M'estimes?

 

DIUMENGE 3 PASQUA 

(Joan 21, 1-19)

“Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. 
Jesús els diu: Porteu peixos dels que acabeu de pescar”.

 

De l’evangeli d’avui m’he fixat en un aspecte col·lateral, com és la relació d’amistat entre Jesús i els seus deixebles. El relat s’emmarca algunes setmanes després de la Mort-Resurrecció de Jesús. Diu que aquell dia, a la vora del llac o mar de Galilea, s’hi trobaven set dels deixebles. El text n’identifica cinc: Simó Pere, els dos fills de Zebedeu (és a dir, Jaume i Joan), Tomàs i Natanael (àlias Bartomeu), però ignorem el nom dels altres dos. Podien ser: Andreu o Felip o Mateu o Judes Tadeu o Simó el Zelós o Jaume d’Alfeu. Tanmateix és un bon nombre, 7 sobre 11 (perquè Judas Iscariot havia desaparegut). Moralment hi eren tots...

         Simó Pere havia pres la iniciativa d’anar a pescar. Els altres s’hi van afegir. Aquella nit no van pescar res. Des de la platja, un home els diu que tornin a tirar la xarxa. Llavors la pesca és abundosa. Joan té la intuïció que l’home de la platja és Jesús. Hi arriben, i es troben l’esmorzar a punt. Recordem el text: “Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix”. Sembla ser que l’autor d’aquest relat està pensant en l’àpat eucarístic.

Després segueix aquell diàleg tan interessant entre Jesús i Simó Pere: Pere, m’estimes?- Ja ho saps que sí! La mateixa pregunta i resposta es repeteixen tres vegades, tantes com Pere durant la Passió havia negat que coneixia Jesús... Doncs, pastura els meus anyells...!, és a dir, guia la meva comunitat. I després que Jesús fes referència a la manera com Pere donaria glòria a Déu morint d’una manera semblant a Jesús (“a les teves velleses obriràs les mans i un altre et cenyirà”, etc.), segueix una referència sobre Joan, que el text d’avui no inclou, i que és aquest: “Llavors Pere es va girar i veié que venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat qui l’havia de trair. Pere, en veure’l, diu a Jesús: -Senyor, i d’aquest, què en serà? Jesús li respon: -Si vull que es quedi fins que jo vingu, què hi tens a dir? Tu segueix-me”.

Germans: Que n’era, de cordial, el tracte de Jesús amb els seus deixebles, tant abans com després de la Mort-Resurrecció! Doncs bé: Un tracte semblant podem esperar de Jesús amb cadascun de nosaltres. És Déu mateix qui ens és infinitament proper. Ell ens coneix i ens estima i omple el nostre cor. És el Déu de la pau, de l’alegria, de l’amor. L’única cosa que el Senyor reclama del creient és que sàpiga estimar. Pere, m’estimes? Si m’estimes, pastura les meves ovelles, tingues cura dels teus germans. És això mateix que Déu demana a cadascú, segons les nostres pròpies responsabilitats.

 

Oració:

Jesús Ressuscitat, Senyor nostre:

Et donem gràcies perquè véns a trobar-nos tal com vas anar a trobar

els deixebles a vora el llac.

Et donem gràcies perquè ens convides a compartir amb tu

el pa de l’amistat i també la missió que has rebut del Pare.

Només ens demanes que corresponguem sincerament

al teu amor i a la teva crida.

Ajuda’ns, Senyor, a confiar en la teva Presència

que fa vèncer tristeses i desànims.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Regina Caeli (Canto Gregoriano)

Himne a la Mare de Déu de Montserrat