Qui buscava a qui?
DIUMENGE 31 DURANT L’ANY
(Lluc
19, 1-10)
“Zaqueu,
baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.
Zaqueu
baixà de seguida i el rebé tot content”.
Segons aquest relat que acabem d’escoltar, hi va haver una coincidència: Zaqueu volia veure Jesús, i Jesús va alçar el ulls per veure Zaqueu. Zaqueu volia saber com era Jesús, i Jesús volia tractar Zaqueu. Zaqueu desitjava, en el fons, que Jesús l’ajudés a millorar la seva vida, i Jesús desitjava ajudar-lo. Zaqueu prescindia del que la gent pogués dir d’ell pel fet de sortir a rebre Jesús i enfilar-se dalt d’un arbre com faria un nen, i Jesús prescindia del que la gent pogués criticar-lo pel fet d’anar a casa de Zaqueu, un ric estafador. Pregunto: ¿Qui buscava a qui: Zaqueu a Jesús, o bé Jesús a Zaqueu? En realitat, l’un buscava l’altre. Jo hi veig una coincidència...
Aquest
evangeli m’ha fet recordar un escrit que algú es va deixar damunt el banc d’una
església. ¿Qui l’havia escrit? ¿Un enamorat? ¿Un amic? ¿Un creient? El text
deia així:
Caminava
cap a tu, però t’he vist venir cap a mi.
Volia
córrer cap a tu, però t’he vist córrer cap a mi.
Desitjava
esperar-te, però he sabut que tu ja m’esperaves.
Desitjava
cercar-te, però t’he vist cercant-me.
Pensava:
“Quin goig! t’he trobat!”, però m’he sentit trobat per tu, etc.
El
text acabava dient:
Volia
dir-te: “Abbà, Pare!”, però he sentit que em deies: “”Fill meu!”.
Volia
revelar-te la meva vida interior,
però
t’he trobat a Tu, revelant-me la profunditat del Teu ésser.
Desitjava
invitar-te a la intimitat de la meva vida,
però m’ha arribat la invitació a entrar en la teva.
Germans: Cada u de nosaltres podem ser aquest Zaqueu o bé aquest creient que cerca l’amistat de Jesús. Fins i tot pot ser que ens assemblem a Zaqueu portant una vida poc santa. Voldríem superar els nostres defectes i sortir de la nostra situació de pecat, però no ens és fàcil: necessitem que algú ens ajudi; sobretot necessitem que Déu mateix ens animi amb el seu amor misericordiós. Oh, si sabéssim, com Zaqueu, superar els prejudicis socials i els falsos respectes humans. Oh, si sabéssim, com Zaqueu, rebre Jesús mateix a casa nostra, dins el nostre interior. Oh, si endevinéssim que Déu vol que reparem el mal causat amb la nostra conducta, i anéssim fins i tot més enllà de la justícia estricta, com Zaqueu que va dir a Jesús: “Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més”.
Oració:
Gràcies, Senyor, perquè m’estimes.
Gràcies per no girar-me l’esquena quan m’equivoco.
Et demano discerniment per adonar-me del que he
fet malament;
i et demano perdó pel sofriment que he generat al
llarg de la meva vida.
Senyor:
Dona’m la força del teu Esperit, per poder reparar
el mal causat.
I que el teu amor transformi el meu cor.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals:
Lobe den Herren... La Terra lloï
La terra lloï el Senyor
entonant un nou himne.
Cantin els cels la
grandesa del Déu que hi habita.
Tot l’univers reti
homenatge al Senyor:
canti lloançes per
sempre.
Cantin els homes units la
bondat infinitat,
ja que Jesús Redemptor va
patir per nosaltres.
Ell, mort en creu, ens ha
fet morts al pecat
i ens ha donat nova vida.
Tots junts lloem el
Senyor que la gràcia ens dona.
L’Esperit Sant, en els
cors, ens fa dir: Abbà, Pare!
L’hoste diví, foc que ens
abrusa i empeny,
fa de nosaltres un
temple.
Alegres i gojosos, t’adorem, oh Déu de la glòria,
Senyor de l’amor.
Els cors s’obren davant teu com les flors a l’alba.
Aparta les obres del pecat i de la tristesa:
omple’ns de la llum del dia!
Beneeix-nos amb l’alegria del viure!

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada