La senzillesa del Nadal
NADAL DEL SENYOR (Lluc 2, 15-20) “Els pastors anaren tot seguit a Betlem a veure això que havia passat. I trobaren Maria i Josep, amb el Nen a la menjadora”. Molts enyoren o enyorem els Nadals d’abans. Recordo que, quan jo era petit, al meu poble, a la missa del Gall es feia l’ofrena dels pastors, que anaven vestits amb samarra, i els nens cantàvem nadales. Després, a casa fèiem un ressopó i a l’endemà un bon dinar de família, malgrat que era una època d’escassetats. Anys més tard, al seminari ens hi lluíem amb cants polifònics, etc. I en les parròquies solia haver-hi un cor que solemnitzava amb cantúries la missa del Gall. Tanmateix, el Nadal d’avui és tant Nadal que el d’aquells temps, perquè el Nadal no està pas lligat a un bon dinar o a unes cantúries. Si això hi és, molt bé!; però, si no hi és, també podem celebrar ben autènticament el Nadal del Senyor. L’any 1970, el conegut director de la Coral Sant Jordi, l’Oriol Martorell, va haver de passar el Nadal...