Entrades

Confiar sempre en Déu

Imatge
  DIUMENGE 33 DURANT L’ANY  (Marc 13, 24-32)   “El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.  Però del dia i de l’hora, ningú no en sap res,  ni tan sols els àngels ni el fill;  només ho sap el Pare”.   Les lectures d’avui, amb l’anunci de tantes calamitats, poden espantar alguns o bé poden deixar indiferents a altres, perquè les troben exagerades. Jo penso que no ha de ser ni una cosa ni l’altra. Si les situem bé en el seu context històric, més aviat poden suscitar una esperança de salvació.   Tant la primera lectura com l’evangeli d’avui s’expressen en un llenguatge “apocalíptic”, que és un relat especial, que avui dia no s’estila. Així com un relat poètic s’ha de saber interpretar com a tal, així també el relat “apocalíptic”. “Apocalipsi” significa Revelar o Desvelar un secret. Els relats apocalíptics pretenen manifestar la realitat fonda de certes situacions de crisi i la perspectiva que hi ha més enllà.   Fixant-nos ara en la pàgina de l’evangeli d’
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La pobresa evangèlica

Imatge
  DIUMENGE 32 DURANT L’ANY (Marc 12, 38-44) “Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots;  els altres han donat del que els sobrava,  però ella, que ho necessitava per a viure,  ha donat tot el que tenia”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem Jesús fent un gran elogi d’una viuda pobra i fent una dura crítica dels escribes.   L’elogi va per a una viuda molt pobra que discretament va fer una petita ofrena al Temple, d’uns dinerons que ella prou necessitava per a viure. En general, en temps de Jesús les viudes eren unes persones que s’ho passaven   malament, ja que a més del daltabaix sentimental per la pèrdua de l’espòs, es veien abocades a la precarietat més absoluta sense els recursos que aportava el marit i per la dificultat de trobar un treball que els permetés tirar la casa endavant, sobretot si hi havia fills. Pensem que no hi havia cap sistema de Seguretat Social. Depenien molt de la caritat dels parents i altres persones. En aquella època, dir “viuda” era gairebé sin
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Estimar Déu i els altres

Imatge
  DIUMENGE 31 DURANT L’ANY  (Marc 12, 28b-34)   “El primer manament és aquest: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor...  El segon és: Estima els altres com a tu mateix.  No hi ha cap altre manament més gran que aquest”. Jesucrist era de raça i cultura jueves. La seva família practicava la religió jueva, encara que és possible que a Natzaret, en un poble de pagès del nord de Palestina, la gent senzilla no es fixessin en certes minúcies com ho feien alguns fariseus de Jerusalem. En una ocasió Jesús va exclamar: Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses fonamentals de la Llei, com són la justícia, l’amor i la lleialtat... Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell... (Mateu 23, 23s).    L’evangeli d’avui ens presenta un mestre de la Llei cara a cara amb Jesús. Li fa aquesta pregunta: ¿Quin és el primer de tots els manaments? Per resposta, Jesús només ha de m
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'amor ens fa feliços

Imatge
  TOTS SANTS  (Mateu 5, 1-12)   “Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.  Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.  Feliços els compassius: Déu els compadirà”.   L’evangeli d’avui parla de felicitat o benaurança. Algú podria objectar que és una benaurança molt petita o relativa, perquè és una felicitat “en esperança”, de futur: els pobres heretaran el regne del cel; els qui ploren seran consolats; els qui tenen fam i set de justícia seran saciats; els compassius seran compadits; els nets de cor veuran Déu; els qui posen pau seran reconeguts com fills de Déu, etc. Però encara que sigui una promesa de futur, “en esperança”, també és cert que viure amb aquesta esperança dona felicitat, dona pau, dona ànims. Això, si un viu dintre la dinàmica evangèlica, és a dir, si és un cristià sincer i compromès. El qui no ho és, tindrà poc interès de viure aquestes benaurances.   Tots els “sants” ens podrien explicar com van tenir una secreta i profund
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Clamar misericòrdia

Imatge
   DIUMENGE 30 DURANT L’ANY  (Marc 10, 46-52)   “Criden el cec i li diuen: Anima’t i vine, que et crida.  El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús”.   Avui les lectures ens parlen d’unes persones que van passar d’una situació dolorosa a una altra d’eufòria, gràcies a la superació d’aquella situació. - La primera lectura, del profeta Jeremies, parla del poble israelita en l’exili i de quan van poder tornar al seu país. Diu: Havien sortit plorant i els faré tornar consolats . I el salmista exclamava: És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem. - Per la seva part, l’evangeli d’avui parla d’un cec que clama misericòrdia, i quan Jesús li diu: Vés, la teva fe t’ha salvat, a l’instant hi veié i, el seguia camí enllà,   oblidant-se de la capa.    Ara la pregunta que em faig és la següent: Quan un ha superat una desgràcia (per exemple, una epidèmia), ¿és bo que després es recordi de la situació anterior? ¿És bo que el cec guarit
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Ser els primers... per servir

Imatge
  DIUMENGE 29 DURANT L’ANY  (Marc 10, 35-45) “Entre vosaltres no ha de ser pas així:  qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor”.   Jesús no condemna pas que un vulgui ser el primer, si és per a servir. Per tal que les coses funcionin, algú ha d’anar al davant. I no està pas malament que un aspiri a servir la comunitat de veritat. Quan hi ha eleccions, tothom vol guanyar tots volen tenir més vots que els altres, tots volen ser els primers. Però, encara que la propaganda digui que solucionaran tots els problemes de la comunitat, sovint la realitat és per a poder arreglar-se les coses per al propi profit.   El poder no és principalment per a gaudir-ne un mateix, sinó per a ajudar els altres, la comunitat. Aleshores el poder pren sentit en la vida i, de retop, esdevé una font sana d’alegries i satisfaccions també per a aquell que l’utilitza. Però quan aquest esperit de servei no hi és present, el poder es converteix en una desgràcia per a tots. L’orgull i l’egoisme
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La sinceritat de cor

Imatge
  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Marc 10, 17-30)   “Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu! Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot”.   L’evangeli d’avui no ens deixa indiferents, perquè pot tocar-nos la butxaca i les nostres comoditats. Gairebé ens posa en el dilema de triar “o la bossa o la vida” , les riqueses tiràniques o la vida en llibertat. Recordem l’evangeli: Un home ric i complidor dels manaments de la Llei porta dintre seu la inquietud de no tenir prou assegurada la “vida eterna”; pensa que la seva vida podria tenir un sentit més profund. I corre cap a Jesús, i es prostra als seus peus, demanant consell. Fins i tot estava disposat a fer algun sacrifici més, alguna almoina més, alguns dejunis més, algunes oracions més..., però va quedar desmuntat quan aquell mestre savi li va fer una proposta inesperada: “Dona als pobres tot el que tens, i vine amb mi” , fes-te pobre i disponible com jo... L’excusa no va ser pas que
Publica un comentari a l'entrada
Més informació