Entrades

La mirada salvadora de Jesús

Imatge
  5 DIUMENGE DE QUARESMA (Joan 8, 1-11) “Aquell de vosaltres que no tingui pecat que comenci a tirar pedres ”.   Quina mirada la de Jesús! Una mirada que va fer abaixar la vista als acusadors d’una dona a qui volien lapidar per adúltera i els va fer desaparèixer del seu davant... Una mirada que, en canvi, va donar confiança a aquella dona pecadora. En efecte, Jesús no va ser partidari que se li apliqués la Llei mosaica; simplement va dir-li: Ves-te’n en pau. D’ara endavant no pequis més. Aquell dia Jesús no va reprendre els Mestres de Llei i els fariseus que eren tant o més pecadors que aquella dona. I, certament, hauria pogut retreure’ls que obressin amb hipocresia presentant-se com a complidors d’una llei (per altra part no l’aplicaven a l’home-baró adúlter, cosa que la llei també prescrivia), quan en realitat l’acusació contra la dona era un pretext per acusar Jesús. Si deia que no s’havia d’aplicar la llei, l’haurien acusat de menysprear Moisès; si deia que la lapi...

Paràbola de l'Amor de Déu

Imatge
  4 DIUMENGE DE QUARESMA (Lluc 15, 1-3. 11-32) “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu.  Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu,  que ja donàvem per mort, ha tornat viu;  ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat ” .   Acabem d’escoltar un relat preciós, ple de contingut i també de bellesa literària. Es tracta d’una paràbola, és a dir, d’una història inventada, a través de la qual Jesús, amb tots els detalls que hi inclou, ens vol donar una gran lliçó a nosaltres i a tota la humanitat. No és una història que hagués passat exactament en la realitat. Gent que sigui més o menys com el fill jove, potser sí que n’hi ha i que n’hem conegut: descarats i dissoluts i que, després de malgastar-ho tot, tornen capcots a casa. També existeixen, i potser n’hem conegut, persones com el fill gran de la paràbola: sorrudes, vanitoses i esquerpes, que no volen relacionar-se amb el germà que, segons ells, està abusant de tota la fam...

Conversió

Imatge
  3 DIUMENGE DE QUARESMA (Lluc 13, 1-9) “Mira: fa tres anys que vinc a cercar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo.  Talla-la d’una vegada. Contestà: Deixeu-la encara aquest any”.   Ara, en temps de quaresma, és bo que examinem els sentiments del nostre cor, per veure si són com els de Jesucrist, si són tal com Déu vol que siguin. I, concretament, avui podríem fixar-nos en el respecte que devem a totes les persones. Les lectures ens orienten en aquest sentit. En l’evangeli d’avui, veiem com Jesús no atribueix la desgràcia a les pobres persones que la pateixen. Diu: ¿Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I en la paràbola de la figuera que no donava fruit, podem percebre-hi la paciència del vinyater (Déu): Deixeu-la encara aquest any; cavaré la terra i li posaré fems, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja podreu tallar. ...

Convidats a pujar al Tabor

Imatge
  2 DIUMENGE DE QUARESMA (Lluc 9, 28b-36)   “Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara...  Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell.  Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell”.   Vulguem o no vulguem, a tots ens toca sofrir una mica, perquè tota vida humana comporta lluita, esforç, dolor. Ja al moment de néixer, ens desprenem del niuet del si matern; després hem d’anar superant les fases del creixement; després hem de compartir espai i interessos amb les altres persones de la família o de l’escola o del treball. Fins i tot dintre el cercle amorós que ens triem, el dolor hi és present. De fet, l’amor autèntic implica oblit i sacrifici d’un mateix a favor de l’altre o dels altres. Déu, en fer-se home en Jesucrist, sabia que hauria de passar com tothom pel sofriment i la mort. I ho va assumir com qualsevol altre home. Per cert, la seva mort va ser terrible: la dels esclaus delinqüents i la dels ...

Adorar l'únic Senyor

Imatge
  1 DIUMENGE DE QUARESMA (Lluc 4, 1-13) “Digué el diable: Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes;  adora’m i tot serà teu.  Jesús li respongué:  L’Escriptura diu: Adora el Senyor,  el teu Déu, dona culte a ell tot sol”.   En la primera lectura, hi trobem descrit un Acte de fe i de culte del primitiu poble d’Israel. Podríem dir que era el seu “Credo”, la seva manera d’expressar la seva fe. ¿En què consistia? Era un Record o Memorial de la Salvació que Déu va proporcionar al Poble, alliberant-lo de la servitud o esclavitud d’Egipte i acompanyant-lo pel desert fins que van poder establir-se en una terra fèrtil. En agraïment, la gent oferia les primícies dels fruits de la terra i adoraven el Senyor Déu. Era un acte de fe (un Credo) ben simple i, tanmateix, molt profund i autèntic: agraïment i adoració al Déu Salvador. Nosaltres recitem el Credo al bell mig de la Missa. És el Credo litúrgic. Però també hi ha una altra manera de profes...

Deixem-nos il·luminar per la Llum de Crist

Imatge
DIUMENGE 8 DURANT L’ANY  (Lluc 6, 39-45) “Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull,  i llavors t’hi veuràs per poder treure l’estella de l’ull del teu germà”.   “La boca parla d’allò que es desborda del seu cor” : així acaba l’evangeli d’avui. Si jo, en el meu cor (o pensament o ànima) només hi tinc notícies captades a les xarxes de comunicació social, la meva conversa serà del comú i possiblement bastant superficial. En canvi, si en el meu cor (o pensament o ànima) hi tinc el meu propi criteri reflexionat, parlaré de coses més profundes i personals. Els pedagogs actuals es lamenten de la falta de concentració dels alumnes. Molts d’ells estan tan dispersos i pendents de l’última notícia o gracieta de les xarxes socials, que es fa difícil que escoltin i pensin. Els falta capacitat per al silenci interior. La tasca principal del mestre i professor és educar els joves a saber triar, pensar, distingir, comprovar i contrastar les fonts d’informació, i també fer ...

Compassius i misericordiosos com el Pare

Imatge
  DIUMENGE 7 DURANT L’ANY  (Lluc 6, 27-38)   “Jesús digué als seus deixebles: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen,  beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen”.   L’evangeli d’avui, hem de llegir-ho amb simplicitat de cor, per captar l’esperit de Jesús i aprendre d’Ell. Evidentment, encara que se’ns digui : Si algú et pega en una galta, para-li l’altra” , i també: “Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit”, això no vol pas dir que no haguem de ser crítics amb el que passa en aquest món i que no haguem de reaccionar davant de tanta injustícia, corrupció i violència. Jesús no ens vol pas apocats d’esperit, passius, conformistes, resignats o babaus..., sinó, en tot cas, magnànims. Per exemple: si he prestat uns diners, puc reclamar-los, perquè són ben meus. Però si veig que no es tracta d’un cas de cara dura, sinó de necessitat comprovada, puc fer-me a la idea de no reclamar-ho i considerar-ho perdut. Seria un...