L'únic Senyor

 



DIUMENGE 29 DURANT L’ANY

(Mateu 22, 15-21)

 “Els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. Digueu-nos: ¿què penseu d’això?
¿És lícit o no de pagar tribut al Cèsar?”

 

Ja sabem que un mateix fet evangèlic pot tenir un relat una mica diferent segons l’evangelista que el narri. Pel que fa a l’evangeli d’avui, un altre evangelista (Lluc 20, 20s), presenta algun matís complementari que il·lustra millor el sentit. Per exemple, diu que els mestres de la Llei i els grans sacerdots, per posar un parany a Jesús, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l'atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l'autoritat del governador romà. I després d’explicar la pregunta que li van fer i la resposta de Jesús, Lluc acaba el text dient: “Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar”.

Però malgrat aquesta resposta. quan més tard van detenir Jesús i el van dur davant Pilat, el van acusar dient que prohibia de pagar tributs al Cèsar... ¿Com podien acusar-lo d’això després de la resposta que havia donat? Perquè la resposta havia estat evasiva. En realitat no havia volgut contestar, perquè era una trampa... Aquells mestres de la Llei que volien comprometre Jesús sabien que els israelites més religiosos (per als qui el Déu d’Israel era l’Únic), consideraven que no era lícit (és a dir, que era pecat) pagar tributs al Cèsar, un senyor invasor que es feia retre honors divins. La moneda que servia per a pagar el tribut del Cèsar (diferent de la moneda nacional per a pagar el tribut del Temple) duia una inscripció que deia: “Tiberi Cèsar, fill del diví August”. En aquella ocasió, Jesús no solament no va donar una resposta clara sinó que va posar en evidència els qui li plantejaven la qüestió, perquè si ells tenien monedes romanes volia dir que les feien servir i que hi estaven d’acord... Jesús es va limitar a dir: Retorneu al Cèsar el que és del Cèsar... I va afegir quelcom sobre el que no preguntaven ni s’esperaven: Però doneu a Déu allò que és de Déu. Indirectament els deia que no tinguessin el Cèsar per un déu...

Germans: Això de donar a Déu tot el que és de Déu, Jesús també ens ho diu a nosaltres. Déu és el Senyor! D’ell és la nostra vida i li hem de donar tot el que som. Es mereix un cor net, lleial, sincer, no hipòcrita ni tenebrós ni manipulador... Cert que les lleis civils, si són justes, s’han d’obeir, perquè la societat necessita un ordre, i nosaltres hem de ser dels bons ciutadans que contribueixen al bé de la societat complint els deures que ens pertoquen. (Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar). Però, d’Absolut, només n’hi ha un: Déu! Ni tan sols l’Església ha de considerar-se un Absolut que pugui fer i desfer al seu arbitri! L’Església ha de ser, sí, com el cor del món, però no el poder del món.

 

Oració:

 

Senyor!

Il·lumineu les tenebres del meu cor.

Doneu-me encert a valorar les lleis i totes les coses.

Doneu-me intel·ligència i valentia

per a desemmascarar les preguntes-trampa

i altres plantejaments falsejats.

Oh Déu!

Vós sou l’únic Senyor!

Sols per a Vós la meva adoració.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Cast thy Burden upon the Lord

Passa les càrregues al Senyor.

Ell sosté els justos, el Senyor salva!

Martí, migdia i vespre pregaré el Senyor,

ploraré en veu alta,

i Ell m’escoltarà.


God will take care of you

Déu et cuidarà.

No et desanimis, passi el que passi!

El seu amor et protegirà.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació

M'estimes?

Imatge
  DIUMENGE 3 PASQUA  (Joan 21, 1-19) “Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases.  Jesús els diu: Porteu peixos dels que acabeu de pescar”.   De l’evangeli d’avui m’he fixat en un aspecte col·lateral, com és la relació d’amistat entre Jesús i els seus deixebles. El relat s’emmarca algunes setmanes després de la Mort-Resurrecció de Jesús. Diu que aquell dia, a la vora del llac o mar de Galilea, s’hi trobaven set dels deixebles. El text n’identifica cinc: Simó Pere, els dos fills de Zebedeu (és a dir, Jaume i Joan), Tomàs i Natanael (àlias Bartomeu), però ignorem el nom dels altres dos. Podien ser: Andreu o Felip o Mateu o Judes Tadeu o Simó el Zelós o Jaume d’Alfeu. Tanmateix és un bon nombre, 7 sobre 11 (perquè Judas Iscariot havia desaparegut). Moralment hi eren tots...             Simó Pere havia pres la iniciativa d’anar a pescar. Els altres s’hi van afegir. Aquella nit no van pescar r...
Més informació

Que el Senyor ens "justifiqui"

Imatge
  30 DURANT L’ANY – C (Lluc 18, 9-14) “Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l’altre no;  perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat,  però el qui s’humilia serà enaltit”.   La pregària que agrada a Déu i ens purifica és aquella que ens posa davant la pròpia realitat i a la presència de Déu. Quan un es reconeix persona pecadora, però al mateix temps molt estimada per Déu; quan un es posa humilment i agraïdament davant Déu amb sentiments de confiança..., Déu el mira amb benvolença. Déu no nega mai la seva misericòrdia a qui s’hi adreça amb confiança. Encara que diem que Déu és Jutge de vius i de morts, hem de pensar que no és pas un jutge dur i indiferent que simplement escolta l’autoconfessió d’un culpable, sinó que és més Pare i Amic que no pas jutge, perquè és misericordiós i està desitjós de regalar-nos el seu perdó tan bon punt li ho demanem. Ell està desitjós d’ajudar-nos i salvar-nos. Al meu entendre, l’intent principal de Jesús explicant...
Més informació