Qui buscava a qui?

 


DIUMENGE 31 DURANT L’ANY

(Lluc 19, 1-10)

“Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva. 
Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content”.

 

Segons aquest relat que acabem d’escoltar, hi va haver una coincidència: Zaqueu volia veure Jesús, i Jesús va alçar el ulls per veure Zaqueu. Zaqueu volia saber com era Jesús, i Jesús volia tractar Zaqueu. Zaqueu desitjava, en el fons, que Jesús l’ajudés a millorar la seva vida, i Jesús desitjava ajudar-lo. Zaqueu prescindia del que la gent pogués dir d’ell pel fet de sortir a rebre Jesús i enfilar-se dalt d’un arbre com faria un nen, i Jesús prescindia del que la gent pogués criticar-lo pel fet d’anar a casa de Zaqueu, un ric estafador. Pregunto: ¿Qui buscava a qui: Zaqueu a Jesús, o bé Jesús a Zaqueu? En realitat, l’un buscava l’altre. Jo hi veig una coincidència...

Aquest evangeli m’ha fet recordar un escrit que algú es va deixar damunt el banc d’una església. ¿Qui l’havia escrit? ¿Un enamorat? ¿Un amic? ¿Un creient? El text deia així:

Caminava cap a tu, però t’he vist venir cap a mi.

Volia córrer cap a tu, però t’he vist córrer cap a mi.

Desitjava esperar-te, però he sabut que tu ja m’esperaves.

Desitjava cercar-te, però t’he vist cercant-me.

Pensava: “Quin goig! t’he trobat!”, però m’he sentit trobat per tu, etc.

El text acabava dient:

Volia dir-te: “Abbà, Pare!”, però he sentit que em deies: “”Fill meu!”.

Volia revelar-te la meva vida interior,

però t’he trobat a Tu, revelant-me la profunditat del Teu ésser.

Desitjava invitar-te a la intimitat de la meva vida,

però m’ha arribat la invitació a entrar en la teva.


        Germans: Cada u de nosaltres podem ser aquest Zaqueu o bé aquest creient que cerca l’amistat de Jesús. Fins i tot pot ser que ens assemblem a Zaqueu portant una vida poc santa. Voldríem superar els nostres defectes i sortir de la nostra situació de pecat, però no ens és fàcil: necessitem que algú ens ajudi; sobretot necessitem que Déu mateix ens animi amb el seu amor misericordiós. Oh, si sabéssim, com Zaqueu, superar els prejudicis socials i els falsos respectes humans. Oh, si sabéssim, com Zaqueu, rebre Jesús mateix a casa nostra, dins el nostre interior. Oh, si endevinéssim que Déu vol que reparem el mal causat amb la nostra conducta, i anéssim fins i tot més enllà de la justícia estricta, com Zaqueu que va dir a Jesús: “Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més”.

 

Oració:

 

Gràcies, Senyor, perquè m’estimes.

Gràcies per no girar-me l’esquena quan m’equivoco.

Et demano discerniment per adonar-me del que he fet malament;

i et demano perdó pel sofriment que he generat al llarg de la meva vida.

Senyor:

Dona’m la força del teu Esperit, per poder reparar el mal causat.

I que el teu amor transformi el meu cor.

Amén. Així sigui!     


Enllaços musicals:


Lobe den Herren... La Terra lloï

La terra lloï el Senyor entonant un nou himne.

Cantin els cels la grandesa del Déu que hi habita.

Tot l’univers reti homenatge al Senyor:

canti lloançes per sempre.

 

Cantin els homes units la bondat infinitat,

ja que Jesús Redemptor va patir per nosaltres.

Ell, mort en creu, ens ha fet morts al pecat

i ens ha donat nova vida.

 

Tots junts lloem el Senyor que la gràcia ens dona.

L’Esperit Sant, en els cors, ens fa dir: Abbà, Pare!

L’hoste diví, foc que ens abrusa i empeny,

fa de nosaltres un temple.


He nascut en un poble

 

Ode to Joyful

Alegres i gojosos, t’adorem, oh Déu de la glòria, Senyor de l’amor.

Els cors s’obren davant teu com les flors a l’alba.

Aparta les obres del pecat i de la tristesa:

omple’ns de la llum del dia!

Beneeix-nos amb l’alegria del viure!


 

 

 

                                                                      


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

Alegreu-vos!