Fem fructificar els talents rebuts!

 

DIUMENGE 33 DURANT L’ANY

(Mateu 25, 14-30)

 “Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”.

 

Tots els qui som i ens sentim de l’Església, la família de Jesús, ens hauríem de relacionar sempre entre nosaltres amb un afecte sincer. I, això, tant els sacerdots –als quals se’ls exigeix més– com qualsevol dels cristians. Les paraules de Jesús dirigides als fariseus tractant-los d’hipòcrites o comediants perquè “diuen i no fan” i van al darrere d’honors i barretades, les hauríem d’escoltar com advertiments a cada u de nosaltres. Jesús rebutja la doble moral dels qui s’autocomplauen en la seva pròpia moral externa i buida, mentre jutgen i atabalen els altres. Ell volia i vol que els seus deixebles tinguessin i tinguem un cor senzill, no pensant ser els grans mestres o guies dels altres (perquè de “guia” pròpiament només n’hi ha un, que és el Crist”). Vol que siguem servidors de la comunitat. (“Tothom qui s’enalteixi serà humiliat, però tothom qui s’humiliï serà enaltit”).

I parlant ara particularment dels sacerdots i de la jerarquia, és possible que molts sacerdots tinguin grans defectes, a més de moltes qualitats. Suposo que, qui més o menys, tothom és força ambivalent, vull dir que té de tot: de bo i de dolent. Però en la família de Jesús els sacerdots són els qui, com el pare o la mare a casa, llesquen el pa: el Pa de la Paraula i de l’Eucaristia. I això és molt d’agrair. Però, és clar, han de fer-ho bé, amb esperit de servei i amb bona cara... I, si no ho fan prou bé, la gent els ho ha de dir. Els fidels tenen un doble deure envers els sacerdots. Primer: S’han de mostrar, certament, exigents respecte a ells, demanant-los que testimoniïn l’Evangeli no solament amb la predicació sinó també amb la fidelitat de la vida, i els sacerdots han de treure profit d’aquesta exigència interrogant-se sobre la sinceritat del seu servei. I segon: Tot bon feligrès ha d’ajudar els sacerdots, de la millor manera possible, a viure el seu ministeri amb fidelitat.

Germans: Hem de pregar pels sacerdots i ajudar-los tant com puguem. I hem de poder fer-los una crítica constructiva d’ells o a ells, certament! Però també és bo que cadascú es qüestioni si ell és prou coherent en la meva vida i si té prou interès perquè entre tots vegin bé les coses de la comunitat.

 

Oració:

 

Senyor!

Sé que he de fer tot el que pugui

per tal que la meva vida sigui útil.

Vós no exigiu pas que jo posseeixi molts talents,

sinó només que faci fructificar els que tinc.

L’esforç em farà millorar i ser feliç.

Us demano que m’ajudeu a prendre consciència

de les meves possibilitats.

Que sàpiga ser constant en els meus compromisos.

Que sàpiga viure confiant en el vostre amor.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Laudate pueri, Mendelssohn (salm 113/112)

Lloeu, infants, el Senyor,

canteu al seu Nom.

Beneïu-lo pels segles dels segles.

 

This is my song - Jean Sibelius

Aquesta és la meva cançó, oh Déu universal!

Un cant de pau pel meu país i per tots els altres països!

Jo et canto el meu país, com els altres canten el seu:

les esperances i els somnis són semblants!

El sol és el mateix, el cel és el mateix!

El meu cant per la pau!