El Cel: la festa de l'Amor de Déu

 

DIUMENGE 32 DURANT L’ANY

(Lluc 20, 27-38)

"Déu els considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció. 
Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu”.

 

Les lectures d’avui ens inviten a mirar més enllà del que passa en aquesta vida. Aquestes lectures ens parlen de la fe en un Déu que ens espera en el Més-enllà, però que ja ara ens estima. Sobretot quan ens toca de viure en un context advers i potser de persecució, és quan més necessitem aixecar els ulls enlaire i sentir-nos mirats i estimats per Déu, el Pare celestial.

En les lectures que hem proclamat, hi trobem persones amb mentalitat diferent pel que fa al tema de la vida en el Més-enllà. Hi trobem els saduceus i els macabeus.

Els saduceus: Era un grup político-religiós normalment de gent de classe alta i intel·lectual, amb molta influència de la cultura hel·lènica i que, pel que fa a l’ocupació romana, es mostraven pragmàtics, és a dir, contemporitzadors. Els saduceus no creien en la resurrecció a una altra vida; més aviat es mofaven de la gent que tenia aquestes creences. Esclar, ells estaven econòmicament ben situats i no sentien tanta necessitat d’altres esperances. Eren força panxacontents. En controvèrsia amb Jesús sobre aquest punt de la resurrecció dels morts, li plantegen el cas hipotètic d’una dona que ha tingut set marits. En l’altra vida ¿de qui serà l’esposa? Jesús els ve a dir que els corre massa la imaginació, perquè en el món futur les coses no aniran com aquí. I ja que creieu en les Santes Escriptures –els diu-, ¿com expliqueu allò: Sóc el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob? No és pas un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a Ell tots viuen...  

En canvi, en temps dels Macabeus (150 anys abans de l’era cristiana), hi va haver gent pobra i humil, perseguida per causa de la fidelitat a la seva religió jueva, que ells sí creien en una vida al Més-enllà; i s’agafaven a aquesta esperança com en una àncora de salvació. El text d’avui explica el martiri d’uns quants nois de la mateixa família. En total van ser set i la seva mare. És impressionant la serenitat que mostrava cada un d’ells.

Germans: Nosaltres som sortosos tenint fe en Déu i en la vida eterna del Més-enllà. La nostra fantasia no pot endevinar com serà realment aquesta altra vida. Tant se val. Nosaltres simplement confiem en el Déu-Amor. On hi ha amor, hi ha festa. Per això pensem que el cel serà la festa de l’amor de Déu i la festa de l’amistat entre tots els pobles, races, religions i cultures: plenitud de creativitat i de bellesa, una vida sense mort, sense ruptures, sense dolor.  Déu ens ha donat l’existència perquè visquem feliços. Procurem, doncs, viure feliços ja ara, en el temps, tot confiant ser feliços també en l’eternitat.

 

Oració:

 

Us adoro, Déu meu, i us estimo de tot cor.

Us dono gràcies per haver-me creat i fet cristià.

Gràcies per l’esperança que tinc d’un Més-enllà feliç.

He començat a viure i no deixaré mai més d’existir!

Senyor:

Que la vostra gràcia sigui sempre amb mi i amb tothom.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals: 

Pregant encara pels nostres estimats difunts

Lux Aeterna

Doneu-los, Senyor, el repòs etern,

i que la llum perpètua els il·lumini.

Pie Iesu dona eis Requiem (Agnus Dei)

Anyell de Déu, que lleves el pecat del món: tingues pietat!

Jesús, ple de pietat, dóna’ls el descans...

Ave Maria (cel·lo)