Gotes d'Evangeli

  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Lluc 17, 11-19) “¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?  Llavors li digué: Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem deu leprosos que demanen la guarició a Jesús. Tots queden guarits, però nou –que eren jueus- se’n van a trobar el sacerdot del temple per obtenir el certificat de guarició, i ja s’obliden de Jesús. En canvi, el samarità (l’estranger, l’heterodox) se’n torna fins a Jesús i, prosternat als seus peus, dona glòria a Déu. Amb això està expressant que reconeix Jesús com a Salvador, i segurament es farà seguidor d’Ell. Podem dir que reconeix que Jesús és més que el Temple. Jesús li diu: “La teva fe t’ha salvat”. Els altres nou han estat guarits, certament; però ell, el samarità, ha estat salvat, íntegrament salvat... També el leprós que surt en la primera lectura d’avui era una persona de fora el poble jueu i va ser no sols guarit sinó també “salvat” per la fe en el Déu d...

  DIUMENGE 27 DURANT L’ANY (Lluc 17, 5-10) “Quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu:  Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.   Quan jo llegia i meditava els textos de la Litúrgia d’avui, me’ls aplicava a la meva pròpia vida. Sobretot la segona lectura em semblava com si sant Pau me la dirigís personalment a mi: “Et recomano que procuris revifar la flama del Do de Déu. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis del testimoni que donà el nostre Senyor, morint en creu. Tot el que has de sofrir per l’Evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres”. Aquestes recomanacions no són exclusives per a Timoteu sinó extensives a tots, ja que som tots que hem de viure en la fe i l’amor de Jesucrist i ...

  DIUMENGE 26 DURANT L’ANY (Lluc 16, 19-31)   “Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el portal amb tot el cos nafrat,  esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric”.   La manera de ser i de fer del ric de la paràbola és la que no hem de tenir els cristians, perquè és antievangèlica, contrària a la de Jesús. ¿En quin sentit? La paràbola presenta aquell ric com un “vividor”, que cada dia anava de fartaneres amb gent de la seva mena, sense cap sentiment de compassió per al pobre Llàtzer. Jesús era tot un altre: fins als 30 anys fou un treballador senzill, vivint amb austeritat; durant els 3 anys de predicador ambulant havia de dependre de l’acolliment dels altres. Però Ell sempre tenia el cor atent per ajudar els malalts i altres persones necessitades. Una de les orientacions que donava sant Pau era aquesta: Que tothom procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat (Ef...

  DIUMENGE 25 DURANT L’ANY    (Lluc 16, 1-13 )     “Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa,  perquè quan desaparegui,  trobeu qui us rebi eternament a casa seva”.   El diner és com el vi: que, amb mesura, ajuda a alegrar una mica la vida, però que, amb excés, emborratxa. El diner és com un explosiu: que, ben controlat, ajuda a extreure pedres d’una pedrera, però que, descontrolat, destrossa. El diner és com un instrument musical; que, ben tocat, és agradable, però que, mal tocat, és horrorós. Són, aquestes, unes senzilles comparacions per dir que el diner és, per una part, útil i necessari, però que, per altra part, és perillós. Cal saber servir-se bé de la riquesa, però de cap manera ha d’esclavitzar. Del diner, no hem de ser-ne ni amics. El que sí hem de fer és guanyar-nos amics a costa de la riquesa enganyosa. És el que avui ens diu Jesús. El Senyor va elogiar aquell administrador corrupte, no perquè fos un estafador, sinó perquè fe...

  DIUMENGE 24 DURANT L’ANY (Lluc 15, 1-32) “Us asseguro que al cel hi haurà més alegria per un sol pecador convertit,  que no pas per noranta-nou justos, que no necessiten convertir-se”.   La majoria de nosaltres hem nascut en una família més o menys cristiana, i ens sentim fills de l’Església. Seguim bastant la pràctica cristiana, però potser no sempre vivim amb un amor prou apassionat per Jesús. Qui sap si vivim en una certa rutina, fent-nos els propis esquemes de vida, i anem tirant amb massa indolència. Però la gràcia de Déu pot fer que un dia sentim un sotrac més fort en la nostra vida que ens despulli de certes superficialitats; i potser serà això el que facilitarà un major atansament a Déu. La primera lectura d’avui ens parlava d’aquells israelites que, caminant pel desert enmig de dificultats, van caure en el desànim i enyoraven les cebes d’Egipte, i es van fabricar un ídol d’or per fer-li festes al seu entorn, a l’estil dels costums pagans. També avui d...

  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...