La família de Natzaret

 

LA SAGRADA FAMÍLIA – A

(Mateu 2, 13-15, 19-23)

“Un àngel del Senyor s’aparegué a Josep en somni i li digué: 
Lleva’t de seguida, pren el nen amb la mare, i fuig...”

 

            Una parella que vulguin ser pares han de tenir la gran qualitat de la disponibilitat i de la responsabilitat. O si no, millor que no s’hi aventurin. Especialment la dona-mare ha de ser tot acolliment: acolliment de l’home, acolliment del fill, acolliment a la llar. El seu amor la disposa a tots els sacrificis per tal de tirar endavant la vida, de la qual és portadora. Tanmateix ella també necessita un suport, particularment del marit-pare. Però és sobretot la dona-mare qui té un paper especial, una missió especial, de cara al fill: és la que porta la vida, la que fa créixer la vida. Sense un gran sentit de responsabilitat i de disponibilitat, no seria pas una bona mare. A més d’això, si una noia o dona no s’acceptés prou com a persona i no tingués pau en si mateixa, millor que no s’aventuri tampoc a ser mare, perquè ser una bona mare és comunicar vida, i vida feliç. I no pot pas transmetre pau, felicitat i seguretat el qui no en té interiorment.

           La Verge Maria, en tant que mare, la veiem amb aquestes qualitats de disponibilitat i responsabilitat. També sant Josep sabia estar al seu lloc, com espòs i com a pare. Per a aquella parella, el fillet no els era pas un “problema”, sinó un “misteri”. I és així com haurien de prendre-s’ho totes les mares i tots els pares: el fill, no com un problema (encara que els portarà força maldecaps), sinó com un misteri, és a dir, com una realitat gairebé divina, un regal del cel, com algú que tindrà la seva pròpia personalitat, el futur del qual és incert per als pares. Els pares simplement han d’estimar, tenir cura i fer créixer la nova vida amb tota la bona voluntat del món, i procurar que el fill o la filla sigui feliç i que sigui també una persona útil als altres.

        En la família de Natzaret, formada per Josep, Maria i Jesús, hi devia haver també algunes dificultats, més o menys com en totes les famílies, però les superaven amb bona voluntat. Ens imaginem que en aquella Família “segons el cor de Déu”, tots treballaven responsablement, compartien els sentiments que es manifestaven amb paraules i silencis respectuosos, amb gestos, mirades i somriures. Ens imaginem que es tenien, l’un per a l’altre, detalls d’aquells que sorprenen i agraden i que tant ajuden a superar algun moment de nervis o desencerts. També s’hi devia compartir el dolor i els possibles disgustos.

          Germans: També els pares espirituals i tots els qui col·laborem a fer créixer en algun sentit noves vides (els avis, les tietes, els amics, els educadors, etc.) hauríem de tenir un amor i un respecte semblant al de la Sagrada Família. Tant de bo que tinguéssim prou pau i esperança en el nostre cor, com per poder-ne comunicar als altres.

 

Oració:

Oh Déu i Pare:

Avui et preguem per totes les famílies del món,

sobretot les famílies de cada un de nosaltres.

Et preguem pels esposos que s’esforcen cada dia per ser fidels al seu amor.

També et preguem, oh Pare,

per les famílies que s’han trencat pel divorci o la separació.

Et preguem per les famílies on falta el pare o la mare,

i a on falta l’amor, el perdó o el pa de cada dia.

Senyor, beneeix i vessa a mans plenes el teu amor

sobre totes i cada una de les famílies.

Amén. Així sigui!