Gotes d'Evangeli

  3 DIUMENGE DE QUARESMA (Lluc 13, 1-9) “Mira: fa tres anys que vinc a cercar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo.  Talla-la d’una vegada. Contestà: Deixeu-la encara aquest any”.   Ara, en temps de quaresma, és bo que examinem els sentiments del nostre cor, per veure si són com els de Jesucrist, si són tal com Déu vol que siguin. I, concretament, avui podríem fixar-nos en el respecte que devem a totes les persones. Les lectures ens orienten en aquest sentit. En l’evangeli d’avui, veiem com Jesús no atribueix la desgràcia a les pobres persones que la pateixen. Diu: ¿Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I en la paràbola de la figuera que no donava fruit, podem percebre-hi la paciència del vinyater (Déu): Deixeu-la encara aquest any; cavaré la terra i li posaré fems, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja podreu tallar. ...

  2 DIUMENGE DE QUARESMA (Lluc 9, 28b-36)   “Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara...  Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell.  Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell”.   Vulguem o no vulguem, a tots ens toca sofrir una mica, perquè tota vida humana comporta lluita, esforç, dolor. Ja al moment de néixer, ens desprenem del niuet del si matern; després hem d’anar superant les fases del creixement; després hem de compartir espai i interessos amb les altres persones de la família o de l’escola o del treball. Fins i tot dintre el cercle amorós que ens triem, el dolor hi és present. De fet, l’amor autèntic implica oblit i sacrifici d’un mateix a favor de l’altre o dels altres. Déu, en fer-se home en Jesucrist, sabia que hauria de passar com tothom pel sofriment i la mort. I ho va assumir com qualsevol altre home. Per cert, la seva mort va ser terrible: la dels esclaus delinqüents i la dels ...

  1 DIUMENGE DE QUARESMA (Lluc 4, 1-13) “Digué el diable: Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes;  adora’m i tot serà teu.  Jesús li respongué:  L’Escriptura diu: Adora el Senyor,  el teu Déu, dona culte a ell tot sol”.   En la primera lectura, hi trobem descrit un Acte de fe i de culte del primitiu poble d’Israel. Podríem dir que era el seu “Credo”, la seva manera d’expressar la seva fe. ¿En què consistia? Era un Record o Memorial de la Salvació que Déu va proporcionar al Poble, alliberant-lo de la servitud o esclavitud d’Egipte i acompanyant-lo pel desert fins que van poder establir-se en una terra fèrtil. En agraïment, la gent oferia les primícies dels fruits de la terra i adoraven el Senyor Déu. Era un acte de fe (un Credo) ben simple i, tanmateix, molt profund i autèntic: agraïment i adoració al Déu Salvador. Nosaltres recitem el Credo al bell mig de la Missa. És el Credo litúrgic. Però també hi ha una altra manera de profes...

DIUMENGE 8 DURANT L’ANY  (Lluc 6, 39-45) “Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull,  i llavors t’hi veuràs per poder treure l’estella de l’ull del teu germà”.   “La boca parla d’allò que es desborda del seu cor” : així acaba l’evangeli d’avui. Si jo, en el meu cor (o pensament o ànima) només hi tinc notícies captades a les xarxes de comunicació social, la meva conversa serà del comú i possiblement bastant superficial. En canvi, si en el meu cor (o pensament o ànima) hi tinc el meu propi criteri reflexionat, parlaré de coses més profundes i personals. Els pedagogs actuals es lamenten de la falta de concentració dels alumnes. Molts d’ells estan tan dispersos i pendents de l’última notícia o gracieta de les xarxes socials, que es fa difícil que escoltin i pensin. Els falta capacitat per al silenci interior. La tasca principal del mestre i professor és educar els joves a saber triar, pensar, distingir, comprovar i contrastar les fonts d’informació, i també fer ...

  DIUMENGE 7 DURANT L’ANY  (Lluc 6, 27-38)   “Jesús digué als seus deixebles: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen,  beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen”.   L’evangeli d’avui, hem de llegir-ho amb simplicitat de cor, per captar l’esperit de Jesús i aprendre d’Ell. Evidentment, encara que se’ns digui : Si algú et pega en una galta, para-li l’altra” , i també: “Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit”, això no vol pas dir que no haguem de ser crítics amb el que passa en aquest món i que no haguem de reaccionar davant de tanta injustícia, corrupció i violència. Jesús no ens vol pas apocats d’esperit, passius, conformistes, resignats o babaus..., sinó, en tot cas, magnànims. Per exemple: si he prestat uns diners, puc reclamar-los, perquè són ben meus. Però si veig que no es tracta d’un cas de cara dura, sinó de necessitat comprovada, puc fer-me a la idea de no reclamar-ho i considerar-ho perdut. Seria un...

  DIUMENGE 6 DURANT L’ANY (Lluc 6, 17. 20-26)   “Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles:  Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres..  Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol”.   Jesús no volia ni vol aigualir la festa o la vida de ningú. Ell predicava precisament la felicitat. Però, ¿on es troba la felicitat? La felicitat no depèn pas de la bona posició econòmica, sinó de la bona disposició del cor. Molts confonen la facilitat amb la felicitat. La felicitat és quasi sempre fruit d’una generositat, d’una ofrena. Jesús ens ve a dir: No busqueu directament la felicitat, no la vulgueu atrapar com una papallona que se us desfaria a les mans; la felicitat us vindrà, de més a més, després de buscar el bé i la justícia. I el bé i la justícia es busquen amb esforç i sacrifici, donant molt d’un mateix. Però, que quedi clar: Jesús no vol pas la infelicitat dels rics, dels qui van tips, dels qui riuen... Jesús n...