Cristians positius i compromesos

 


DIUMENGE 33 DURANT L’ANY

(Lluc 21, 5-19)

“Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics... Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.

 

Imaginem-nos per un moment que s’ensorrés el temple de la Sagrada Família de Barcelona. Almenys jo tindria la sensació que s’ensorra una part important del nostre patrimoni cristià de Catalunya. O imaginem-nos que unes bombes caiguessin sobre la Basílica de Sant Pere de Roma. També llavors jo tindria la sensació que algú ha declarat la guerra a la nostra tradició cristiana. Doncs bé, quan Jesús va dir davant el temple de Jerusalem: ”Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra”, devia sonar a les oïdes dels jueus com si a nosaltres ens asseguressin que s’ensorrarà la Sagrada Família o el Vaticà...

Tanmateix, segons el pensar de Jesús, la destrucció del Temple de Jerusalem no hauria de fer trontollar les persones, i menys la seva fe en Déu; perquè per sobre de qualsevol desgràcia hem de tenir posada la confiança en Déu, que mai no ens abandonarà... Precisament les desgràcies, i també les persecucions, poden donar ocasió de manifestar la nostra fe i la nostra confiança. “Serà ocasió de donar testimoni”, va dir Jesús. I va afegir: “Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa”. Quan els Estats Units d’Amèrica van sofrir la humiliació de la destrucció de les Torres Bessones i altres edificis emblemàtics..., hauria estat millor que no haguessin reaccionat aïradament amb represàlies, fent la guerra contra l’Afganistan i contra Irak. “Guerra preventiva”, deien!... Tant de bo que haguessin estat capaços de fer un examen de consciència a fons per detectar les possibles raons o causes del perquè molta gent els té mania... I si l’import de les bombes d’aquestes terribles guerres, s’haguessin fet servir per a fer enllaços d’amistat i d’ajuda a països necessitats..., potser tots hi hauríem sortit guanyant.

Germans: Res de guerres preventives, res de posar-nos a la defensiva atacant els altres! Sempre ens cal asserenar els ànims, asserenar el cor. El món no s’acaba pel fet que algú ens tingui mania o que jo sofreixi algun fracàs. Hem de ser persones positives com ho va ser sant Francesc d’Assís. Hem de ser “cristianament” ben positius i ben compromesos, com  ell, que procurava millorar l’Església i la societat des de la pròpia vivència. Ell deia que la veritable alegria es troba en la contrarietat assumida per amor de Jesús. Aprenguem dels autèntics cristians, d’aquells que han viscut la seva fe amb alegria fins i tot enmig de dificultats i circumstàncies hostils. Pensem que res no ens passarà que Déu no sàpiga. Ell no ens deixarà mai de la seva mà.

 

Oració:


Senyor!

Tenim necessitat de la teva saviesa per entendre què hem de fer;

tenim necessitat de la teva fortalesa per no desanimar-nos;

tenim necessitat de la teva paciència per esperar el moment oportú.

Senyor!

Ajuda’ns a ser uns bons servidors teus: humils i sacrificats.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Come, Come, Ye Saints

Veniu, veniu, sants: que no us espantin les dificultats.

Seguiu el vostre camí, amb alegria.

No cesseu de lluitar… ¿Per què lamentar-nos?

Coratge: Déu no ens abandonarà!

Tindrem el lloc que Ell ens ha promès!


Polyeleos Salm 134/135

1 Al·leluia!

Lloeu el nom del Senyor,

lloeu-lo, servents del Senyor,

2 que esteu a la casa del Senyor,

als atris de la casa del nostre Déu.

3 Lloeu el Senyor: que n'és, de bo!

Canteu al seu nom: que n'és, d'amable!

13 El teu nom, Senyor, és etern,

de segle en segle es perpetua el teu record.

14 Perquè el Senyor fa justícia al seu poble

i s'apiada dels seus servidors.


 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

Alegreu-vos!

Imatge
  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...
Més informació