Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 33 DURANT L’ANY (Lluc 21, 5-19) “Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics...  Però no es perdrà ni un dels vostres cabells.  Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.   Imaginem-nos per un moment que s’ensorrés el temple de la Sagrada Família de Barcelona. Almenys jo tindria la sensació que s’ensorra una part important del nostre patrimoni cristià de Catalunya. O imaginem-nos que unes bombes caiguessin sobre la Basílica de Sant Pere de Roma. També llavors jo tindria la sensació que algú ha declarat la guerra a la nostra tradició cristiana. Doncs bé, quan Jesús va dir davant el temple de Jerusalem: ”Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra”, devia sonar a les oïdes dels jueus com si a nosaltres ens asseguressin que s’ensorrarà la Sagrada Família o el Vaticà... Tanmateix, segons el pensar de Jesús, la destrucció del Temple de Jerusalem no hauria de fer trontolla...

  DIUMENGE 32 DURANT L’ANY (Lluc 20, 27-38) " Déu els considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció.  Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu”.   Les lectures d’avui ens inviten a mirar més enllà del que passa en aquesta vida. Aquestes lectures ens parlen de la fe en un Déu que ens espera en el Més-enllà, però que ja ara ens estima. Sobretot quan ens toca de viure en un context advers i potser de persecució, és quan més necessitem aixecar els ulls enlaire i sentir-nos mirats i estimats per Déu, el Pare celestial. En les lectures que hem proclamat, hi trobem persones amb mentalitat diferent pel que fa al tema de la vida en el Més-enllà. Hi trobem els saduceus i els macabeus. Els saduceus: Era un grup político-religiós normalment de gent de classe alta i intel·lectual, amb molta influència de la cultura hel·lènica i que, pel que fa a l’ocupació romana, es mostraven pragmàtics, és a dir, co...

  DIUMENGE 31 DURANT L’ANY (Lluc 19, 1-10) “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.  Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content”.   Segons aquest relat que acabem d’escoltar, hi va haver una coincidència: Zaqueu volia veure Jesús, i Jesús va alçar el ulls per veure Zaqueu. Zaqueu volia saber com era Jesús, i Jesús volia tractar Zaqueu. Zaqueu desitjava, en el fons, que Jesús l’ajudés a millorar la seva vida, i Jesús desitjava ajudar-lo. Zaqueu prescindia del que la gent pogués dir d’ell pel fet de sortir a rebre Jesús i enfilar-se dalt d’un arbre com faria un nen, i Jesús prescindia del que la gent pogués criticar-lo pel fet d’anar a casa de Zaqueu, un ric estafador. Pregunto: ¿Qui buscava a qui: Zaqueu a Jesús, o bé Jesús a Zaqueu? En realitat, l’un buscava l’altre. Jo hi veig una coincidència... Aquest evangeli m’ha fet recordar un escrit que algú es va deixar damunt el banc d’una església. ¿Qui l’havia escrit? ¿Un enamorat? ¿Un amic? ¿Un creien...

  TOTS SANTS   (Mateu 5, 1-12)   “Feliços els perseguits pel fet de ser justos:  el Regne del cel és per a ells”.   El Papa Francesc en la seva Exhortació “Gaudete et exsultate” parla de les Benaurances d’una manera força original. Primerament diu que són com “el carnet d’identitat del cristià” (n.63). Després diu que la paraula “benaurat” s’ha de llegir com a “feliç” i com a “sant” (n.64). I aleshores les va repassant totes amb aquesta formulació ben simple: -Ser pobre de cor, això és santedat. -Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat. -Saber plorar amb els altres, això és santedat. -Cercar la justícia amb fam i set, això és santedat. -Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat. -Mantenir el cor net de tot el que taca l’amor, això és santedat. -Sembrar pau al nostre entorn, això és santedat. -Acceptar cada dia el camí de l’Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat.           El...

  30 DURANT L’ANY – C (Lluc 18, 9-14) “Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l’altre no;  perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat,  però el qui s’humilia serà enaltit”.   La pregària que agrada a Déu i ens purifica és aquella que ens posa davant la pròpia realitat i a la presència de Déu. Quan un es reconeix persona pecadora, però al mateix temps molt estimada per Déu; quan un es posa humilment i agraïdament davant Déu amb sentiments de confiança..., Déu el mira amb benvolença. Déu no nega mai la seva misericòrdia a qui s’hi adreça amb confiança. Encara que diem que Déu és Jutge de vius i de morts, hem de pensar que no és pas un jutge dur i indiferent que simplement escolta l’autoconfessió d’un culpable, sinó que és més Pare i Amic que no pas jutge, perquè és misericordiós i està desitjós de regalar-nos el seu perdó tan bon punt li ho demanem. Ell està desitjós d’ajudar-nos i salvar-nos. Al meu entendre, l’intent principal de Jesús explicant...

  DIUMENGE 29 DURANT L’ANY (Lluc 18, 1-18)   “Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes.  ¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment,  no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia?”   La motivació o la intencionalitat d’aquesta paràbola del jutge sense entranyes, ens la diu el mateix evangelista: “Jesús la va explicar per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança”. Ara bé: ¿què és pregar? Certament, pregar no és demanar a Déu que faci la feina que ens toca fer a nosaltres o que resolgui els problemes que nosaltres mateixos, amb l’ajuda de qui sigui, podem resoldre. En tot cas, hem de demanar a Déu que tinguem més iniciativa i compromís per ajudar a resoldre certes situacions, sigui de la família, dels amics, veïns, compatriotes, o forasters... Pregar ens predisposa a ajudar. I, si ajudo el proïsme, estimo Déu, perquè vol que l’estimem a Ell ajudant el proïsme. L’amor a Déu i al proïsme sorgei...