Gotes d'Evangeli

  CORPUS – SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST  (Lluc 9, 11b-17) “Jesús digué: Doneu-los menjar vosaltres mateixos.  Ells respongueren:  Només tenim dos pans i cinc peixos”.   Una cosa és donar i una altra és donar-se. Donar-se és molt més que donar. Pot ésser que un no pugui donar molt (diners, ciència, temps, etc.), perquè no en té, però que pugui donar-se realment d’altres maneres (sentiment, amistat, pregària, petits serveis, etc.). Un bon sacerdot repetia sovint: Qui té molt i dona poc, estima poc; qui té molt i dona molt, estima molt; qui té poc i dona el poc que té, estima moltíssim; i qui, tenint poc o tenint molt, es dona del tot personalment, estima al màxim, com Jesús. Reflexionem les lectures d’avui sota aquesta perspectiva:             En l’episodi de la multiplicació dels pans i dels peixos, hi llegim quina solució donaven els deixebles al problema de la gana. Diuen a Jesús: Acomiada la gent, i que vagin pels pob...

  LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Joan 16, 12-15) “Jesús digué: Encara tinc moltes coses per dir-vos,  però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.  Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la  veritat,  us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”.   En el món hi ha molta gent oberta a pensar o creure en un Déu-Creador. En canvi, molta gent dubta o refusa que Déu s’hagi volgut fer home, per a ser company i amic de tota persona humana. Per a acceptar això, s’ha de tenir fe, que és un do que ve de Déu mateix. És un misteri que un arribi a tenir fe i un altre la refusi. Tanmateix Déu estima tothom. I voldria, com a Pare i Amic amorós que és, que tothom s’alegrés de tenir una total confiança en Ell, que tant s’ha acostat a nosaltres. Segons la fe cristiana, és essencial pensar o creure que Jesucrist és el Déu (el Verb de Déu o el Déu-Fill) fet veritable home, que va morir i ressuscitar. En formulació teològica diem que Jesucrist és la Segona Pe...

  PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús els tornà a dir: Pau a vosaltres.  Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.  Llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Pentecosta, celebrem el do de l’Esperit de Déu vessat en el cor dels primers cristians, com a culminació del misteri pasqual de Jesús. Amb la vinguda de l’Esperit Sant va quedar confirmada i consolidada l’obra de Crist en els apòstols i deixebles: per la transformació dels seus cors, per la il·luminació esplendorosa de la seva fe, per la dilatació del seu amor i l’enfortiment de la seva voluntat; tot això, amb la significació d’unes llengües, com flamarades, que es repartien, posant-se damunt de cadascun (CPL). Ben cert: “L’Esperit Sant és purificador com una flama, és impetuós com la tempesta, és abassegador com l’amor, és convincent com la llum” (Martí Amagat).           El llibre dels Fets dels Apòstols ens parla de la...

  ASCENSIÓ DEL SENYOR  (Lluc 24, 46-53) “Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània,  alçà les mans i els beneí.  Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel”.   Lluc és l’evangelista que narra amb més detall l’Ascensió del Senyor. Ho fa al final del seu Evangeli i al començament dels Fets dels Apòstols, que és com la segona part del seu evangeli. L’evangelista Lluc no era del Grup dels 12 apòstols. Ell va entrar més tard a la Comunitat. Era metge de professió. I, segons una certa tradició posterior, també era pintor. En diferents etapes, va acompanyar sant Pau en els seus viatges apostòlics. Quan es va proposar escriure un relat sobre l’actuació de Jesús i de la Comunitat, es va informar per diferents fonts. Podem acceptar el seu relat com a històric, encara que potser no en tots els detalls, ja que alguns poden tenir una càrrega més aviat simbòlica. Pel que fa al relat de l’Ascensió, m’ha cridat l’atenció que digui que fou d...

  DIUMENGE 6 PASQUA (Joan 14, 23-29) “Qui m’estima, guardarà la meva paraula;  el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell, vindrem a fer estada en ell”.   Ho acabem d’escoltar: “Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell, vindrem a fer estada en ell”. Poc abans Jesús havia dit: “L’Esperit de la veritat, que el món (el món de la falsedat i mentida) no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, vosaltres sí que el coneixeu: perquè habita a casa vostra i està (i estarà) dins de vosaltres” (Jo 14, 17). Jesús també havia dit a la Samaritana: “Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. /.../ Arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat” (Jo 4, 21-24). Així, el creient es converteix en la casa del Pare; nosaltres ens convertim en la Casa del Pare... Amb totes aquestes expressions, Jesús està relati...

  DIUMENGE 5 PASQUA (Joan 13, 31-33a. 34-35)   “Jesús digué: Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.  Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres  tothom coneixerà si sou deixebles meus”.   Deia un cèlebre escriptor (Ernesto Cardenal): “Som un invent de l’Amor, i hem estat creats per a estimar, per a ser transmissors de l’amor”. Dit amb altres paraules, som fills de Déu, que és Amor, i hem de demostrar que ens assemblem a ell, estimant. Però, ¿què és l’amor, què és estimar? Déu ha parlat en Jesucrist, i en Ell hi trobem les pautes de l’amor veritable, el que Déu vol de nosaltres. En l’evangeli d’avui, Jesús ens diu: “Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”. ¿I de quina forma estimava Jesús, per poder-lo imitar? Em limito a posar dos exemples d’aquest amor de Jesús: Una vegada els seus deixebles havien tornat d’un llarg viatge per dif...