciava clarament les injustícies i els pecats de tothom. És curiosa i sorprenent la pregunta que des de la presó Joan formula a Jesús a través dels seus amics i deixebles. Ell que havia presentat Jesús com l’Anyell o Servent de Déu (el Messies), li pregunta: Ets tu el qui ha de venir, o bé n’hem d’esperar un altre? ¿ Que potser ara dubtava que Jesús fos el Messies? Algun comentarista apu...

  LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA  (Lluc 1, 26-38) L’àngel entrà a casa de Maria i li digué:  Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.  Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així”.   Pensant en la Benaurada Verge Maria, especialment en la festa que anomenem de la seva Immaculada Concepció, jo buscava un qualificatiu contrari a “vulgaritat”. Encara que aquesta paraula ve de “vulgar”, que significa comú o corrent, dient “vulgaritat” entenem quelcom poc noble, algú poc educat. Volia trobar un qualificatiu contrari a això, i se m’acudien aquestes expressions: noblesa espiritual, elegància espiritual, dignitat, distinció, gràcia. Segons l’evangeli, l’àngel la va saludar precisament amb aquesta darrera distinció: Plena de gràcia . A mi, m’agrada considerar Maria revestida de dignitat i elegància espiritual. I ho era, no tant per mèrits propis sinó pel favor de Déu. Segons el relat del Gènesi (molt poemàt...

  SEGON DIUMENGE D'ADVENT  (Mateu 3, 1-12) “Joan Baptista predicava així al desert de Judea:  Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.  És d’ell que deia el profeta Isaïes: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem la figura de Joan Baptista que, del desert estant, ha escoltat la veu de Déu i ell la retransmet a la gent. (Deu ser important saber fer desert o silenci en el nostre cor per poder escoltar i interpretar la veu de Déu...). Joan Baptista preveu una renaixença de la fe, gràcies a l’actuació de Jesús, el Salvador. Per això invita la gent a canviar de mentalitat, a purificar les seves vides, per tal de preparar el camí del Senyor: Que s’alcin les fondalades i s’abaixin els turons, perquè sigui més fàcil l’arribada del Senyor o, més ben dit, perquè sigui més fàcil que la gent arribi al Senyor. Es tractaria sobretot de fer desaparèixer les violències, les ambicions, els orgulls, la ignorància... Fixem-...

  PRIMER DIUMENGE D'ADVENT  (Mateu 24, 37-44)  “Estigueu a punt també vosaltres,  que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”.   La fe cristiana és una escletxa de llum en la nit més fosca. Aquesta llum és Déu mateix, és Jesús, que baixa a nosaltres per aixecar-nos del llot que ens tenalla els peus o ens treu de l’aigua quan estem a punt d’ofegar-nos. Déu ve en el combat diari per ajudar-nos a tirar endavant la família, la relació amb els companys, els treballs de cada dia... Déu ve en els esforços per la bellesa, per facilitar una vida sana i creativa; ve en els gestos de tendresa; ve en el silenci i en el dolor. Déu ve amb la força del seu Esperit per enfortir les nostres capacitats d’entrega i de servei. Ell ens dona la capacitat de transformar “les espases en relles i les llances en falçs” , és a dir, els estris de destrucció i de guerra en eines de treball i de col·laboració per la pau... Déu ve..., però molts no se n’adonen. Són uns incons...