Gotes d'Evangeli

  SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU (Lluc 2, 16-21)   ”Trobaren Maria i Josep amb el nen.  Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús”.   En el començament de l’any civil, que anomenem “Cap d’any”, el desig que més aflora en el pensament i en el cor és el de la pau: que sigui un any ple de pau per a tothom. I com que litúrgicament celebrem la solemnitat de santa Maria, mare de Déu, a ella li encomanem aquesta flor o aquesta criatura tan tendra i delicada que anomenem “Pau”. La Pau és harmonia, és equilibri. Però ja sabem que l’harmonia i l’equilibri no són fàcils d’aconseguir, sigui en el cos físic sigui en el cos social. Ja sabem quanta cura s’ha de tenir d’un nadó per protegir-lo contra tots els virus o mals aires que l’afectarien. També una planta jove i tendra cal que sigui protegida perquè es vagi enfortint. Fins i tot un cos més crescut corre el perill que se li trenqui l’equilibri: tots sabem què és un càncer per al cos! Igualment pot passar en el cos ...

  LA SAGRADA FAMÍLIA – A (Mateu 2, 13-15, 19-23) “Un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué:  Lleva’t de seguida, pren el nen amb la mare, i fuig...”               Una parella que vulguin ser pares han de tenir la gran qualitat de la disponibilitat i de la responsabilitat . O si no, millor que no s’hi aventurin. Especialment la dona-mare ha de ser tot acolliment: acolliment de l’home, acolliment del fill, acolliment a la llar. El seu amor la disposa a tots els sacrificis per tal de tirar endavant la vida, de la qual és portadora. Tanmateix ella també necessita un suport, particularment del marit-pare. Però és sobretot la dona-mare qui té un paper especial, una missió especial, de cara al fill: és la que porta la vida, la que fa créixer la vida. Sense un gran sentit de responsabilitat i de disponibilitat, no seria pas una bona mare. A més d’això, si una noia o dona no s’acceptés prou com a pe...

  NADAL DEL SENYOR (Lluc 2, 15-20) “Els pastors anaren tot seguit a Betlem a veure això que havia passat.  I trobaren Maria i Josep, amb el Nen a la menjadora”.   Molts enyoren o enyorem els Nadals d’abans. Recordo que, quan jo era petit, al meu poble, a la missa del Gall es feia l’ofrena dels pastors, que anaven vestits amb samarra, i els nens cantàvem nadales. Després, a casa fèiem un ressopó i a l’endemà un bon dinar de família, malgrat que era una època d’escassetats. Anys més tard, al seminari ens hi lluíem amb cants polifònics, etc. I en les parròquies solia haver-hi un cor que solemnitzava amb cantúries la missa del Gall. Tanmateix, el Nadal d’avui és tant Nadal que el d’aquells temps, perquè el Nadal no està pas lligat a un bon dinar o a unes cantúries. Si això hi és, molt bé!; però, si no hi és, també podem celebrar ben autènticament el Nadal del Senyor. L’any 1970, el conegut director de la Coral Sant Jordi, l’Oriol Martorell, va haver de passar el Nadal...

  QUART DIUMENGE D'ADVENT (Mateu 1, 18-24) “Un àngel del Senyor se li aparegué en somni i digué:  Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa.  És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant”.   Normalment, quanta preparació hi ha hagut abans de néixer una criatura: amor d’uns pares, desig de tenir un fill, plans o il·lusions sobre ell, temps de gestació i d’anar preparant totes les coses... En el cas de Jesús, aquests passos o sentiments també es van donar, encara que amb alguns esdeveniments peculiars. Els evangelis de Mateu i de Lluc (complementaris) ens presenten una situació anòmala: quan Josep i Maria eren promesos però encara no vivien junts, Déu va interferir-se en els seus plans “normals” de futur que tenien, i els va demanar una col·laboració especial en els seus plans de Salvació: Maria com a mare i Josep com a pare legal. Els evangelis mateixos deixen entreveure una certa preocupació per part de Maria i un cert dr...

  TERCER DIUMENGE D'ADVENT (Mateu 11, 2-11)   “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir:  els cecs hi veuen..., els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova,  i feliç aquell que no quedarà decebut de mi”.   A l’evangeli, avui hi trobem la figura de Joan Baptista tancat a la presó, una presó d’alta seguretat, a Maqueronte, a ple desert. ¿I per què fou empresonat? Perquè les seves paraules de foc, amenaçadores, eren insuportables als estaments oficials de la societat, i no solament a les autoritats sinó, en el fons, també a una part del poble, ja que denunciava clarament les injustícies i els pecats de tothom. És curiosa i sorprenent la pregunta que des de la presó Joan formula a Jesús a través dels seus amics i deixebles. Ell que havia presentat Jesús com l’Anyell o Servent de Déu (el Messies), li pregunta: Ets tu el qui ha de venir, o bé n’hem d’esperar un altre? ¿ Que potser ara dubtava que Jesús fos el Messies? Algun comentarista apu...

  LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA  (Lluc 1, 26-38) L’àngel entrà a casa de Maria i li digué:  Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.  Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així”.   Pensant en la Benaurada Verge Maria, especialment en la festa que anomenem de la seva Immaculada Concepció, jo buscava un qualificatiu contrari a “vulgaritat”. Encara que aquesta paraula ve de “vulgar”, que significa comú o corrent, dient “vulgaritat” entenem quelcom poc noble, algú poc educat. Volia trobar un qualificatiu contrari a això, i se m’acudien aquestes expressions: noblesa espiritual, elegància espiritual, dignitat, distinció, gràcia. Segons l’evangeli, l’àngel la va saludar precisament amb aquesta darrera distinció: Plena de gràcia . A mi, m’agrada considerar Maria revestida de dignitat i elegància espiritual. I ho era, no tant per mèrits propis sinó pel favor de Déu. Segons el relat del Gènesi (molt poemàt...