L'oli de la llàntia

 



DIUMENGE 32 DURANT L’ANY

(Mateu 25, 1-23)

“Ja era mitjanit quan se sentí cridar: L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l. Les que estaven
a punt entraren amb ell a la festa, amb les torxes enceses. I la porta quedà tancada”.

 

En la meva joventut vaig admirar un cantautor, el jesuïta p. Aimé Duval, que es feia la lletra i la música d’unes cançons molt boniques, com aquella que diu: “El Senyor tornarà! Ens ho ha promès! Ell tornarà la nit que tu no saps! Que no et trobi adormit en arribar...  –Tingues la llàntia a punt, i el cor ben clar: que Ell trobi un raig de llum per caminar. Espera’l dins del cor. No pensis pas que sense Ell brilli a casa teva el sol.

Si el p. Duval hagués mort quan va començar a ser aquell trobador que cantava el missatge de Jesús, l’hauríem tingut per un sant. Però va succeir que la mateixa vida bohèmia que portava, anant amunt i avall amb la seva guitarra, fent recitals per sales i tavernes, fins i tot de nit, el va fer caure a poc a poc en l’alcoholisme, i li era molt difícil sortir-se’n. Al final va trobar un gran ajut en els grups d’Alcohòlics Anònims. El p. Duval va morir l’any 1984 essent encara relativament jove.

Un actor de teatre deia que la vida hauria de tenir dues representacions: l’una per a fer un assaig general i després la representació definitiva; d’aquesta manera potser s’evitarien molts errors. Però les coses no són així: la vida terrena, la vivim una sola vegada... De tota manera, d’advertències perquè no ens equivoquem, no ens en falten.

Avui, la Paraula de Déu, en la primera lectura, diu que no és pas molt difícil aconseguir la saviesa, si un la busca. Si matineges, te la pots trobar a la porta de casa. I el salmista deia que fins i tot te la trobes estant en el llit: “Quan des del llit us recordo, passo les nits pensant en vós, perquè vós m’heu ajudat, i sóc feliç sota les vostres ales”. I a l’evangeli d’avui, Jesucrist, que és la Saviesa divina encarnada, ens diu que hem de ser previsors. Ni que un s’hagi adormit momentàniament, si tingués prou oli de reserva per a la llàntia, li seria fàcil preparar-la al moment de rebre l’Espòs. L’oli de la llàntia espiritual és la fe, l’amor, les bones obres.

Germans: Jesucrist ens invita a la vigilància. L’esperança cristiana no ens instal·la pas a la inconsciència; al contrari, ens inquieta i ens anima a ser responsables i creatius. Sí, hem de ser persones d’esperança i, alhora, hem de tenir inquietuds, sense estar mai del tot satisfets de nosaltres mateixos. Si som lluitadors, encara que se’ns presentin problemes els superarem amb la força interior. Però cal que no se’ns afluixi la nostra fortalesa interior.

 

Oració:


Gràcies, oh Jesucrist,

perquè la teva saviesa ens mostra el camí de la vida.

Entenc que he de treballar de valent

com si tot depengués de mi,

però que he de confiar en Tu

com si tot depengués de la teva bondat.

Ajuda’m en els meus treballs.

Anima’m quan em descoratgi!

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Een Toekomst vol van hoop

En la nit de lluites i preocupacions,

preguem per una nova matinada.

Cal obrir esperances al futur,

malgrat que ens fem moltes preguntes.

Senyor! Ni que no acabem d’entendre,

Tu ens promets protecció en aquesta vida.

Tu, Jesucrist, ens has anat al davant.


 Close to

A prop teu al llarg del meu pelegrinatge…

Oh Salvador! Deixa’m que vagi amb Tu.

Tu m’ets més que un amic:

per a mi ets la vida.


 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació

M'estimes?

Imatge
  DIUMENGE 3 PASQUA  (Joan 21, 1-19) “Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases.  Jesús els diu: Porteu peixos dels que acabeu de pescar”.   De l’evangeli d’avui m’he fixat en un aspecte col·lateral, com és la relació d’amistat entre Jesús i els seus deixebles. El relat s’emmarca algunes setmanes després de la Mort-Resurrecció de Jesús. Diu que aquell dia, a la vora del llac o mar de Galilea, s’hi trobaven set dels deixebles. El text n’identifica cinc: Simó Pere, els dos fills de Zebedeu (és a dir, Jaume i Joan), Tomàs i Natanael (àlias Bartomeu), però ignorem el nom dels altres dos. Podien ser: Andreu o Felip o Mateu o Judes Tadeu o Simó el Zelós o Jaume d’Alfeu. Tanmateix és un bon nombre, 7 sobre 11 (perquè Judas Iscariot havia desaparegut). Moralment hi eren tots...             Simó Pere havia pres la iniciativa d’anar a pescar. Els altres s’hi van afegir. Aquella nit no van pescar r...
Més informació

La família de Natzaret

Imatge
  LA SAGRADA FAMÍLIA – A (Mateu 2, 13-15, 19-23) “Un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué:  Lleva’t de seguida, pren el nen amb la mare, i fuig...”               Una parella que vulguin ser pares han de tenir la gran qualitat de la disponibilitat i de la responsabilitat . O si no, millor que no s’hi aventurin. Especialment la dona-mare ha de ser tot acolliment: acolliment de l’home, acolliment del fill, acolliment a la llar. El seu amor la disposa a tots els sacrificis per tal de tirar endavant la vida, de la qual és portadora. Tanmateix ella també necessita un suport, particularment del marit-pare. Però és sobretot la dona-mare qui té un paper especial, una missió especial, de cara al fill: és la que porta la vida, la que fa créixer la vida. Sense un gran sentit de responsabilitat i de disponibilitat, no seria pas una bona mare. A més d’això, si una noia o dona no s’acceptés prou com a pe...
Més informació